Destacat »

25 octubre 2017 – 12:00

Certifica’t amb l’AQPE amb un 20% de descompte + un 10% si ets member abans del 31 de desembre!

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Informes

informes, estudis, enquestes, … relacionats amb les tecnologies de la informació

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

Així és la nova fibra òptica de plàstic de Telefónica

Submitted by on 22 novembre 2017 – 9:00No Comment
Share Button

La fibra òptica era l’evolució natural de les comunicacions per cable. De fet, l’ADSL va ser una solució temporal per extreure al màxim la vida del parell de coure sobre el qual han viatjat les comunicacions telefòniques des de fa dècades.

No obstant això, té els seus inconvenients. I no em refereixo a la rapidesa de la transmissió de dades. Per exemple, no es pot doblegar.

El cable de fibra que coneixem es basa en vidre. Amb aquest sistema s’han estès les xarxes troncals dels operadors, les que porten les dades i la veu a grans distàncies. Des de fa un parell d’anys aquest mateix cable arriba fins a les nostres cases. És el que s’anomena FTTH (Fiber To The Home, fibra fins a la llar). Arriba fins a la porta i, a partir d’aquí, coure per al telèfon, cable coaxial per a les dades i WiFi. El cable coaxial és aquest cilíndric, com el de l’antena de televisió, és una mica gros i cablejar una casa amb ell és molest perquè, a més del gruix i igual que succeeix amb la fibra sobre vidre, no es pot doblegar.

Des dels anys 60 es coneix una altra tecnologia, la fibra òptica sobre plàstic que, per les seves sigles en anglès, s’ha convertit en POF (Plastic Optical Fibre). És molt més flexible que la basada en vidre i resulta molt més fàcil d’instal·lar. A més de la seva flexibilitat, en ser de plàstic no necessita fusió. Només cal tallar amb un cúter la secció que vulguem i introduir-la en la clema corresponent. Si la fibra òptica de Telefónica es diu Fusió és, entre altres detalls, perquè per unir el cable de fibra es requereix fondre a alta temperatura.

La POF es pot distribuir per la llar a través de les mateixes canaletes (el tub corrugat que va encastat a les parets i / o sòls) per les quals s’introdueixen els cables de la línia elèctrica i, igual que els endolls, cada determinat nombre de metres (mai més de 50) aflora una roseta amb connectors Ethernet. D’aquesta manera, es pot cablejar una casa sense que es vegi gairebé res de cable per l’exterior. I cada habitació comptarà amb endolls per a l’ordinador, la tele, la consola …

D’acord, és més fàcil d’instal·lar. ¿I això és tot? No. El segon avantatge (i no per ordre d’importància) és la velocitat. La companyia espanyola KDPOF ha aconseguit que aquesta tecnologia rendeixi un Gigabit, tres vegades més, per exemple, que la fibra que Telefónica porta fins a la llar.

Si he citat ja un parell de vegades a l’operadora espanyola no és per casualitat. És precisament Telefonica qui està provant aquesta tecnologia en un pla pilot en al voltant de 30 llars de molt diferents tipologies: cases grans, mitjanes, de construcció antiga, de diverses plantes, amb sortides a l’exterior …

Encara no està disponible comercialment, però té aspectes que en breu puguem veure alguna oferta que l’inclogui.

WiGig, el WiFi ultraràpid

Més llunyana en el temps està l’aplicació comercial de l’anomenat WiGig, 1 WiFi basat en les bandes dels 60 GHz que podria aconseguir una velocitat màxima teòrica de 4,6 Gbps. Telefónica també ho està provant, tot i que els resultats es queden bastant per sota d’aquests màxims, amb unes mitjanes en condicions òptimes de 1,3-1,4 gigues per segon.

Seria el complement perfecte per donar connectivitat a una llar cablejat amb POF. Es connecta a la roseta de l’habitació un router de 60 GHz ia veure pel·lícules en 4K o jugar on line de pressa lliure.

Les bandes dels 60 GHz són moltíssim més ràpides que les de 5 i 2,4 GHz, però també tenen menys abast i els costa més travessar obstacles. Poden ser un complement de la instal·lació de cable, però a més s’estan convertint en necessàries per la saturació de l’espectre electromagnètic. Tot i el que pugui semblar, aquest és limitat, finit. És com si tinguéssim una canonada d’aigua a la que li anem connectant aixetes. Arribarà un moment en què per cada aixeta només sortirà un petit rajolí d’aigua. El que cal fer és sumar canonades, o, afegir bandes.

JAVIER LÓPEZ TAZÓN – EL MUNDO

 

Etiquetes: ,

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook