Enfocant un futur incert però apassionant

El desenvolupament de les interfícies cervell-màquina i l’evolució de la IA són la clau per aconseguir humans sans amb habilitats millorades. L’escenari obre múltiples interrogants ètics i filosòfics, alguns d’ells inquietants.

Quan la tecnologia aconsegueixi curar el cervell, si és que ho aconsegueix, arribarà l’edat daurada de la millora de capacitats. S’estendrà llavors l’ús de dispositius per tenir més memòria, concentrar-se amb més facilitat o ser capaç de pensar en diverses coses alhora. També d’aquells que permetran connectar-se a Internet amb la nostra ment o gestionar dispositius sense tocar-los.

Aquesta és la previsió de la comunitat científica, que entén que el desenvolupament de les interfícies cervell-màquina i l’evolució de la intel·ligència artificial són la clau per aconseguir que hi hagi humans sans amb habilitats millorades. L’escenari obre múltiples interrogants ètics i filosòfics, alguns d’ells inquietants: ¿fins a quin punt podem intervenir en el nostre cervell i seguir sent qui som? ¿Podran totes les persones accedir a aquests avenços que augmentaran les nostres capacitats o seran el privilegi d’una casta d’humans millorats?

Llegir la ment

Convé no perdre de vista aquests debats, encara que avui semblin de ciència ficció. Les interfícies cervell-màquina que esmenten els experts són dispositius que poden llegir activitat de les ones cerebrals i també escriure informació nova en elles. Pot ser un elèctrode que es posa al crani o un microxip que s’insereix directament en el cervell. Aquests sensors recullen les dades de l’activitat neuronal i els envien a un ordinador, on els algoritmes els processen i interpreten: així podem arribar a saber què hi ha codificat en les nostres neurones. També funciona a l’inrevés: l’ordinador pot introduir informació nova en el cervell modificant la seva activitat.

Notícia original completa a Retina – El País