Destacat »

Només podem veure una mica del futur, però prou per adonar-nos que hi ha molt a fer

Només podem veure una mica del futur, però prou per adonar-nos que hi ha molt a fer

18 desembre 2014 – 9:00 |

El proper 1 de gener de 2015 arriba l’estrena de The Imitation Game (Desxifrant Enigma), pel·licula sobre la vida del britànic criptògraf Alan Turing, geni considerat pare de la informàtica moderna, que va ser cabdal per la …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Informes

informes, estudis, enquestes, … relacionats amb les tecnologies de la informació

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Opinió »

El millor seria que el ministre d’Economia fos un bon investigador

19 desembre 2014 – 17:00 |

El director del Centre de Supercomputació de Barcelona parla sobre el futur dels ordinadors i la necessitat d’entendre que la bona ciència pot crear riquesa.

Ni robots servicials i simpàtics com el C-3PO, de La guerra de les galàxies, ni una intel·ligència desfermada com la de HAL 9000 de2001: una odissea de l’espai, ni els replicants més humans que els humans de Blade runner. La computació ha transformat el món, però no de la manera que preveia la ciència-ficció fa dècades. La possibilitat de crear androides amb intel·ligència pròpia, potser perquè tampoc és necessari, no s’albira en l’horitzó i és una mostra de les limitacions i les possibilitats de la supercomputació.

Mateo Valero (Alfamén, Saragossa, 1952), director del Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC), el principal centre de computació d’Espanya i un dels grans centres internacionals, explica que la supercomputació ens ha proporcionat la possibilitat de processar una gran quantitat de dades molt ràpidament, però puntualitza que primer cal entendre el que es pretén recrear. En els últims 30 anys, cada dècada la velocitat dels ordinadors s’ha multiplicat per 1.000. Amb aquesta potència, al BSC han aconseguit crear simulacions espectaculars del funcionament del cor i han signat acords per ajudar companyies com Repsol a trobar jaciments petrolífers amb més efectivitat. No obstant això, per afrontar problemes dels quals es desconeix gairebé tot, com el funcionament del cervell, els supercomputadors, amb tota la seva força bruta, no poden substituir encara la capacitat humana per entendre.

Al BSC, més de 400 investigadors treballen per construir ordinadors més potents i cooperen amb científics i enginyers de tots els àmbits per compensar les seves limitacions humanes. Provar el disseny d’una ala d’avió sense necessitat de construir-la ni ficar-la en un caríssim túnel del vent, o bé simular el funcionament d’un nou fàrmac sense necessitat de posar en perill una persona en un assaig clínic són algunes de les possibilitats que ofereixen.

P. La supercomputació és molt bona resolent uns problemes, però no tant resolent-ne d’altres. Per què?

R. Els supercomputadors són els ordinadors més ràpids del món, però el que fan aquestes màquines és executar programes i crear simulacions de coses que se sap més o menys com funcionaran. Si un enginyer aeronàutic vol simular el funcionament d’un avió, ha d’introduir les equacions de dinàmica de fluids, modelar l’avió i posar-lo a prova. Els supercomputadors no són més que microscopis que et permeten veure les coses abans de fabricar-les, i et permeten veure-les cada vegada millor. Un cas on té molta aplicació és la nanotecnologia. Si volem canviar l’estructura atòmica d’un component no sabem com es comportarà. Si ho intentem fer al laboratori, serà molt car. Amb una simulació, podem reproduir-ho matemàticament i al final coneixerem les característiques d’un nou material abans de produir-lo.

La intel·ligència artificial és un altre tema. Aquí, molts objectius no s’han complert, no perquè no hi hagi capacitat de càlcul, sinó perquè no se sap com funciona el que volem representar. El 1995 vam organitzar una partida d’escacs de Deep Blue contra Miquel Illescas, que era el campió espanyol. Va guanyar Illescas un campionat a dos. Després Illescas i d’altres van anar al centre d’investigació Watson d’IBM a treballar amb els que programaven i dissenyaven l’ordinador Deep Blue, i els van explicar com jugaven als escacs. Al mateix temps, el maquinari es va anar millorant, i en va sortir una màquina invencible. Ara ja és impossible guanyar-li la partida a un computador senzill, tret que el desendollis i se li acabi la bateria.

Però això va ser possible perquè sabíem com es jugava a escacs. Sobre el cervell en sabem molt poc. Ningú sap com processem la informació, com la memoritzem, com es comunica. I un ordinador, encara, és una màquina que fa el que li diem. Hi ha projectes per recrear aquest òrgan, com el projecte Human Brain Project, en el qual col·laborem. Si s’hi destinen 100 milions d’euros l’any durant 10 anys, al final sabrem, tant de bo m’equivoqui, només una mica més del que sabem ara. I no és perquè no tinguem capacitat de càlcul, sinó que en falta perquè no entenem el que volem simular.

La supercomputació és el tercer pilar per a l’avanç de la ciència i l’enginyeria, però el primer pilar és la teoria. Sense matemàtiques, sense física i sense química no anem enlloc. Només amb això, tampoc, però és el més important. El segon pilar són els laboratoris, on puguem fer coses que representin la teoria i ens permetin veure si cal modificar-la o si podem seguir, i el tercer pas és la computació.

P. Com es pot afrontar un problema tan difícil?

R. Una de les solucions és la que estan aplicant al Japó, que, en comptes d’atacar una cosa tan complexa com el cervell humà, de tantes neurones i amb tantes connexions, es plantegen començar amb el cervell d’un mosquit. Les neurones són moltes menys i sabem com reaccionen a diferents estímuls, i amb aquesta informació han fet una màquina que reacciona com un mosquit davant els mateixos estímuls que un mosquit. És una manera de començar de baix cap a dalt.

Així, a poc a poc, a partir d’organismes més simples, hi ha investigadors que plantegen que es pot crear una màquina que sigui capaç de pensar i memoritzar, com un cervell humà. Però pot ser un error. Durant molts anys, la humanitat va estar intentant volar com fan els ocells i no tenia sentit. Al final, amb l’avió, es va veure que es tracta de força bruta i control. Amb la intel·ligència artificial no necessitem que hi hagi neurones o que hi hagi unes determinades connexions. Es podrien fer computadors que es comporten com els humans, però d’una manera molt diferent de com funciona un cervell.

P. Quins són els reptes més importants per construir ordinadors més potents?

R. Fins ara, hem fet servir silici, el material de la sorra de les platges, una tecnologia molt estable. Des de fa cinquanta anys, cada dos anys s’ha duplicat el nombre de transistors que ficàvem en un circuit integrat. Però s’ha acabat la ganga. Ja no podem seguir fent processadors més ràpids amb transistors més petits perquè se’ns cremen. A més, en el disseny de supercomputadors tenim el problema del consum energètic. L’ordinador més ràpid del món, el Tianhe-2 xinès, gasta més de 20 megawatts, vint milions d’euros d’electricitat, l’any. Una central nuclear produeix un gigawatt. Cinquanta supercomputadors així consumirien el que produeix una central nuclear. I volem fer un supercomputador que vagi vint vegades més ràpid que el Tianhe-2, a la velocitat d’un Exaflop per segon, consumint la mateixa energia que l’actual.

A més, incrementem el nombre de processadors i apareixen més errors, de manera que necessitem maquinari i programari insensibles a les fallades. Quan tinguem aquest ordinador que consumeix poc i sigui insensible als errors, vindrà el problema de veure com el programem.

D’altra banda, s’està buscant una altra manera de calcular fora de la lògica binària dels zeros i els uns que s’utilitzen ara. La computació quàntica té moltes possibilitats de tenir èxit, perquè aquí hi ha gent molt bona treballant-hi. Aquí no hi ha zeros ni uns ni estats definits.

P. Fa poc, es queixava que l’Estat no li permetia contractar malgrat que en centres com el seu aconseguien fons per fer-ho en convocatòries internacionals. S’ha resolt la situació?

R. A alguns centres d’investigació estructurats com a consorcis, lleis com aquestes ens poden matar. Estem patint el resultat de decisions increïblement ineficaces. El que no pot passar és que ens demanin que obtinguem diners de les convocatòries europees, on hi ha una competència científica immensa, n’obtinguis i després no sigui possible contractar gent. Se’ns ha de permetre crear riquesa i poder portar les persones que ens facin falta. Nosaltres, per cada euro que rebem de les administracions, generem sis euros amb projectes europeus i amb empreses. Tenim el 43% d’investigadors estrangers i no pot ser que quan contractis algú de fora, et demanin que aquesta persona, que té titulacions per les millors universitats del món i treballs publicats a les millors revistes, hagi de presentar el seu títol convalidat. És un tràmit massa lent.

P. Malgrat tot, el president Mariano Rajoy presumia fa poc a la cimera iberoamericana de Veracruz (Mèxic) de la qualitat de la ciència espanyola.

R. El que va dir Rajoy és veritat. Hi ha molts centres d’investigació bons, com el CNIO, el CNIC, el BSC, CRG, IRB, Doñana. Hi ha centres molt bons, però en són pocs i amb pocs diners. I no hi ha la consciència social ni política que la ciència sigui un tema estratègic per a un país modern i que ajudarà a fer-nos més competitius. Als països rics, en moments de crisis s’augmenta la inversió en ciència. Aquí no s’ha vist, els pressupostos han baixat moltíssim en cinc anys i se segueix considerant la ciència com una despesa.

Tampoc cal fer el que s’ha fet en altres èpoques recents, incrementar-los molt de cop sense tenir clar on havien d’invertir-se, perquè és llençar els diners. A poc a poc, optimitzant, en quins temes jugarem, i avaluant als jugadors. El millor que ens podia passar en aquest país és que el ministre d’Economia fos, a més d’un bon economista, un bon investigador. És el que ha passat a Catalunya. El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va ser candidat al Premi Nobel d’Economia i té molts premis científics importants.

P. Si tingués la possibilitat de canviar quatre coses per avançar en aquesta direcció, què canviaria?

R. El primer, que el Parlament i el ministre d’Hisenda siguin sensibles a la importància de la ciència i ho demostrin amb fets. El segon, un instrument, una agència independent dels polítics. I un pacte polític per a la ciència. Als països on la ciència està ben considerada, hi ha un sistema de promoció i gestió independent de quin partit governi. Tercer, avaluació i reconeixement als investigadors destacats. I quart, també és important crear a Espanya un ecosistema en què hi hagi els investigadors, les empreses i l’administració. Investigar és invertir diners per obtenir idees, és una màquina de fissió. Però ens falta ser capaços de produir molts més diners a partir dels diners invertits a generar aquestes idees, crear una màquina de fusió. Tenim bones idees, però si no les portem al mercat, si no tenim unes empreses que aprofitin aquest coneixement, som un centre d’investigació gratuït per a les multinacionals.

Font: El País

GD Star Rating
loading...

La Comissió i el BCE urgeixen el Govern a liberalitzar els serveis professionals

19 desembre 2014 – 9:00 |
La Comissió i el BCE urgeixen el Govern a liberalitzar els serveis professionals

La Comissió Europea i el BCE urgeixen el Govern a accelerar la llei per a la reforma dels serveis professionals. Les dues institucions adverteixen que la tramitació parlamentària “se segueix retardant” i que hi ha risc …

La inversió en estratègies de big data, una prioritat en el sector sanitari

18 desembre 2014 – 17:00 |
La inversió en estratègies de big data, una prioritat en el sector sanitari

En la propera dècada el progrés de noves tecnologies basades en l’analítica, la seguretat o el model cloud tindrà un gran impacte en els processos interns de les organitzacions de salut. Igual que altres sectors que s’enfronten amb els …

Només podem veure una mica del futur, però prou per adonar-nos que hi ha molt a fer

18 desembre 2014 – 9:00 |
Només podem veure una mica del futur, però prou per adonar-nos que hi ha molt a fer

El proper 1 de gener de 2015 arriba l’estrena de The Imitation Game (Desxifrant Enigma), pel·licula sobre la vida del britànic criptògraf Alan Turing, geni considerat pare de la informàtica moderna, que va ser cabdal per la …

Els gegants de la Xarxa pressionen perquè la normativa europea de ciberseguretat no els afecti

17 desembre 2014 – 17:00 |
Els gegants de la Xarxa pressionen perquè la normativa europea de ciberseguretat no els afecti

Gegants d’Internet com Google i Cisco estan pressionant a Brussel·les per ser exclosos de la nova directiva sobre ‘ciberseguretat’ que els obligarà a adoptar mesures estrictes de seguretat ia informar les autoritats nacionals de violacions de seguretat greus en les seves …

Enquesta Inserció Laboral AQU 2014

17 desembre 2014 – 9:00 |
Enquesta Inserció Laboral AQU 2014

Resultats de la 5a enquesta d’inserció laboral de la població titulada de les universitats catalanes
Des de l’any 2001, i amb una periodicitat triennal, AQU Catalunya i les universitats catalanes realitzen l’enquesta d’inserció laboral a la …

La mobilitat empresarial liderarà l’agenda dels CIO el 2015

16 desembre 2014 – 17:00 |
La mobilitat empresarial liderarà l’agenda dels CIO el 2015

La mobilitat empresarial continuarà sent un dels temes més calents de la TI, i liderarà la llista de prioritats de tots els CIO, segons l’estudi de Ovum ’2015 Trends to Watch: Enterprise Movility report’.

La “consumerització” …

L’emprenedor en sèrie Xavier Verdaguer parlarà d’Innovació disruptiva a la 20a Nit

16 desembre 2014 – 9:00 |
L’emprenedor en sèrie Xavier Verdaguer parlarà d’Innovació disruptiva a la 20a Nit

Xavier Verdaguer, Enginyer Informàtic i emprenedor en sèrie, serà l’encarregat de la conferència inaugural de la 20a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, esdeveniment de referència del sector TIC que tindrà lloc el proper …

La despesa mundial en serveis de núvol públic sumarà 56.600 milions de dòlars el 2014

15 desembre 2014 – 17:00 |
La despesa mundial en serveis de núvol públic sumarà 56.600 milions de dòlars el 2014

La despesa mundial en serveis de cloud pública arribarà 56.600 milions de dòlars aquest any 2014, segons les últimes previsions de la consultora IDC. Aquesta confia, de fet, que aquests serveis creixin en els propers cinc anys sis vegades …

DTIC-UPF PhD Fellowships in Information and Communication Technologies

15 desembre 2014 – 9:00 |
DTIC-UPF PhD Fellowships in Information and Communication Technologies

El Departament de Tecnologies de la Comunicació (DTIC) de la Informació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona busca aplicacions de doctorat per al curs acadèmic 2015-16 d’estudiants amb talent i amb un gran interès en …

Barcelona desplega el primer smart pàrquing de la ciutat als carrers del Districte de les Corts

12 desembre 2014 – 17:00 |
Barcelona desplega el primer smart pàrquing de la ciutat als carrers del Districte de les Corts

L’Ajuntament de Barcelonaha iniciat les tasques per comptar amb el primer smart pàrquing de la ciutat, una nova tecnologia que oferirà informació on line a través de sensors i d’una aplicació per al mòbil sobre …

Eduardo Vendrell, reelegit president de CODDII en la seva Assemblea General

12 desembre 2014 – 9:00 |
Eduardo Vendrell, reelegit president de CODDII en la seva Assemblea General

Eduardo Vendrell, director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica de la Universitat Politècnica de València, ha estat reelegit president de la Conferència de Directors i Degans d’Enginyeria Informàtica (CODDII) d’Espanya, en el curs de l’assemblea …

Angela Merkel advoca per un Internet de dues velocitats

11 desembre 2014 – 17:00 |
Angela Merkel advoca per un Internet de dues velocitats

La UE, a favor de la neutralitat de la xarxa, ha mostrat la seva preocupació davant la possibilitat que Itàlia aprovi dues velocitats. Les declaracions de la cancellera alemanya suposen un altre cop.

La cancellera alemanya, Angela …

Presentació del Mapa de Tendències TIC i Salut 2014

11 desembre 2014 – 9:00 |
Presentació del Mapa de Tendències TIC i Salut 2014

La Fundació TicSalut presenta el Mapa de Tendències TIC i Salut 2014 el proper 19 de desembre de 9:00 a 14:00 a l’Auditori Centre de Congressos, TecnoCampus Mataró – Maresme (Av.Ernest Lluch, 32 – 08302, Mataró).

Ja fa …

Actualització llistes de pèrits 2015

10 desembre 2014 – 17:00 |
Actualització llistes de pèrits 2015

Com cada any, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya sol·licta al Col·legi l’actualització de col·legiats/des que estan interessats ens estar inscrits a la seva llista de pèrits.

En el cas de pèrits que …

BScience: El repte de la seguretat a les noves tecnologies

10 desembre 2014 – 9:00 |
BScience: El repte de la seguretat a les noves tecnologies

Barcelona Digital i el projecte Be Wiser et conviden a la sessió BScience El repte de la seguretat a les noves tecnologies el 17 de desembre de 15:30 a 18:00 a Sala Digital (Planta A) Edifici Barcelona Growth Centre, C/ Roc Boronat, 117.08018. Barcelona.

Cada …

La Generalitat converteix el Cesicat en agència de ciberseguretat

9 desembre 2014 – 17:00 |
La Generalitat converteix el Cesicat en agència de ciberseguretat

El govern ha iniciat els tràmits per convertir el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya a l’agència gubernametnal de ciberseguretat.
El govern català ha iniciat els tràmits per convertir el Centre de Seguretat de …

MoodleMoot 2014

9 desembre 2014 – 9:00 |
MoodleMoot 2014

MoodleMoot és la trobada nacional anual de desenvolupadors i usuaris de Moodle organitzada per CV&A Consulting, Moodle Partner en Espanya, el 19 i 20 de desembre a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), Edifici L’Auditori (C/ Padilla, 155 …

El ZX Spectrum ressuscita, de la mà de Sir Clive Sinclair

5 desembre 2014 – 17:00 |
El ZX Spectrum ressuscita, de la mà de Sir Clive Sinclair

Si tens més de 35 anys i ets fan dels videojocs, o de la tecnologia retro, aquesta notícia farà que caiguis de la cadira: el mític Sinclair ZX Spectrum torna a la vida, de la mà del seu …

12×12 La Trobada de Cap d’Any de les TIC Catalanes

5 desembre 2014 – 9:00 |
12×12 La Trobada de Cap d’Any de les TIC Catalanes

Telecos.cat, Tertúlia Digital i iDigital (de la Generalitat de Catalunya) organitzen el proper 11 de desembre (a les 18.30h) la Jornada 12×12, la Trobada de Cap d’Any de les TIC Catalanes, un esdeveniment de coneixement i networking que té com …

Premi WIT (Women in IT)

4 desembre 2014 – 17:00 |
Premi WIT (Women in IT)

La UOC convoca el premi WIT-UOC (Women in IT) – wit en anglès significa enginy – amb l’objectiu de visibilitzar, crear i difondre models positius de dones en el context de les TIC, per tal de …

iCon – Congrés iOS Barcelona

4 desembre 2014 – 9:00 |
iCon – Congrés iOS Barcelona

L’Apple Watch serà un dels protagonistes del programa de conferències de iCon, the biggest iOS congress, que se celebrarà el proper 10 de desembre al Mobile World Centre de Barcelona.

Tota una jornada de continguts de qualitat …

Estadistica i comptes del sector TIC de l’any 2012

3 desembre 2014 – 17:00 |
Estadistica i comptes del sector TIC de l’any 2012

L’observatori d’empresa i ocupació publica l’Estadística i comptes del sector de les tecnologies de la informació i de la comunicació per a Catalunya, que recull un conjunt d’indicadors rellevants del sector de béns i serveis …

Pere Martínez nou President de l’Associació Catalana d´Empreses d´Informàtica (CatEI)

3 desembre 2014 – 9:00 |
Pere Martínez nou President de l’Associació Catalana d´Empreses d´Informàtica (CatEI)

A l’Assemblea de CatEI, entitat afí al COEINF, celebrada el passat 13 de novembre de 2014, es va aprovar, per unanimitat dels assistents, la candidatura de nova Junta de l’entitat encapçalada per Pere Martínez, de les …

Oberta la convocatòria als Premis de la Nit

2 desembre 2014 – 17:00 |
Oberta la convocatòria als Premis de la Nit

La Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, que tindrà lloc el 26 de febrer de 2015 a l’Auditori, és el marc de lliurament dels Premis Salvà i Campillo, Alan Turing i del Premi d’Honor …

Sessió Flaix: Més consultoria, menys informàtica: els secrets de la consultoria per a un professional TIC

2 desembre 2014 – 9:00 |
Sessió Flaix: Més consultoria, menys informàtica: els secrets de la consultoria per a un professional TIC

El COEINF organitza la sessió flaix Més consultoria, menys informàtica: els secrets de la consultoria per a un professional TIC el 15 de desembre de 18:00 a 19:45 a la seu del Col·legi, Plaça Ramon Berenguer el Gran …

La UOC i la Ramon Molinas Foundation premien una app per a ser un bon pagès

1 desembre 2014 – 17:00 |
La UOC i la Ramon Molinas Foundation premien una app per a ser un bon pagès

Parenòs-tic: imatge, web i disseny gràfic de l’aplicació mòbil d’un almanac, de la mallorquina Antònia Lorente Bibiloni, ha guanyat la primera edició dels premis UOC-RMF als millors treballs finals dels estudiants dels programes dels Estudis …

Smash Tech eCommerce Special Edition

1 desembre 2014 – 9:00 |
Smash Tech eCommerce Special Edition

Smash Tech organitza l’eCommerce Special Edition el 4 de desembre al Mobile World Centre (C/ Fontanella, 2 – 08002, Barcelona).

Els estudis ens diuen que l’any 2016 s’assoliran els 30.000 milions d’euros de xifra de negoci del …

La xarxa TOR: més enllà de la delinqüència

28 novembre 2014 – 17:00 |
La xarxa TOR: més enllà de la delinqüència

Sovint s’associa a aquesta part de la ‘deep web’ a comportaments il·legals, però també la fan servir internautes que volen protegir la seva privacitat.

Una de les sessions dels tallers Cryptoparty, celebrada a principis de mes …

L’impacte de les xarxes socials en la programació de la televisió i la ràdio

28 novembre 2014 – 9:00 |
L’impacte de les xarxes socials en la programació de la televisió i la ràdio

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) organitza el proper 4 de desembre de 8.45 a 11 h aquesta jornada sobre l’impacte de les xarxes socials en la programació de la televisió i la ràdio, al carrer …

Participa en el projecte Tech4Freedom per ajudar a persones amb discapacitat visual

27 novembre 2014 – 17:00 |
Participa en el projecte Tech4Freedom per ajudar a persones amb discapacitat visual

Tech4freedom inicia una campanya de crowdfunding a IndieGoGo, convidant-vos a formar part d’un projecte global per ajudar les persones amb discapacitat visual a través de la tecnologia.
El kit Tech4freedom és el més complet sistema sense fil de …

Les TIC en la inserció laboral de les persones amb necessitats especials

27 novembre 2014 – 9:00 |
Les TIC en la inserció laboral de les persones amb necessitats especials

CTecno organitza l’esmorzar Les TIC en la inserció laboral de les persones amb necessitats especials el 5 de desembre a les 8:45 al Cibernàrium, Roc Boronat, 117, Barcelona.

Les tecnologies de la informació i la comunicació juguen un paper …

Gran acolliment en el disseny i la implementació del portal ITscool

26 novembre 2014 – 17:00 |
Gran acolliment en el disseny i la implementació del portal ITscool

Tot just s’ha presentat el portal de l’Associació Educativa ITscool, per a l’impuls dels estudis de Tecnologies de la Informació i Informàtica, fruit de la col·laboració amb SIGMA, technological Innovation for universities.

ITScool neix amb l’objectiu …