L’altra cara de l’algoritme
La preocupació sobre la protecció de les nostres dades té fonament, però qui ens pot protegir d’un ús malèvol és també l’algoritme.
Un algoritme decideix les propostes que Google t’ofereix davant una recerca, sabent per l’experiència anterior què t’interessa realment; un altre selecciona les entrades que apareixen en el teu mur de Facebook i et silencia altres i et suggereix possibles amistats; un tercer et recomana llibres, música i productes quant et treus el cap a la web d’Amazon. Tripadvisor sap quin tipus de vacances t’agraden, e-dreams a on sols viatjar i el corrector automàtic et canvia el que escrius perquè de vegades sap bé el que vols dir, i el teu assistent personal et recorda que fa dies que no dius res a la teva mare. Tot això, i tota la resta, ho governa sa majestat l’algoritme.
Aquesta ubiqua paraula, que va néixer com un reconeixement del matemàtic àrab Al-Khwarizmi, l’obra va arribar a Occident a través d’Espanya, també evoca una amenaça. En l’era de la informació, cada vegada som més conscients de la importància de protegir les nostres dades. Amb certa freqüència, els mitjans de comunicació ens expliquen alguns usos perversos de la informació que acumulem a través de les tecnologies de la informació i les seves eines. Els algoritmes governen els programes d’ordinador, els cercadors i les xarxes socials, les apps de l’smartphone i les bases de dades on ens tenen fitxats. Sospitem que amb l’algoritme a la mà ens mantenen sota estreta vigilància anònims centres de poder, fins al punt de conèixer-nos millor que nosaltres mateixos. La preocupació té fonament, però qui ens pot protegir d’aquest ús malèvol és també l’algoritme.
Notícia original completa a El País
