Barcelona impulsa el videojoc amb una llicenciatura pionera
L’auge de la producció de videojocs que viu Catalunya tindrà nou impuls a partir del juliol que ve amb el Clúster de Continguts Digitals, una iniciativa de la Generalitat, i a partir del setembre amb la primera llicenciatura universitària en la matèria impartida a la comunitat. Per a un sector considerat d’innovació, la interacció amb les administracions i l’augment de l’oferta formativa seran passos importants de cara a guanyar prestigi social i dimensió empresarial. Fins ara la producció de videojocs només s’ensenyava a través de màsters d’un any (un a la Universitat Politècnica de Catalunya i un altre a la Universitat Pompeu Fabra, que dirigeix Dani Sánchez-Crespo, fundador de Novarama, un dels estudis catalans punters) i en acadèmies de programació i disseny.
“Els videojocs són una aposta decidida de les indústries culturals a Catalunya i els hem d’impulsar perquè tirin endavant. El clúster servirà per potenciar-los. Ja estan al circuit de subvencions i tenen un càrrec públic assignat, igual que el cine o la música”, va explicar al diari El Periódico el conseller de Cultura, Ferran Mascarell.
El seu departament calcula que la creació de videojocs dóna feina a Catalunya a unes 600 persones a través de 70 empreses, moltes molt petites i creades per emprenedors. Les firmes catalanes (la majoria) van facturar al voltant de 50 milions d’euros el 2011, cinc vegades més que l’any anterior.
L’afegit d’una llicenciatura suposarà una empenta a la indústria encara que trigui quatre anys a donar els primers titulats, coincideix el sector. La Universitat de Barcelona estrenarà al setembre el grau de Noves Tecnologies Interactives, que s’impartirà a l’escola del mateix nom, situada a l’edifici del Seminari i que funcionarà com a centre privat adscrit amb titulació homologada.
“Enfocarem tota la carrera als videojocs, no solament per a consoles i mòbils, sinó també a com aplicar les seves tècniques en altres àmbits com la medicina, la cultura, la fisioteràpia, els esports o la recuperació de la memòria històrica”, explica Òscar García Panella, director acadèmic dels futurs estudis, que segueixen l’estela d’un grau que ja s’imparteix a Madrid.
Els estudis s’estructuraran al voltant de quatre eixos: la programació, la part artística (disseny gràfic i de joc), la narrativa (creació de la història i guió) i les mecàniques (les dinàmiques del joc). Per formar-los en tot això als estudiants se’ls ensenyarà matemàtiques, àlgebra, psicologia, teoria artística, producció audiovisual i fins i tot formes de negoci.
“Aquests estudis es poden aplicar a molts àmbits, des d’un museu que vulgui fer una recreació virtual de les seves sales fins a un creuer que vulgui explicar què poden fer els passatgers, o a aplicacions per deixar de fumar, entrenadors personals virtuals i programes mèdics. Fins i tot en parcs d’atraccions”, explica García.
Els videojocs són una indústria que fins ara ha buscat professionals entre programadors, artistes, dissenyadors gràfics i fins i tot psicòlegs, que apliquen tècniques d’intel·ligència artificial i expliquen com reaccionarà el jugador davant els estímuls o les opcions de joc. De psicòleg ho és, per exemple, Enric Álvarez, creador de Castlevania. Lords of Shadows, un dels videojocs espanyols de més projecció internacional. I hi ha diversos enginyers informàtics i grafistes en càrrecs directius molt rellevants.
“Hi ha molt autodidacte, gent que fa anys que programa a casa i que és molt bona. Tenim un programador amb 10 anys d’experiència que ara s’està traient la carrera d’informàtica”, explica Nacho García, fundador d’Abylight.
“És un pas molt interessant que l’Administració i la universitat s’hi impliquin, perquè també hi ha una barrera educacional per part dels pares, quan un fill els diu que vol dedicar-se als videojocs. Molts no creuen que això sigui una professió”, explica Gerard Fernández, president de l’associació de desenvolupadors i editors de videojocs de Catalunya (Devicat).
L’entitat recorda que no només falta oferta acadèmica, sinó que a més hi ha moltes traves burocràtiques per importar el talent de professionals nord-americans o russos, els que tenen més experiència. Una situació que Mascarell atribueix a “la falta d’agilitat de l’Administració”. Per a Fernández, és important barrejar els professionals formats a Catalunya amb altres amb més experiència internacional perquè s’enriqueixen tots dos. “El model ha de ser Finlàndia o el Canadà, que tenen empreses de videojocs molt potents que empenyen la resta”.
Font: El Periódico
