La informàtica ensenya a pensar digitalment
Tot el que aprenem ens ensenya a pensar. Quan volem convèncer algú que ha de llegir, li diem que així podrà conèixer més paraules, i amb elles serà capaç de comunicar noves idees. Potser només podem pensar el que sabem comptar a algú, o a nosaltres mateixos. Per comprendre el món que ens envolta, fer que sigui un lloc millor i tenir un sentit crític de la realitat, ens cal dominar el llenguatge.
La informàtica està trucant a la nostra porta amb una empenta difícil d’ignorar, perquè és el llenguatge del digital. Hem d’aprendre informàtica perquè ens permet conèixer la lògica dels dispositius digitals que ens envolten i per tant comunicar-nos amb ells. No és més que raonable demanar una informàtica per a tothom?
Però, en què consisteix saber informàtica?
Moltes vegades se sent parlar de la competència digital; en anglès, digital literacy. Consisteix en l’ús de programari i els dispositius digitals (ordinadors, tauletes, consoles de jocs, telèfons mòbils, etc.). L’adquisició d’aquesta competència suposa desenvolupar habilitats per al seu maneig eficaç, eficient, segur i ètic.
És molt important que la població tingui aquest tipus de destreses; no les podem donar per adquirides ni molt menys. En 2017, la Unió Europea, en l’índex sobre el nivell de digitalització (The Digital Economy and Society Index, DESI) diu que a Espanya gairebé la meitat de la població no té coneixements digitals bàsics; a la resta d’Europa la xifra és només lleugerament millor.
No obstant això, no n’hi ha prou amb un coneixement de l’ús. La informàtica inclou un conjunt ampli de fets, conceptes i mètodes, tant de treball com de recerca. Té un caràcter multidisciplinari ja que es troba en la intersecció de les matemàtiques, les ciències i l’enginyeria. El subcamp més important de la informàtica probablement sigui la programació, però cal saber d’altres camps, com l’arquitectura de computadors, les bases de dades, les xarxes de computadors, etc.
En definitiva, l’educació en informàtica ha d’incloure tant el seu ús com una part de la seva essència com a disciplina. Perquè hem de formar a les persones d’un món digital però diferent a l’actual. Sense les bases de el coneixement tecnològic de les eines actuals no es podran entendre les bases sobre les que es construirà la informàtica de el futur.
Notícia original completa a Escritos Públicos
