L’ordinador que milers de iugoslaus van construir a casa seva
A la Iugoslàvia socialista, als anys vuitanta, obtenir un ordinador Commodore o Spectrum per a ús personal era pràcticament impossible. Les importacions per valor superior a 1.500 dinars (menys de 100 euros d’avui) estaven prohibides i al mercat negre només es trobaven per l’equivalent a molts mesos de salari.
Voja Antonic era llavors jove, però ja un enginyer informàtic serbi relativament prestigiós (havia dissenyat un sistema de cronometratge que s’emprava en competicions d’esquí) quan el 1983, durant un viatge a la costa de Montenegro, se li va ocórrer construir un ordinador usant el programari en la CPU per generar la imatge, en comptes de l’element que més encaria l’ordinador: el processador gràfic i la seva interfície. El canvi no només abaratia enormement el procés, sinó que facilitava que cada persona comprés les peces per separat i ho confeccionés a casa seva. Antonic explicar pas a pas com muntar un Galaksija, com va ser batejat, en una revista en 1984.
La publicació va quadruplicar el seu tiratge i es calcula que entre 8.000 i 10.000 persones van fer un amb les seves mans. Gairebé tres dècades més tard, la passió pel retro i el valor de la iniciativa -en certa manera pionera d’el codi obert- han revifat l’interès per Galaksija i l’efecte que va tenir en l’època: inspira un documental i hi ha un parell d’exemplars exposats en els museus de Ciència i Tecnologia de Belgrad i d’Història dels Ordinadors, situat entre les seus de Microsoft i Google a Silicon Valley.
“Havia de ser l’ordinador més barat i simple possible. Que funcionés res més construir-se, sense necessitat de coneixements ni d’efectuar ajustos. Era bastant lent, ja que dedicava un 75% del temps de processament a generar el senyal de vídeo. Però no molta gent sabia llavors sobre ordinadors i gairebé ningú es donava compte. En aquella època, els ordinadors eren una cosa místic, i no aparells domèstics, com ara “, recorda avui Antonic des de Califòrnia, on resideix des de fa tres anys i, als seus 68 anys, encara treballa com a enginyer informàtic.
