Èxit del WiDS Barcelona 2026: la intel·ligència artificial i els serveis públics al centre del debat
El 9 d’abril de 2026 va tenir lloc la 6a edicio del WiDS Barcelona (Women in Data Science), una jornada que enguany ha posat el focus en el paper de la intel·ligència artificial en la transformació dels serveis públics. Amb una sala plena i un públic atent, l’esdeveniment va reunir expertes del sector acadèmic, institucional i empresarial per reflexionar sobre els reptes i oportunitats de la introducció d’IA als serveis públics des d’una gran expertesa i un profund coneixement, des d’una mirada crítica, ètica i amb perspectiva de gènere.
WiDS-Barcelona és un esdeveniment independent organitzat per donesCOEINF i les ambaixadores Karina Gibert, Degana del COEINF, catedràtica d’IA i ciència de les dades de la UPC i WiDS-Barcelona 2026 ambassador, i Núria Castell, Exdegana de la FIB, Vicedegana de presidència del COEINF i WiDS Ambassador 2026, amb l’aprovació del moviment global Women in Data Science, nascut a la Universitat de Stanford. Aquesta iniciativa té com a objectiu inspirar i donar suport a les dones en l’àmbit de la ciència de dades, així com visibilitzar referents femenins en un sector clau per al futur digital.
El programa que les ambaixadores proposaven aquest any tenia dues parts clarament diferenciades:
- 17:30 Obertura
- 17:35 – 18:00 Presentació: El decàleg de CETRA-TDIA
Karina Gibert, Degana del COEINF, catedràtica d’IA i ciència de les dades de la UPC i WiDS-Barcelona 2026 ambassador
- 18:00 – 19:15 Panel “Serveis Públics intel·ligents”
Moderadora: Núria Castell, Exdegana de la FIB, Vicedegana de presidència del COEINF i WiDS Ambassador 2026
Panelistes: Alícia Coca, cap de tecnologies de negoci de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Laura Sunyol, directora d’innovació i transformació digital de l’Ajuntament de Mataró, Sònia Cañizares, Directora de la Divisió de Sector Públic, Salut i Logística per Catalunya a SOPRA STERIA i Maite Sainz, Directora TIC del departament de Presidència, Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació.
- 19:15 Cloenda
Una obertura marcada pel compromís i la responsabilitat
La jornada es va iniciar amb la benvinguda institucional d’Ariadna Llorens, vicerectora de compromís social i igualtat de la UPC, i Anna Rio, degana de la FIB, que van posar en valor la importància d’aquest tipus d’iniciatives en un moment en què la tecnologia té un impacte directe en la governança i la societat. Ambdues van coincidir en la necessitat de continuar avançant en igualtat, tot reconeixent que encara queda camí per recórrer.
Per la seva banda, Núria Castell, Vicedegana de Presidència, Igualtat i ètica del COEINF i membre de donesCOEINF, va remarcar la importància de continuar visibilitzant el paper de les dones en tecnologia, insistint que aquest tipus d’accions són imprescindibles per generar canvis reals i sostinguts en el temps.
Karina Gibert, degana del COEINF, va destacar també el valor simbòlic d’aquesta edició, ja que forma part dels actes de celebració dels 25 anys del COEINF, recordant la responsabilitat de la professió en el desenvolupament d’una tecnologia al servei de la societat.
Intel·ligència artificial i administració pública: cap a uns serveis més intel·ligents
En la seva ponència, Karina Gibert va presentar el decàleg per a una IA ètica i segura en l’administració pública, destacant el treball que des de donesCOEINF es va fer en el marc de la CETRA per la reforma de l’administració basada en la introducció de la IA (grup CETRA-TDIA), focalitzant en una de les mesures proposades per aquest grup, que era el decaleg.
El decàleg és un instrument pràctic per guiar el marc segur d’utilització de la IA generativa per usuaris de caràcter general de l’àmbit públic, que després s’ha obert des de CETRA-TDIA al públic en general pel seu valor en l’adopció de la IA generativa.
Posant el focus en la necessitat d’un ús responsable d’aquestes tecnologies, Karina Gibert va advertir que els sistemes d’IA poden revertir en l’increment de desigualtats socials i vulneració de drets fonamentals si no s’apliquen amb responsabilitat, ètica i criteri, i va defensar la importància de l’exercici responsable i el coneixement en tots els passos de la cadena de valor, des del desenvolupament fins a l’ús.
Casos reals, reptes estructurals i canvi cultural
La sessió va donar pas a la taula rodona “Serveis Públics intel·ligents”, moderada per Núria Castell, amb la participació d’Alícia Coca, Laura Sunyol, Sònia Cañizares i Maite Sainz.
Les ponents van compartir experiències concretes d’aplicació de la IA en l’àmbit públic. Des de sistemes d’anàlisi d’imatges en el transport ferroviari fins a chatbots per a la gestió interna o eines d’anàlisi de sentiment per detectar necessitats de la ciutadania, es va evidenciar el potencial de la tecnologia per millorar l’eficiència i la qualitat del servei.
Alícia Coca, cap de tecnologies de negoci de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, va defensar el potencial de la IA com a eina per reduir la incertesa i millorar la resposta operativa en entorns complexos com el transport ferroviari. Des de la seva experiència, la intel·ligència artificial permet analitzar imatges, anticipar incidències i facilitar decisions més ajustades en temps real.
“La IA permet reduir la incertesa en entorns crítics“.
Tot i això, també es van identificar reptes importants. Un dels principals és la dificultat d’implantar projectes més enllà de la fase experimental. Tal com va assenyalar Maite Sainz, Directora TIC del departament de Presidència, Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, molts pilots no arriben a producció per falta de continuïtat o per limitacions estructurals.
Sainz va insistir en una idea fonamental: sense dades de qualitat i sense una bona governança, no hi ha intel·ligència artificial útil possible. Va alertar també sobre la dificultat de convertir proves pilot en serveis reals desplegats, i va reivindicar la necessitat de passar de l’experimentació a la implantació efectiva.
“Sense dades de qualitat, no hi ha IA possible“.
Per la seva banda, Laura Sunyol, directora d’innovació i transformació digital de l’Ajuntament de Mataró, va posar l’accent en la governança i en la necessitat d’acompanyar l’adopció tecnològica amb prudència, formació i criteri institucional. Va remarcar que l’administració pública viu un moment de transició i que la incorporació de la IA exigeix no només eines, sinó també alfabetització, normes d’ús i capacitat crítica per part dels equips.
En aquesta línia, Sònia Cañizares, Directora de la Divisió de Sector Públic, Salut i Logística per Catalunya a SOPRA STERIA, va posar en relleu la complexitat d’innovar dins l’administració pública, condicionada per marcs normatius exigents i processos lents.
En la seva intervenció, Cañizares va subratllar que el veritable repte no és només tecnològic, sinó de gestió del canvi. Segons va exposar, la clau és entendre les necessitats reals de les organitzacions i de les persones per poder desplegar solucions útils, assumibles i sostenibles, especialment en un entorn públic on els ritmes són més lents i les exigències normatives, més elevades.
Tot i això, les participants van coincidir que el repte no és eliminar la regulació, sinó fer-la compatible amb la innovació.
Talent, governança i confiança ciutadana
Sònia Cañizares va posar sobre la taula un dels grans reptes estructurals: la captació i retenció de talent, especialment en un context en què el sector públic competeix amb el privat per perfils altament especialitzats. Des de la seva experiència, va remarcar que aquest desajust impacta directament en la capacitat d’innovació de les administracions.
En aquesta mateixa línia, Cañizares també va alertar sobre el risc de dependència tecnològica de grans proveïdors i sobre l’augment dels reptes en ciberseguretat, especialment en entorns públics on la protecció de dades i la fiabilitat dels sistemes són crítiques.
“El repte no és la tecnologia, és gestionar el canvi dins les organitzacions”.
Laura Sunyol va posar el focus en la necessitat de construir serveis accessibles i inclusius, capaços de respondre a la diversitat de la ciutadania. A través d’exemples concrets del seu ajuntament, va defensar que la tecnologia només té sentit si s’entén des de la realitat de les persones i es dissenya pensant en el seu ús real: “Estem en un moment de transició, però la ciutadania ja utilitza la IA sense conèixer-ne els riscos“.
Per la seva banda, Sònia Cañizares i Maite Sainz van coincidir a destacar que la transformació digital no és només tecnològica, sinó també organitzativa i cultural. Cañizares va insistir en la gestió del canvi com a element clau, mentre que Sainz va reforçar la necessitat de redefinir processos i estructures per fer viable la implantació real de la intel·ligència artificial dins l’administració.
Cloenda: tecnologia amb mirada femenina i centrada en les persones
La jornada es va tancar amb la intervenció d’Esther Manzano, directora general d’Administració Digital, que va posar l’accent en la necessitat d’incorporar una mirada femenina en el desenvolupament tecnològic.
Va defensar que aquesta perspectiva no només és una qüestió d’equitat, sinó també de qualitat i eficiència dels sistemes, evitant biaixos i garantint que la tecnologia respongui realment a les necessitats de la ciutadania. En aquest sentit, va insistir que els sistemes digitals han de contribuir a reduir desigualtats i no a reproduir-les.
“La tecnologia ha d’estar al servei de les persones i no deixar ningú enrere.”
Durant la seva intervenció, Manzano va compartir exemples concrets d’aplicació de la IA en l’administració catalana, com una prova pilot en el servei 012, que va posar de manifest tant el potencial com els riscos d’aquestes tecnologies, especialment davant la generació de respostes incorrectes. També va destacar iniciatives orientades a millorar l’accessibilitat, com eines de traducció automàtica per facilitar l’atenció a persones nouvingudes.
A més, va subratllar que un dels principals obstacles per avançar no és la resistència al canvi, sinó la dificultat de prendre decisions estratègiques i assumir les inversions necessàries per transformar els serveis públics.
El seu missatge final va ser clar: la tecnologia ha de construir-se des del propòsit, la responsabilitat i el compromís amb les persones, avançant cap a uns serveis públics més accessibles, ètics i inclusius.
