El Parlament acull amb un èxit rotund la celebració del Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació
Agenda institucional
El Parlament de Catalunya va acollir, el dijous 28 de maig de 2026, la celebració del Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, enguany sota el lema “Enfortir la resiliència en un món connectat” i amb la presència de més de 200 assistents.
L’acte, impulsat conjuntament pels col·legis i associacions professionals de l’àmbit TIC de Catalunya, va posar el focus en la necessitat d’enfortir les infraestructures digitals que sostenen el funcionament de la societat actual: xarxes terrestres, cables submarins, satèl·lits, centres de dades, sistemes informàtics i comunicacions electròniques.
La jornada va reunir representants institucionals, professionals i persones expertes del sector tecnològic per reflexionar sobre com garantir que la societat digital pugui resistir crisis, incidents, desastres o eventuals atacs, i recuperar-se ràpidament quan aquests es produeixen.
L’acte va ser conduït per la periodista Sra. Ana Boadas, que va donar pas a les diferents intervencions, conferències i taules rodones de la jornada.
Una gran trobada del sector TIC català
La benvinguda institucional va anar a càrrec de la Il·lma. Sra. Karina Gibert, degana del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya, i del Sr. Josep Ramon Ferrer, president de GrausTIC.
Karina Gibert va agrair al Parlament de Catalunya l’acollida de l’acte i va remarcar que aquesta celebració es consolida any rere any com una gran i solemne trobada del sector TIC català.
“És un goig estar junts tots els col·legis i associacions professionals de l’àmbit TIC de Catalunya en aquesta celebració”.
La degana del COEINF va situar el lema d’enguany, “Línies de vida digitals: enfortint la resiliència en un món connectat”, en el centre del debat. Gibert va recordar que les infraestructures digitals ja són la base sobre la qual s’assenta bona part de la societat actual i va posar com a exemple l’apagada del 28 d’abril de 2025.
“En el darrer any hem pogut assistir atònits a algunes situacions molt delicades, com per exemple l’apagada del dia 28 d’abril de 2025 i constatar allò que jo sempre referencio que des del 2018 estem en trànsit cap a un nou ordre social que l’ONU en el seu dia va anomenar societat digital i on les infraestructures digitals representen les infraestructures bàsiques sobre el que tot s’assenta. Amb aquella fatídica apagada vam poder realment adonar-nos que, si ens treuen la infraestructura digital, el món es paralitza”.
Gibert va situar també l’acte en un any especialment significatiu per al COEINF i el COETIC, que commemoren les seves noces d’argent després de 25 anys vetllant per unes professions “joveníssimes i trepidants”. En aquest context, va destacar la publicació de les noves fitxes del màster i del grau en enginyeria informàtica, que reconeixen tres especialitats clau de la professió: ciberseguretat, ciència de les dades i intel·ligència artificial.
La degana va posar també el focus en la necessitat de desplegar la intel·ligència artificial amb ètica, responsabilitat i respecte pels drets fonamentals, i va alertar de les dependències excessives de les grans tecnològiques no europees.
“Des de COEINF vehiculem un paper actiu i compromès en la construcció d’un món digital més segur, resilient i respectuós amb la ciutadanIA, vetllant per un desenvolupament adequat de la professió, i celebren el dia mundial de les telecomunicacions i la societat de la informació amb tots els col·legis i associacions professionals germanes que comparteixen els nostres mateixos objectius de sector per a tota la societat”.
Tot seguit, el Sr. Josep Ramon Ferrer, president de GrausTIC, va destacar el valor simbòlic de celebrar aquest acte al Parlament de Catalunya i va remarcar que la tecnologia i les telecomunicacions ja no poden entendre’s només com una qüestió tècnica, sinó com una realitat amb un impacte social directe.
“Cada cop més la tecnologia i les telecomunicacions ja no tenen només un impacte tecnològic en si mateix, sinó un impacte social”.
Ferrer va recordar que el Parlament és “la casa de tots” i va oferir la col·laboració de les entitats professionals TIC per ajudar els representants polítics a comprendre millor l’impacte de la tecnologia i a construir conjuntament la societat del futur.
La connectivitat com a infraestructura crítica
A continuació, el Sr. Ivan Monforte, coordinador del programa Giga de la International Telecommunication Union, va adreçar unes paraules als assistents en representació de la ITU.
Monforte va recordar que milers de milions de persones depenen cada dia de les tecnologies digitals per treballar, aprendre, comunicar-se, accedir a serveis essencials o respondre davant situacions d’emergència.
“La connectivitat ja no és un luxe, és una infraestructura crítica”.
El representant de la ITU va presentar la iniciativa Giga, impulsada pel sistema de Nacions Unides i liderada conjuntament per UNICEF i la ITU, amb l’objectiu de connectar a internet totes les escoles del món.
“Giga no és només un projecte de connectivitat, és una aposta per l’equitat, pel futur i pel desenvolupament humà”.
Monforte va advertir, però, que el repte no és només ampliar la connectivitat, sinó garantir-ne la resiliència. Va recordar que cables submarins, satèl·lits, xarxes elèctriques, sistemes financers i infraestructures digitals estan exposats a riscos complexos i globals.
“El repte no és només connectar, el repte és garantir la resiliència d’aquesta connectivitat”.
Segons va defensar, la resiliència digital s’ha de dissenyar des del principi, amb estàndards internacionals, cooperació entre països, reforç de capacitats i les persones al centre.
Sobirania europea en les comunicacions espacials
La jornada va continuar amb la conferència “La importància de la sobirania en les comunicacions”, a càrrec de la Sra. Sandra Mingot Aguilar, cap de programes espacials i de defensa de la Unió Europea de Sener.
Mingot, enginyera de telecomunicacions amb 27 anys de trajectòria en el sector espacial, va centrar la seva intervenció en la capacitat de l’espai per augmentar la resiliència de les comunicacions.
“Us proposo fer-vos reflexionar sobre la capacitat que té l’espai d’augmentar la resiliència de les nostres comunicacions”.
La ponent va repassar l’evolució de les comunicacions per satèl·lit, des de la televisió per satèl·lit fins a les constel·lacions en òrbita baixa, i va situar el gran punt d’inflexió en l’arribada de nous actors privats capaços de desplegar megaconstel·lacions.
En aquest context, va alertar dels riscos de dependència tecnològica i geopolítica quan una part essencial de les comunicacions pot quedar en mans d’actors privats no europeus.
“Estem a disposició que una persona decideixi donar-nos un servei o treure’ns-el”.
Davant aquest escenari, Mingot va presentar IRIS² com la resposta europea a la necessitat de disposar d’una infraestructura pròpia de comunicacions segures per satèl·lit, orientada a garantir sobirania, seguretat i resiliència.
“Necessitem tenir el control sobre totes les infraestructures crítiques”.
La conferència va concloure amb una reflexió clara: en un món cada vegada més connectat i geopolíticament incert, la qüestió ja no és si Europa necessita aquestes capacitats, sinó si vol controlar-les o dependre de tercers.
“La pregunta ja no és si necessitem aquestes capacitats o no, sinó si les volem controlar nosaltres o volem dependre dels altres”.
Com millorar la resiliència de les infraestructures digitals
Tot seguit, el Sr. Sergi Figuerola Fernández, director d’i2CAT i membre de la Junta Directiva de Telecos.cat, va moderar la primera taula rodona de la jornada, titulada “Com hem de millorar la resiliència”.
La sessió va comptar amb la participació del Sr. Daniel Ollé Oriol, subdirector tècnic de Comunicacions Electròniques de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència; la Sra. Rosa Romà i Monfà, presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; i el Sr. Joan Cervera Martínez, director comercial de Cellnex Espanya.
Figuerola va destacar la diversitat de perfils convidats, que permetien abordar la resiliència des de la regulació, la informació pública, les infraestructures de telecomunicacions i la gestió de situacions crítiques.
“Hem sigut capaços de tenir diferents perfils professionals en diferents àmbits que ens poden donar una perspectiva molt diversa del que entenem per resiliència”.
Daniel Ollé va posar l’accent en la fragilitat dels sistemes actuals i en la necessitat de continuar treballant per reforçar-los.
“Quan penso en resiliència, li dono la volta i veig una gran fragilitat en tots aquests sistemes que depenen de les tecnologies de la informació i la comunicació”.
El representant de la CNMC va defensar que la regulació pot i ha de donar una resposta, ja que el mercat ha permès grans avenços en velocitat i funcionalitats, però no ha garantit per si sol una resiliència suficient.
“El mercat ens ha donat grans velocitats i xarxes amb grans funcionalitats, però no ens ha donat suficient resiliència”.
Ollé va apuntar mesures com el roaming nacional en cas d’emergència, implantat a Suècia, o l’ús del sistema de ràdio digital DAB+ com a capa addicional de resiliència.
“El roaming nacional en cas d’emergència és una mesura a estudiar”.
Rosa Romà va introduir el concepte de resiliència informativa i va defensar que mantenir informada la ciutadania és també un servei essencial en moments d’adversitat.
“Per mi, resiliència és la capacitat que tenim de protegir, preservar i donar suport a la ciutadania en moments d’adversitat”.
La presidenta de la CCMA va recordar que episodis com l’apagada o la pandèmia van demostrar la importància dels mitjans públics i convencionals, capaços d’arribar al conjunt de la població quan fallen altres canals.
“Ens fa falta més consciència que aquests serveis són essencials i que segurament els hauríem de considerar infraestructures crítiques”.
Joan Cervera va sintetitzar la resiliència en dos conceptes: continuïtat i recuperació.
“Resiliència és continuïtat i recuperació”.
El director comercial de Cellnex Espanya va explicar que, per a la companyia, la resiliència forma part del disseny de les infraestructures, però també de les persones, els processos i la millora contínua.
“Per a nosaltres, la resiliència és inherent a la nostra forma de treballar”.
Cervera va destacar el paper de Cellnex en serveis com la difusió de ràdio i televisió i les xarxes d’emergències, i va recordar que durant l’apagada es va mantenir el servei de difusió amb una cobertura superior al 85% de la població.
“Els serveis que estem donant basats en les nostres infraestructures estan a un nivell de resiliència molt alt, però sempre és millorable”.
Abans de tancar la taula, els ponents van coincidir en la necessitat de reforçar la col·laboració entre institucions, reguladors, operadors, empreses i professionals.
“Ens cal molta col·laboració: col·laboració publicoprivada i política”.
El rol dels sistemes informàtics en una societat digital resilient
La segona taula rodona, titulada “El rol dels sistemes informàtics en una societat digital resilient”, va ser moderada per la Sra. Àstrid Desset, vicedegana del COETIC.
Hi van participar el Sr. Benjamí Rovira, CEO fundador d’Oxigen Data Center; la Sra. Alícia Coca Cantos, CIO de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; i el Sr. Pau Pellicer García, director de Seguretat de la Informació de Creand Crèdit Andorrà.
Desset va obrir la sessió remarcant la importància dels professionals de la informàtica en la construcció d’una societat digital preparada per afrontar riscos i garantir la continuïtat dels serveis.
“L’objectiu d’aquesta taula rodona és posar en valor el paper dels i les professionals de la informàtica en la creació d’una societat i un entorn digital resilient, inclusiu i preparat per afrontar els reptes actuals i de futur”.
La moderadora va situar el debat al voltant de tres idees clau: la vulnerabilitat de la societat digital, la capacitat d’anticipació davant incidents i la resposta i recuperació quan aquests es produeixen.
En primer lloc, Benjamí Rovira va aportar la mirada dels centres de dades com a infraestructures crítiques. Va recordar que un centre de dades és una peça fonamental de la infraestructura digital actual i que la seva continuïtat condiciona la de molts altres serveis.
“Un centre de dades és la base de tot”.
Rovira va explicar que l’apagada va evidenciar una necessitat que sovint no es preveu prou: saber què està passant més enllà de la pròpia infraestructura i poder comunicar-se amb altres actors en situacions de crisi.
“Necessitàvem entendre què passava a l’altre cantó”.
En aquest sentit, va explicar que Oxigen Data Center ha iniciat un projecte intern per disposar de comunicacions via satèl·lit en casos d’aquest tipus.
Alícia Coca va aportar la mirada dels sistemes crítics vinculats al transport ferroviari. Va explicar que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya disposa de sistemes automatitzats, centres de control, alimentacions redundades i grups electrògens, però que l’apagada va evidenciar que el repte principal era atendre les persones afectades.
“El nostre problema eren les persones”.
Coca va explicar que el centre de control no va perdre energia en cap moment, però que hi havia milers de persones distribuïdes als trens, alguns aturats a les estacions i altres al mig de la via. Davant d’aquesta situació, es va activar immediatament un comitè de crisi per coordinar les actuacions i restablir progressivament la mobilitat.
“Els sistemes ens serveixen per millorar el servei que donem a les persones”.
La CIO de Ferrocarrils també va remarcar la importància de disposar de mitjans propis, sobirania tecnològica i comunicacions alternatives, incloses les no terrestres, per reforçar la resiliència de serveis crítics.
Finalment, Pau Pellicer va explicar l’experiència de Creand Crèdit Andorrà des de la perspectiva de la seguretat de la informació i la continuïtat de negoci. Va assenyalar que, a Andorra, el sistema energètic va bascular automàticament cap a França i els sistemes informàtics no van fallar, però que la situació va ser molt diferent per als clients i les oficines de l’Estat espanyol.
“El paradigma va ser completament diferent al que nosaltres tenim en ment”.
Pellicer va remarcar que el banc es va mantenir operatiu, també a Espanya, però que el problema era que molts clients no podien arribar a les oficines, connectar-se a la banca online o trucar per fer gestions.
“El problema no estava aquí. El problema estava en els meus clients”.
La taula va evidenciar que la resiliència digital no depèn únicament de les xarxes o dels centres de dades, sinó també de les persones, la comunicació, la continuïtat de negoci i la capacitat de coordinar respostes quan el context exterior queda alterat.
Cloenda professional: resiliència, sobirania i visió de país
Un cop finalitzades les taules rodones, la jornada va donar pas a les intervencions de cloenda professional, a càrrec de l’Il·lm. Sr. Javier Martí Pintanel, degà del COETIC; el Sr. Francesc Viviani Rodríguez, degà delegat del COIT a Catalunya; i el Sr. Gonçal Bonhomme, president de Telecos.cat.
Javier Martí va remarcar que la societat de la informació ha evolucionat fins a esdevenir una autèntica societat digital. Segons va destacar, ja no es tracta només de tenir accés a la informació, sinó de viure immersos en una realitat digital que travessa tots els àmbits de la vida quotidiana.
El degà del COETIC va posar l’accent en la dimensió humana de la resiliència i va recordar que les persones són la part més vulnerable quan fallen les comunicacions.
“La part feble que tenim en la societat són les persones que es queden sense accés a les comunicacions”.
Martí també va recuperar una de les idees centrals de la jornada: la resiliència no només té a veure amb preparar-se per quan fallen les coses, sinó també amb garantir sobirania i autonomia.
“La resiliència també és tenir sobirania i autonomia”.
Francesc Viviani va agrair al Parlament de Catalunya l’acollida de l’acte i va destacar la importància d’enfortir les infraestructures i els serveis digitals en un entorn cada vegada més interconnectat i exposat a riscos.
“La resiliència de les xarxes i dels sistemes de comunicació és un element clau per garantir la continuïtat dels serveis essencials, la seguretat i el desenvolupament econòmic”.
El degà delegat del COIT a Catalunya va animar administracions, empreses i experts a continuar avançant en aquesta direcció i va reclamar inversions en infraestructures, ciberseguretat, intel·ligència artificial i computació quàntica.
“És necessari seguir impulsant inversions tant en la millora com en el manteniment de les infraestructures”.
Gonçal Bonhomme va situar el debat en un context geopolític ampli i va defensar que la resiliència real exigeix sobirania tecnològica.
“Sense sobirania tecnològica no hi ha resiliència real”.
El president de Telecos.cat va alertar que dependre completament de tecnologies externes implica dependre també de decisions polítiques i econòmiques alienes. Per això, va defensar que Catalunya ha d’aprofitar la seva capacitat universitària, científica i tecnològica per impulsar indústria pròpia de valor afegit.
“No és suficient amb la recerca i el disseny. Hem de tenir indústria tecnològica endògena”.
Bonhomme va concloure amb una crida clara a actuar.
“Ara és el moment. És ara o mai”.
Cloenda institucional: tecnologia, país i responsabilitat
La cloenda institucional de la jornada va començar amb la intervenció del Sr. Albert Tort i Puigvert, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat de Catalunya.
Tort va reivindicar el paper central del sector TIC en la societat actual i va recordar que la informàtica i les telecomunicacions no són només un àmbit instrumental, sinó un sector imprescindible per entendre el món contemporani.
“És realment aquell sector imprescindible per entendre el món”.
El secretari va situar la tecnologia en un context marcat per la volatilitat, la incertesa, la complexitat i l’ambigüitat, i va remarcar que el més rellevant no és només la tecnologia en si mateixa, sinó l’ús que se’n fa.
“L’important no és tant la tecnologia concreta, sinó el com i el per què l’utilitzem”.
Tort va destacar el paper actiu de les institucions i la importància de la col·laboració publicoprivada per enfortir les capacitats digitals del país. En aquest sentit, va posar com a exemple la xarxa de fibra òptica pública de més de 8.000 quilòmetres desplegada arreu del territori.
“Quan parlem de la fibra òptica de més de 8.000 quilòmetres de titularitat pública arreu del territori, parlem de resiliència, parlem d’autonomia estratègica”.
També va fer referència a l’impuls de les comunicacions de l’era postquàntica, als centres de dades amb criteris d’equilibri i sostenibilitat, als projectes vinculats a satèl·lits en òrbita baixa i a la necessitat de consens polític i institucional en l’ús de la tecnologia.
“L’equilibri territorial és clau, perquè els reptes de connectivitat encara depenen del punt del país on estem”.
La cloenda institucional va culminar amb la intervenció del Molt Honorable Sr. Josep Rull i Andreu, president del Parlament de Catalunya, que va qualificar l’acte de “lluminós”, “inspirador” i “absolutament rellevant” per a la institució parlamentària.
Rull va posar en valor la pluralitat d’entitats, col·legis professionals, representants públics i persones expertes presents a l’acte, i va remarcar que aquesta suma és precisament el que dona força a la celebració.
“Aquesta miscel·lània d’institucions és el que dona potència a aquest acte”.
El president del Parlament va destacar que la celebració del Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació s’ha recuperat al Parlament des de la unitat del sector.
“Aquest acte l’hem recuperat aquí, al Parlament de Catalunya, des d’aquesta unitat”.
Rull va remarcar també que no es tractava d’un acte merament simbòlic, sinó d’una jornada amb contingut, capacitat d’anticipació i visió estratègica.
“Cada discurs que s’ha fet ha tingut molta substància i molta capacitat d’anticipació i de visió estratègica del país, d’Europa i del món”.
En la seva reflexió final, el president del Parlament va defensar la necessitat de legislar bé, regular bé i governar amb intenció, i va posar en valor la col·laboració publicoprivada com un element imprescindible per avançar en sobirania tecnològica.
“La col·laboració publicoprivada no és una opció, és un imperatiu”.
Rull va tancar la seva intervenció recordant que la responsabilitat moral recau sempre en els éssers humans que dissenyen i utilitzen la tecnologia.
“Com més gran és el nostre poder tecnològic, més gran ha de ser també la nostra responsabilitat col·lectiva”.
Protegir les infraestructures, protegir les persones
La celebració del Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació va evidenciar que la resiliència digital és avui una qüestió estratègica per al país.
En un context en què la connectivitat sosté serveis essencials, activitat econòmica, mobilitat, salut, comunicació, administració pública i vida quotidiana, garantir la robustesa de les infraestructures digitals és una responsabilitat compartida entre institucions, empreses, professionals i societat.
La jornada va concloure amb un missatge compartit: enfortir la resiliència digital vol dir protegir les infraestructures, però sobretot protegir les persones, garantir la continuïtat dels serveis essencials i construir una societat digital més sobirana, segura, inclusiva i preparada per afrontar els reptes del futur.
L’acte va finalitzar amb una copa de cava, que va permetre a les persones assistents compartir impressions i continuar el diàleg en un espai de trobada entre professionals, institucions i representants del sector TIC català.
