Destacat »

17 maig 2019 – 16:00

Estem a punt de fer l’any que vam crear al Col·legi DONES-COEINF, la Comissió de seguiment de l’escletxa de gènere.
Tota la informació sobre qui som, qui en forma part, les activitats que s’han fet, articles …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Opinió

Articles d’opinió, de divulgació o de propostes tecnològiques dels col·legiats, adherits, associats o col·laboradors d’entitats afins al COEINF

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

L’enginyer espanyol que lidera la creació del primer ordinador quàntic

Submitted by on 27 febrer 2019 – 9:00No Comment
Share Button

Darío Gil és el nou director d’investigació d’IBM, que al gener va presentar la primera computadora d’ús comercial amb aquesta tecnologia.

Darío Gil, director de la divisió d’Investigació d’IBM

A principis dels 90, Darío Gil va anar a estudiar l’últim any d’institut a Los Altos High School, al costat de Palo Alto, a Califòrnia. I ja no va tornar.

A Estats Units es va llicenciar en enginyeria elèctrica i va fer el doctorat en nanoestructures al MIT. En acabar els seus estudis, el 2003, va entrar a IBM. Fins avui que, amb 43 anys i només des de gener, dirigeix ​​la divisió d’Investigació d’IBM, amb 3.000 científics al seu càrrec.

Gil va ser nomenat líder de la divisió quàntica de la companyia el 2017. El passat mes de gener IBM va presentar a Las Vegas el primer ordinador quàntic comercial. La computació quàntica és una de les grans apostes per al futur d’IBM. Però el seu èxit és un misteri: “Té risc, però des del punt de vista teòric estem en una fundació extremadament sòlida”, diu Gil, en la primera entrevista després del seu nomenament com a director d’IBM Research, realitzada en el marc de Think2019 a San Francisco.

Un ordinador quàntic és una proesa de l’enginyeria. El seu cor és un dels llocs més freds de l’univers. L’espai exterior està a 2,73 graus kelvin, l’interior d’un ordinador quàntic funciona sense errors només a 0,01 graus kelvin, que són -273 graus celsius.

“Si mires aquesta catedral que hi ha a Barcelona [la Sagrada Família] posada a l’inrevés, és igual”, diu Bob Sutor, vicepresident del Departament quàntic d’IBM.

Aquesta proesa està avui connectada al núvol i més de cent mil persones han fet milions d’experiments per familiaritzar-se. Amb una enorme excepció: aquest ordinador quàntic avui no fa res que no faci ja un ordinador personal.

Quan passarà que un ordinador quàntic faci alguna cosa que cap altra superordinador actual pugui? Probablement en la propera dècada. A IBM criden a aquest moment “avantatge quàntica”. Per a Gil, no n’hi haurà prou amb una discreta millora acadèmica, un càlcul, sinó un desenvolupament real, que “tingui valor científic”.

Les exageracions sobre el desenvolupament i les possibilitats de la tecnologia quàntica no han ajudat a la serenitat.

Hi ha competència

IBM no és òbviament l’única companyia que té un departament quàntic. Hi ha un parell de start-ups que tenen alguna cosa semblant, però encara sense funcionar. Una d’elles, Rigetti, és propietat d’un exempleat d’IBM. Microsoft no té de moment maquinari. Google promet que ensenyarà resultats, però de moment res: “Els nostres dispositius hi són, vas a la web i els veus. A tota la gent que parla tant, els diria: ¿m’ho ensenyes? Com ​​funciona?”, Diu Gil a referència als competidors. És probable que la tecnologia quàntica, com altres carreres tecnològiques, sigui una on les companyies es donen el relleu per ser les primeres. A la Xina, per exemple, és una aposta oficial però amb uns resultats que ara com ara són un misteri.

Per entendre l’abast la computació quàntica, Gil utilitza aquesta comparació. Fa unes dècades, el funcionament de les armes nuclears es comprovava en arxipèlags remots en el Pacífic. Va deixar de fer-se perquè es van crear ordinadors capaços de modelar aquestes proves sense l’explosió real. L’ordinador quàntic serà capaç del mateix, però en un altre ordre de magnitud. La creació de nous materials en la humanitat s’ha fet fins avui per prova error, des de l’edat de bronze.

Un ordinador quàntic serà capaç de calcular exponencialment millor i permetre per tant modelar materials d’una manera fins avui impensable: “Ara si hi ha 50 electrons en una molècula que vols dissenyar, el nombre de càlculs que has de fer amb un ordinador convencional és de l’ordre de 2 elevat a 50. Imagina que tens més de 100 electrons (la cafeïna té més de 70). És impossible. Necessites usar tots els àtoms del planeta “, diu Gil. En el món quàntic, no. “La idea de desenvolupar materials computacionalment és un somni des que es van inventar els ordinadors”, afegeix. El resultat: bateries eternes, fertilitzants perfectes. Tot creat per ordinador, no en laboratori. La creació de materials és només una de les aplicacions quàntiques. Ho veurem? Queden dècades.

Com arriba un espanyol fins aquí

Què fa un espanyol en un dels cims de la investigació corporativa mundial? Gil va néixer a Múrcia perquè la seva família és murciana, però es va criar a Madrid, on té als seus tres germans i torna sovint. Els seus germans van estudiar un any als Estats Units, però tots van tornar i avui són advocat i empresaris a Espanya. L’enginyeria no li venia a Gil per tradició familiar. Darío va ser l’únic de la família en seguir als Estats Units: “Em vaig quedar sense més planificació”. El seu matrimoni amb una americana de Portland (Maine) va ajudar.

Hagués estat possible aquesta carrera a Espanya? “A Espanya no tenim una cultura de la investigació”, respon Gil. “M’agradaria que a Espanya tenir una capacitat de recerca de primer ordre no es veiés com una cosa accessori. La diferència és que si preguntes a [la presidenta executiva d’IBM] Ginny Rometty per la importància d’IBM Research, et dirà que és fonamental, permanent. Però també si preguntes a l’Estat de Massachusetts, quina importància té la investigació ?, et diran que molta. el mateix en el Pentàgon o al Govern federal”.

I si preguntes al Govern de Castella-la Manxa? “El problema és que no hem viscut el cicle del benefici”, respon Gil. “Ens hem beneficiat com a consumidors d’investigacions que han passat en altres països, però no és part de l’ADN de les nostres institucions. Es fa gairebé com caritat. Tenim a gent amb tant talent a Espanya. És un país modern i ric, que l’hi pot permetre “.

El respecte per la investigació als Estats Units no funciona a Espanya per diversos factors: “El desafiament és cultural i de lideratge. Hem de tenir institucions d’elit absoluta i no una calcomania d’altres prèvies. Agafa els millors i dóna’ls recursos. Hi ha un moment en què un s’inhibeix i comença a posar límits: només et puc donar aquests recursos, has de fer-ho així, l’informe has de escriure-ho d’aquesta manera. Comences a encasellar. Però no és màgia ni un misteri. Tu vas a un lloc on funcioni i t’ho expliquen. Però després arribes a Espanya i diuen ‘així no es pot fer perquè viola set regles que tenim’. O, per exemple, “no anem a pagar més als científics que als directius ‘. per què no?

JORDI PÉREZ COLOMÉ – EL PAÍS

 

Etiquetes: ,

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook