Ciberseguretat: com treballen els guardaespatlles de l’era digital
Segons ENISA, l’agència de ciberseguretat de la UE, el 2021 hi haurà una demanda de dos milions de professionals en l’àrea de la ciberseguretat.
Marta puja al tren per dirigir-se al centre de Barcelona. El seu viatge transcorre tranquil, gairebé sense distraccions, fins que arriba a la safata d’entrada un missatge. Algú ha intentat accedir al seu compte des … Rio de Janeiro! El mail diu que, encara que Google ha bloquejat l’accés, ha de comprovar que només ella té accés. Li demanen un canvi de contrasenya però: com saber al 100% que la nova contrasenya no és un parany per accedir al seu compte? En aquest cas, la Marta ha de comprovar que el seu correu no ha estat compromès entrant directament al seu compte de Google (no des del missatge que li ha arribat). Si sospita que hi ha alguna cosa estranya en la notificació no ha de punxar ni respondre i sí reportar l’incident a través dels canals habilitats per això.
Aquest tipus de correus electrònics i sol·licituds incrementen any rere any i és per això que els usuaris han d’adquirir consciència i tenir eines per evitar enganys i així gestionar de forma segura la seva vida digital.
En un món globalitzat i tecnològic, la seguretat ha traspassat les fronteres del que és tangible i el dilema de Marta és només un exemple. La punta d’un iceberg de proporcions gegants. El ‘sustraible’ transcorre per altres vies i està fet d’un altre material: de ‘uns i zeros’. Informació que amaga botins molt suculents als quals no els falten pretendents. Els mètodes d’atac són diversos i any rere any es renoven: malware, cryptojacking, phishing, spam, botnets …
Notícia original completa a La Vanguardia
