“Atrápa’m si pots”, el primer virus informàtic de la història compleix 50 anys
Creeper va ser un ‘cuc’ sense malícia alguna que es va estendre per la xarxa ARPANET a principis dels setanta com a part d’un experiment.
El primer virus informàtic de la història no tenia la malícia que caracteritza els seus descendents: no buscava infiltrar-se en secret com van fer després els troians ni tractava de xifrar arxius aliens com fan cada vegada més els programes de segrest informàtic. El ja quinquagenari programa saltava d’un ordinador un altre portant poc més que una salutació: “Sóc l’enredadera [en anglès, creeper ]. Atrápame si pots”.
Creeper -així es deia l’agent infecciós- va sorgir en 1971 com a part d’un experiment quan Internet encara era ARPANET: una relativament petita xarxa d’ordinadors que connectava institucions acadèmiques i estatals. Quan aconseguia copiar en un nou equip, s’esborrava de l’anterior. Podem cridar virus a una bestiola tan inofensiu? Per Mykko Hypponen, expert en ciberseguretat i fundador de l’ Malware Museum , no hi ha debat. “Els virus no necessiten ser maliciosos per a ser virus. Només han de replicar-se. És cert que Creeper no estava intentant fer res dolent, però tot i així no és un programa que vulguis tenir al teu ordinador “, explica a EL PAÍS per correu electrònic.
L’habilitat de autocopiarse, característica dels cucs informàtics, és precisament el que estava intentant posar a prova Bob Thomas, investigador de BNN Technologies, amb l’experiment que va donar com a resultat a l’virus primigeni. El concepte ja ho havia teoritzat el matemàtic John von Neumann dues dècades abans, quan va imaginar autòmats capaços de autoreproduir, al construir còpies de si mateixos i aconseguir que aquesta particular progènie heretés la seva programació. “Creeper va canviar per sempre el món de la computació. Cinquanta anys després, seguim lluitant amb virus i cucs autorreplicables”, assenyala Hypponen.
Notícia original completa a El País
