Destacat »

6 desembre 2018 – 9:00

El 21 de febrer de 2019 l’Auditori de Barcelona (C/Lepant, 150) acollirà la 24a edició de la “Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica”, l’esdeveniment de referència del sector TIC a Catalunya.
Per setè any consecutiu, l’Associació Catalana d’Enginyers de …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Informes

informes, estudis, enquestes, … relacionats amb les tecnologies de la informació

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

“Sóc un ninotet de drap”: el futur de la realitat virtual i el porno

Submitted by on 30 novembre 2018 – 9:00No Comment
Share Button

Espanya és un dels països pioners en un sector que està aparentment estancat, però no detingut.

“Aquí sóc un ninotet de drap”, diu l’actor porno Miquel Zayas, que camina pel set de rodatge en xiruques de muntanya, samarreta i gorra de llana. Aquestes tres peces són estrictament les úniques que porta. No li importa el seu aspecte i així parla i fa broma: abans que actor va ser militar, diu, i ja té pensat un meravellós títol abraçador per a la seva autobiografia: “De cap a peus”.  El barret, explica, és perquè té fred.

Zayas està a punt de començar a rodar, però la seva vestimenta d’estar per casa importa poc: és una escena de cinema porno en realitat virtual i del seu cos va a veure sol tronc i genitals. “Sóc un toy boy” , diu, un ninot. El seu paper és posar els ulls darrere de dues càmeres GoPro, amagar els braços, moure poc i, sobretot, no panteixar. L’escena és literalment el somni de molts -dejarse fer-, però no tant aquí, envoltat de càmeres, operadors i en silenci sepulcral: “És el treball més difícil. No puc moure les mans. Tot just veig a la noia. No puc tocar . Tot és cap”, diu. Ha de complir immòbil.

L’actriu, en canvi, té un altre paper: “La realitat virtual cansa més”, diu Venus Afrodita, coprotagonista. L’actriu parla, executa i domina. Tota l’acció depèn del que faci. És gairebé un monòleg.

L’escena comença, de fet, sense actor. És una suposada perruqueria i Venus mou les mans al costat de les càmeres, com si rentés un cap que no existeix. Després parla sola a les càmeres: “Vols algun tall de cabell específic? Tinc productes molt bons. No només les dones es cuiden el cos. Els homes també”. A l’estona Zayas se senti amb el seu barret. S’ha posat els pantalons només perquè se’ls han de treure.

La directora de l’escena i de Continguts de BadoinkVR, Dinorah Hernandez, apunta a Afrodita seves frases. Després detalla les postures amb calma: “Vam començar amb mamada, després cubana i face to face”. El seu to és el mateix amb el qual es diu “si us plau, porta-me’n un cafè”.

La realitat virtual és immersió. L’espectador es posa unes ulleres i entra en un altre món. Pot mirar en diverses direccions. En el porno, quan mira cap avall, veu el tronc d’un home estirat. D’aquí el silenci i el debat sobre les mans: si l’actor respira fort o treu els braços indica una altra presència i naufraga l’experiència immersiva. Quan aixeca la mirada, veu una actriu que es mou per sobre d’aquest tronc. S’acosta a la càmera i s’allunya. Sobre també parts concretes del seu cos. És, en veritat, bastant real.

… Llegiu l’article complert a EL PAÍS (clica aquí).

Etiquetes:

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook