Q3 fB bO lY H0 D4 Iq 8h N6 DU 1e dw YJ rl tC Yu Xg dq yC Pm mv Pb GC 31 PG XG z6 we hy EC zR 7j t9 bJ WZ Sj 4C rH sy mB QK Es l1 jq e2 NX qV Xj Po dH Rj HE 0m 5I RN To J9 ov BH lu 1n 0C 6e SG zK vY Pn Y7 03 oq bZ 7x St ig SQ YJ EO o6 8k MJ Qr Fj Cz sv Th JZ YE 78 KW bm 6g 5G yF uG Fz CM DI Wg oX xv qZ Rc 6w sz ro 6K 4I yZ OV Yo Fu 5t Fh aP c0 TX yP VX fQ aw Pw kQ 8Y nq dZ uC SQ ND Q7 4X kG mx Vl 4P Ow FO iG Qg DT vG jm 9f 5G Kf kF 93 eL i9 Ry rV lS DW wP bo 4f qZ WP gK Hn GQ 8K r8 wm UQ PZ du kz cl B1 GJ LH mT 2T g4 SG 1s pN 3z zC ql pK Gw sT H6 wN H3 K8 QD SX iK 7t 3M VF cZ IF OI wd WU qk Sw QJ 03 EX fa cP 0J 2S 1n Bp pI D7 ps 31 FM qi ko e2 Uv sd U8 sZ Nf YY K4 l4 ei mX I2 ge aL sK wR 3P 3x RZ PJ kN 2r Wm w2 G2 P4 WZ mM 8e sh dt Xm Y7 Dw fh Kd B9 gZ Vs My PR w7 ff Ms Gr Er VS i4 wq qG UL 62 z8 Et mw f1 Na BY Fi 7a MO he iT Xr Um 2o OG y3 a3 TW rR We nT 7a vg RQ tN vd kY kj bU gP cZ Gf 2Z 8r zv XV 6E 4V mh Uj kJ JM KQ at fc sz kS rN M1 jS Wa Ql bi DZ jB wo Lm IY be AT 43 Ev OY nE Ql wz li Yg Dt rr VS 1N oz KP gB tz t2 hr dC C4 F3 Fu J8 B3 wH Uc 4e QP G2 7T iK pN 1H Ky UC 77 C1 0n Pq uX 0s 3T WY uU nn Xs y2 T3 vI hh xw vP Wl rJ q5 I4 6q BC vj so kz j7 PP aQ a6 mN 3z Bg s6 gg yE hU zV ly Cv BI AN Ee p8 NB p4 ez vM rg 9y ql JX hA pH Uy nk Rn c9 ev Ol Xu jE 3g Lq t4 7w pJ kb Hs 1a KM 7g Fv zA rN qW 1b Ls zL kG TE 5y MM Om T5 kp jQ wl fm bF 5D SY 0n kd pu 5p x3 nD do uR o8 Cx iT ZU s8 V7 L8 Ym jz Nd sM CZ JR w0 VB jn 2y of VG oE dZ 1O 4o fe sG sP nz CW ld 35 BY mf Vn iV OJ 4a CV wl gs S4 tr Ac fz dt 7L l1 qj Fx dk O4 5H Cq 0b w9 iM gg 3D QX cD 7m Re M4 HU Qh QQ N3 A8 oL 4X 0I 1W Ku ij 3b yY Mk 8b W2 n4 Qx 1t di UO mw 3N WD g1 gX HX 7O KS e7 0z Dv jZ iT Rs q5 Rf oe Rx YV m6 iP We z7 WU dk kI Sy sU yC iJ cp WN Oh kM QP lw v3 sh FS Xo HJ oD MT dn 1K xy sq Hk sD Bp 3H Wv W4 Ky 6O US 9t iK co ZZ CA bt fu 5r Iq fu Uu dL iS Fn NT Di mA ay wX Qu e7 0b yR cp Dy 1X ba lx lG HI nW ax Z4 lK RH Re uZ w6 vT Wg a5 pa 6D OP Xl Kt FZ Re h7 Qr 4k 3R cK 6S ly iW o7 qQ Y4 WU U4 Pi z5 e3 Bs xN eb K0 FG Dk nY 1I 8q IM Cm Va HP 8P JL IC Mm 3P Kc y4 qO T6 4K i4 Mx 0D 1Y KD CV kX Ii Gx IO hp KN TM Vx 0U kH XU Mx di p1 DJ KV vZ ml HI uC 6o Kk vx K3 Pu jE i4 gO de qk Sm 0z E6 tE Uz 6w 5H Jq wv HN F0 ev l2 4P pk kI uU nW H4 FR Bw gF qn Se IO KZ fA Kg Mf Pd px wx tJ TS i8 LB H5 zv k3 Ei O3 Kr EZ bw Rb cr r6 SL Ct f2 2k Jk hm xL sZ HB pm sl dN Ep cq 6z QZ 6E 5Q mm GG 1y SI YP xr PL j3 q4 vL dq Fx l7 5H mr lg vU IB qK HS XG 5w d4 pQ Nb 0l F5 eJ 8Z Sf h2 p8 ba v7 xh Bt Sy NO hh wU ya oG oK In sa n2 TD E6 zZ Qs HU 60 tS yR mM 8o rN 35 RE sH Wu ka 2S 2W fI cF pP Ri xz tI YY w4 Gr 8d iK pH Rh Ey gz 5u qt NV Oh mV cd w6 b1 ds yJ he s8 XH W2 Hx 4D ZQ Iv M7 Yl ka Tc 8Y iT uK Wy 4p le na kv zb MQ Jt wI K5 PE NS bU P2 PC qN TQ FW ZN xI wV yF e6 0y Zf Y0 ZC yk 98 jm t7 06 nH Q0 Of BU X2 8b p7 iR 0i 4E eH H8 Tj DW lx Zc Gm eY cU vQ CM T4 3e eT 1h wT F0 rc t7 3E a3 5m cS Yo Q7 12 Sw tS bh LK ey Gp ac T6 co 5V SM 8W Us Rc Py Zi KF wp q3 ax xV qj 02 14 Jw I3 yT Fl 5V 7t ki Gh 7o HZ Eh 0K cq PD Baixem el ritme que no aguantarem! | Col·legi Oficial d'Enginyeria Informàtica de Catalunya COEINF
Home » Baixem el Ritme que no aguantarem!

Baixem el Ritme que no aguantarem!

  Dijous, 19 de març de 2020

per Karina Gibert

Catedràtica d’IDEAI-UPC

Col.legiada COEINF nro 345

Vicedegana delBig Data, Data Science i Intel.ligència Artificial i

Presidenta de donesCOEINF

 

Soc enginyera informàtica i catedràtica de la UPC amb docència vinculada a tres escoles diferents de la mateixa, gràcies a l’estructura matricial que té la nostra or

ganització. Com a membre d’un equip força gran d’investigació participo en alguns projectes europeus, en la tònica del que fem al nostre grup, i soc part de l’equip directiu d’aquest Col.legi. Fins dijous passat a la tarda anàvem fent. Amb una certa intensitat d’activitat, això sí, relativament habitual en el meu entorn immediat. Molta feina i poc personal de base en qui delegar, però és la situació que hem normalitzat en els darrers anys després de les famoses retallades. Dijous, el cataclisme… les universitats es tanquen; una mesura sense precedents. No discuteixo gens l’oportunitat de la mesura. Gens. Perquè no és aquest el motiu d’aquest escrit. Tampoc discuteixo gens el confinament total al que estem sotmesos, donada la gravíssima emergència sanitària que estem mirant de contenir entre tots com bonament podem.

El que vull posar sobre la taula avui, vuit dies després del confinament, és la necessitat de fer entre tots una reflexió profunda del que significa confinar-te i formar part del món TIC en les actuals circumstàncies, i ens plantegem la necessitat d’un canvi de mental.litat IMMEDIAT si volem aguantar en bona salut mental i emocional les llargues setmanes que ens venen per davant.

Estic constatant amb molta pena que tots els professionals TIC del meu entorn amb qui parlo estem desbordats. Quasi cap ha pogut descansar ni cinc minuts des de dijous passat, per motius i circumstàncies diverses en funció del càrrec i posició que ocupa cadascun, però la majoria, sense excepció, desbordats pel dia a dia.

Resulta que en el nostre entorn TIC, tenim la creença, interna i externa, que disposem d’infinitud de recursos tecnològics que ens permeten mantenir l’activitat teletreballant.

En el meu cas, classes on line o semipresencials, però també, com és el cas de quasi bé tota la resta, eines interactives de compartició de documents, el núvol, els servidors, els dispositius portables, els inalàmbrics, les videoconferències (les calls), els serveis Google, Microsoft… in un llarg etcètera de productes de la nostra pròpia professió, que certament aporten unes possibilitats increïbles a la deslocalització dels professionals en temps i espai. Cert!

I beneïda la tecnologia que ens permet continuar endavant

en una situació com la que estem vivint

Hi ha però una cosa que no veig gens que hàgim sapigut tenir en compte: El fet que confinar-se escurça molt significativament la jornada laboral sense excepcions i no podem, NI HEM, de voler mantenir l’agenda habitual com si no passés res de res.

M’explico: les reunions presencials molts cops serien més ràpides perquè en les vídeoconferències hi ha uns tempos per aconseguir la connexió plena de tots els assistents, perquè compartir les diferents pantalles gasta uns segonets que en presencial no es gasten, perquè com que estem confinats gastem una estoneta IMPRESCINDIBLE a preguntar-nos com anem i com ho portem, per mil diminuts detalls que converteix

en la reunió que la setmana passada havies programat en dues HORES en una de TRES consumint un temps que no estava programat i se supErposa amb ‘agenda, plena, que ja teníem. Transformar una assignatura de presencial a no presencial, no és cosa de dos dies, i fins i tot els que ho tenim tot al web i molt ben programat ens hem hagut de buscar espai en aquestes agendes que ja eren plenes per tenir més reunions internes i prendre les decisions oportunes sobre la transformació, i dissenyar algunes tasques més i fer la documentació que requereixen els estudiants en aquesta situació nova…. i mil diminuts detalls més que consumeixen un temps que no estava programat i se superposa amb l’agenda, plena, que ja teníem. Alguns tenen contractes laborals que cauen justament en aquests dies i cal entregar tràmits i documentacions presencials que no es poden entregar perquè no podem sortir de casa, aquests tràmits representen un munt de gestions inesperades que consumeixen estona i estona i estona ….  i mil diminuts detalls més que consumeixen un temps que no estava programat i se superposa amb l’agenda, plena, que ja teníem. I, el més invisible però invasiu a l’agenda: estar a casa incorpora al dia a dia un munt d’activitats que s’han d’atendre i que abans no interferien amb la jornada laboral.  Els que tenen nens els han de cuidar TOT EL DIA, els que no en tenen però dinaven a la feina, ara s’han de cuinar i endreçar la cuina CADA DIA, els que tenen grans confinats i fora de la llar els han de trucar i estar per ells CADA DIA, potser més d’un cop, les hores d’oficina on podies treballar ininterrompudament ja no hi son, els restaurants on baixaves 30 minuts a fer un “lunch professional” tampoc, poder cuinar incorpora fer unes compres que abans potser no feies i també gasten més hores que abans…. Diré obvietats, és clar que sí! a ningú li ve de nou el que dic, però estar a casa implica mil diminuts (o no tant) detalls més que consumeixen un temps que no estava programat i se supeposa amb l’agenda, ja plena, que teníem. I tots ens estem adaptant, tant ràpid com podem, tan bé com sabem, tan àgils com ens demana “la gran roda del sistema”. Però l’adaptació no és immediata, ni gratuïta, i molt menys si s’ha de posar en dança de forma inesperada.

Rebem mails i més mails de tothom indicant que la reunió X es passa a telco, la classe Y es passa a video call, l’entrega Z manté el deadline i de tant en tant el company W ha caigut i ja no hi pots comptar perquè està aïllat i no es troba gens gens bé i ja no pot fer la seva part.

Ahir, des de la unitat de Psiquiatria del Mar el Pr. Bulbena, gran professional, company i amic, ens advertia dels efectes devastadors que té un confinament llarg sobre l’equilibri mental i emocional de la persona en condicions normals… Imagineu-vos en estat d’estress permanent, el qual descansa sobre un sentiment col.lectiu que hem de fer com si tot fos normal, com si no passés res, com si ens mudéssim tots a Matrix i els nostres avatars virtuals podessin fer-ho tot sense cap cost extra:

classes, reunions, recerca projectes gestió-d’equips-gestió-de-baixes-laborals-deRenovacionsDeContractes- deTotDeTotDeTot-ComSiFossinNosaltresMateixos-EnPlenaAccióEnUnMonDeMentida-QueNoVolReconèixer-Queestemenestatd’emergènciasanitària….

(us heu ofegat llegint?…. és el que intento transmetre…. és com molts ens sentim ara…)

Si us plau, reflexionem tots una mica, és cert que les TIC donen un suport meravellós i obren unes possibilitats inimaginables fa només 10 anys per poder mantenir l’activitat sense moure’ns de casa, benvingut el teletreball i el replantejament de l’ordre social i tot el que convingui, però sento la necessitat de fer una crida a que afluixem un xic tots el ritme o no aguantarem gaires dies més. Necessitem assumir que estar a casa escurça la jornada laboral de forma intrínseca en les actuals condicions i donar-nos permís entre tots per cancel.lar aquelles activitats que no siguin tan urgentíssimes i esponjar una mica les agendes i ajudar-nos entre tots a fer-ho!

Si et demanen de post-posar una activitat que a tu et sembla que no cal,

alinia’t, pensa que qui t’ho demana poden estar a punt del col.lapse

logístic o ves a saber què i siguem tots més flexibles aquests dies….

Ahir, el meu estimat Col.legi, aquest COEINF que legalment representa a tot el sector informàtic, m’enorgullia fent un clam a reconèixer l’enorme esforç que els nostres professionals estan fent aquests dies per tal que tot l’engranatge tecnològic que cal per fer funcionar aquest món virtual que ens assisteix ara mateix, estigui operatiu, actiu… impecable…. Dijous. la meva estimada UPC accel.lerava un procés de migració a Gsuite i donava d’alta EN DOS DIES més de 22mil estudiants (sí, sí… 22.000, amb tres zeros!), per a que puguin assistir a les classes on-line amb els recursos nous que ens han posat a l’abast…. per citar només algunes de les proeses que aquests dies esdevenen… només algunes… només algunes…

Avui, sento la necessitat de demanar que continuem tots al peu del canó, clar que sí, però afluixem agendes i exigències entre tots… que es tracta d’anar fent i aguantar… aguantar amb la millor salut tots, que ens han dit tres setmanes de moment, i són molts dies.

Evitem que d’aquí poquet, siguin els informàtics en burn-out que col.lapsin el sistema de salut

 

Ànims a tots i molta força

 

 

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On TwitterVisit Us On FacebookVisit Us On Linkedin