Sala de premsa del COEINF

25/02/2026

De la idea a la indústria TIC: avancem en el lideratge tecnològic

Arriba la 31a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica. Se celebrarà el proper dia  26 de març a l’Auditori de Barcelona, www.lanit.cat. En aquesta edició, la temàtica de la Nit és: “De la idea a la indústria TIC”. L’objectiu és posar sobre la taula la necessitat de garantir i facilitar eines per enfortir els camins que han de seguir les idees des de la seva concepció inicial fins a arribar a la indústria del sector TIC i fer-se realitat, cosa que permet a Catalunya avançar cap a un lideratge sòlid en l’àmbit tecnològic.

Precisament, avançar en lideratge tecnològic és el que necessita el país. En un context d’expansió global de la indústria tecnològica, tenim a casa l’estructura ecosistèmica, l’excel·lència, la capacitat i el talent necessaris per guanyar terreny i lideratge en aquest desenvolupament. Per això, en el decurs de la gala de la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica s’atorguen els premis del sector, un estímul necessari i també un reconeixement a tots els que, any rere any, fan que Catalunya avanci en el lideratge de les TIC.

Aquest any, la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica ens recorda que la transferència de tecnologia és el pont imprescindible entre la idea, des de la seva concepció, i la seva aplicació real en el teixit productiu.

18/12/2025

Comunicat arran de la suspensió decretada pel Gobierno sobre l’entrada en vigor del sistema Verifactu

Des del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya manifestem la nostra profunda preocupació i decepció davant l’anunci sobtat per part del Gobierno de l’ajornament del sistema Verifactu. Encara que el Govern espanyol va publicar aquesta decisió al BOE el 3 de desembre de 2025, tots els mitjans catalans —VilaWeb, Nació Digital, ElNacional.cat, El Punt Avui i TV3— ja en van informar el 2 de desembre, fet que va sorprendre el sector tecnològic i empresarial amb un marge temporal insuficient per ajustar planificacions i inversions.

El Verifactu havia estat concebut com un instrument essencial per reforçar la transparència, la integritat i la traçabilitat dels sistemes de facturació, un pas endavant per combatre el frau fiscal i consolidar un ecosistema digital modern i segur. Molts dels nostres col·legiats, i les empreses on treballen, van confiar en aquesta visió. Van fer els deures: van dedicar equips de desenvolupament, van realitzar inversions elevades en programari i formació, van adaptar processos interns i van reorganitzar calendaris per complir amb el Reial decret 1007/2023. Esperaven un retorn de la inversió d’acord amb els terminis legals anunciats. L’ajornament inesperat que ha anunciat el Govern impacta fortament el sector i crea una gran incertesa i frustració.

Coneixem casos especialment preocupants. Algunes empreses, davant el cost de desenvolupar i adaptar-se a la normativa, han hagut de renunciar a continuar amb la seva solució. També hem conegut el cas d’un autònom amb quaranta clients que, a punt de jubilar-se, va decidir tancar la seva activitat perquè el cost d’adaptació no li sortia a compte. Va comunicar la decisió amb antelació i tots els clients van buscar alternatives. El resultat és que ha perdut tota la cartera d’una de les línies de negoci que mantenia, tot i que hauria pogut continuar donant servei amb uns costos de manteniment i suport perfectament assumibles.

També hi ha empreses que han hagut d’escollir entre donar servei als seus clients habituals o prioritzar un desenvolupament que era d’obligatori compliment i amb sancions associades. Ara, quan calia començar a recollir els fruits d’aquesta inversió, el mercat s’atura: moltes migracions que havien d’executar-se a última hora quedaran posposades indefinidament i moltes oportunitats comercials es perdran.

A aquesta realitat s’hi afegeix l’impacte que l’anunci del Verifactu ha tingut en el mercat del programari. Hi ha productes de gran difusió que ja havien incorporat l’adaptació com a part de les noves versions, incloent el cost d’aquesta millora dins les quotes de manteniment i suport que els clients ja abonaven. Altres empreses van optar per repercutir la migració obligatòria com un cost addicional, i coneixem casos que han superat els 2.000 € per client. També hi ha solucions que han discontinuat la versió on-premise per passar exclusivament al model cloud, substituint una llicència amb cost anual de manteniment i suport per un model de pagament mensual. A això s’hi suma que alguns fabricants han modificat la seva estratègia comercial: han deixat d’oferir opcions gratuïtes de generació de Facturae i han orientat tot el producte cap a sistemes de pagament per ús, aprofitant que el Verifactu havia de ser d’obligatori compliment. Aquestes decisions, preses d’acord amb un marc legal que semblava ferm, deixen ara tant proveïdors com clients en una situació d’incertesa i desajustament comercial.

Des del COEINF considerem que el procés no s’ha gestionat adequadament. Les FAQ de l’AEAT han deixat sense resoldre multitud de dubtes que el sector ha plantejat durant mesos. Algunes respostes han estat especialment desconcertants, com aquella segons la qual es podia seguir facturant amb Word o Excel si no es considerava un “sistema de facturació automatitzat”. Hem vist responsables fiscals d’assessories de primer nivell que han declinat assistir a seminaris per manca de claredat normativa. Aquesta situació evidencia que la preparació tècnica i l’orientació jurídica no han estat a l’alçada d’una reforma d’aquest abast.

També cal posar de manifest que la solució oferta per l’Administració com a alternativa per evitar inversions —el sistema Verifactu proporcionat per l’AEAT— presenta importants limitacions funcionals i operatives. Aspectes com la manca de personalització (idioma, logotip, descripció detallada de productes o serveis, entre d’altres) i la necessitat de mantenir, en paral·lel, un sistema propi i el sistema Verifactu, impliquen un esforç insostenible de doble manteniment que, en molts casos, no és assumible. Per a empreses molt petites o autònoms que emeten trenta o quaranta factures a l’any, aquest sobreesforç —tant econòmic com organitzatiu— no compensa.

Cal recordar també el paral·lelisme amb la Llei Crea i Creix, publicada el 29 de setembre de 2022, que obliga totes les empreses a emetre factures electròniques per combatre la morositat. El seu reglament hauria d’haver estat publicat com a màxim el setembre de 2023, però encara no tenim cap previsió de data. El que ha passat amb Verifactu és un recordatori d’aquesta mateixa dinàmica: dues regulacions crucials, concebudes per transformar el sistema de facturació, desenvolupades de manera descoordinada per organismes diferents, amb calendaris incoherents i sense un diàleg estructurat amb el sector tecnològic.

Des del COEINF creiem que no és mai productiu plantejar les reformes sense el disseny previ necessari. Hagués calgut constituir un grup d’experts multidisplinar, entre ells professionals col.legiats, enginyers informàtics, arquitectes de sistemes, especialistes en seguretat, professionals d’integració de dades, programadors de sistemes de facturació, juristes tecnològics i experts tributaris, i també per representants dels col·lectius directament afectats, com ara associacions de pimes, emprenedors i petites empreses, autònoms, multinacionals, representants de l’oferta i la demanda, cadascun amb les seves problemàtiques, i iniciar conjuntament amb el govern un procés de reflexió profunda sobre com havia de transformar-se el marc de facturació, i després de tenir clar el nou model, especificar com havia de ser la tecnologia que li donarà suport, i coordinar la proposta entre sectors i administracions. Si en el desenvolupament del Verifactu i la facturació electrònica s’hagués comptat amb un grup de treball multidisciplinari d’aquestes característiques, de ben segur que avui tindríem un reglament més realista, més equilibrat i millor adaptat a la capacitat d’assumpció del teixit empresarial i també un suport tecnològic pioner i que respongui a les necessitats dels implicats de forma equilibrada. Precisament són les petites empreses i els autònoms els qui tenen més dificultats per absorbir canvis d’aquesta magnitud i, paradoxalment, els qui menys han estat escoltats durant el procés.

D’altres països Europeus i sud-americans ja fa anys que operen amb sistemes de facturació electrònica i registres antifrau plenament consolidats. Espanya no ha aprofitat prou aquesta experiència internacional, i ara, amb el projecte europeu ViDA (VAT in the Digital Age) previst per al 2030, tots els Estats membres hauran d’harmonitzar sistemes. Això significarà tornar a introduir canvis importants. Caldria que l’Administració estudiés com minimitzar l’impacte a futur de tots aquests canvis, perquè les empreses no hagin de reconstruir els seus sistemes novament d’aquí a quatre anys.

El Govern espanyol i diversos mitjans han atribuït principalment aquest ajornament a decisions polítiques. Des del COEINF considerem que, si bé és evident el component polític, també hi ha una component técnica que s’està corregint perquè probablement hauria generat problemes importants durant la implementació. Si finalment la infraestructura no podia assumir la càrrega prevista —tenint en compte, per exemple, les aturades recents del servei del FACE—, si els autònoms no tenien clars els seus requisits, i si moltes empreses no havien mogut fitxa, potser l’alternativa era un col·lapse generalitzat. En aquest sentit, millor aturar-ho a temps. Però des del COEINF lamentem profundament la manca de previsió i que no s’hagi vist venir les dificultats que han fet inviable la posta en marxa de la infraestructura fins un mes escás abans d’haver-la de posar en vigor.

Ara és el moment de fer un pas enrere per revisar a fons el model, corregir errades, coordinar organismes i unificar criteris. També és el moment de plantejar si cal integrar el Verifactu i la facturació electrònica de la Llei Crea i Creix en un únic marc modern, sòlid i coherent amb Europa. La transformació digital del país no pot dependre d’improvisacions. Necessita rigor, previsió i participació real dels professionals que l’han de fer possible.

Des del COEINF reiterem el nostre compromís inequívoc amb un ecosistema digital segur, interoperable i estable, i ens posem a disposició de les administracions per ajudar a construir-lo amb criteris tècnics sòlids i amb una visió alineada amb el futur digital europeu i que tingui en compte les necessitats de tothom, especialment dels petits empressaris, autònoms i emprenedors que necesiten especial atenció per garantir que les qüestions digitals no els posen en crisi l’activitat.

2/12/2025

El COEINF atorga al Sr. Albert Tort, secretari de telecomunicacions de Catalunya, la distinció de Col·legiat Honorífic

lLEGEIX AQUÍ EL COMUNICAT

18/09/2025

Jaume Miralles, nou director general d’IA, Eficiència i Dades a l’Administració

El govern de Catalunya ha creat una nova direcció general en intel·ligència artificial a conseqüència del treball que des de la CETRA s’està realitzant per la reforma de la generalitat i on una de les línies de treball és precisament la transformació digital integral de l’administració.

Aquest grup de treball, liderat per Karina Gibert, degana del COEINF, estudia com la intel·ligència artificial pot ajudar a millorar l’administració i fa mesos que alinea propostes de millora, alguna de les quals ja s’ha implementat i ha vist la llum.

És el cas de la proposta de crear un àmbit funcional especialitzat en intel·ligència artificial coordinat sota una direcció general d’intel·ligència artificial que doni servei transversal a tota la generalitat en com introduir de forma responsable, segura i eficient la intel·ligència artificial a l’administració.

Dimarts passat es va produir el nomenament oficial de la persona que ocupa aquesta posició a la direcció general d’intel·ligència artificial, eficiència i dades.

Des del COEINF felicitem el Sr. Jaume Miralles pel seu nomenament com a nou director general d’intel·ligència artificial, Eficiència i Dades a l’Administració.

El nou organisme, adscrit al Departament de la Presidència, té com a objectiu impulsar l’ús de la IA com a política de país estructural i transversal, millorant l’eficiència, l’agilitat i la qualitat dels serveis públics 👏

Un pas endavant cap a una Administració més proactiva, basada en dades i orientada a resultats 🚀

Pel COEINF és una gran notícia que intel·ligència artificial, dades i eficiència agafin la rellevància que el moment històric requereix a l’organigrama del govern.

Molts èxits director general! Us desitgem un mandat ple de llum i encerts que porti l’administració i el país al capdavant de l’administració digital.

Llegeix més sobre el nomenament.

Comunicat del COEINF de 28 d’abril de 2025:

Comunicat del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya amb motiu del gran apagament de llum que ha afectat a Espanya

L’apagada elèctrica que vam viure ahir a les 12:30 aproximadament del matí és un incident sense precedents de conseqüències globals donat que la dependència de l’energia elèctrica és creixent en tots els àmbits. Els domicilis han anat reduint el gas, i ahir sense llum moltes famílies no van poder cuinar. Els trens són elèctrics, les barreres dels pàrquings també, els semàfors es controlen amb software, que s’apaga si no hi ha llum, les zones altes dels municipis s’han quedat també sense aigua per aturada dels sistemes de bombeig que són elèctrics…. etc etc

Encara no estan clares les causes de la incidència, ni per què la sectorització habitual en una xarxa de subministrament elèctric no va permetre mantenir la incidència confinada en un espai territorial petit i es va estendre per tota la península. El govern descarta en aquests moments les especulacions inicials relacionades amb un ciberatac i sembla que es confirmarà una incidència de caràcter merament tècnic.

És important destacar que en produir-se l’apagada la prioritat del govern va ser sostenir la connectivitat i l’energia de les seus i serveis públics crítics com hospitals i comissaries:
Els hospitals, han tingut llum en tot moment i han pogut mantenir l’activitat més crítica des de l’inici de l’apagada gràcies als grups electrògens, gasoil, etc. A hores d’ara han restablert el 100% de Les Comissaries tenen ara una recuperació del 90%.

La Xarxa Rescat, la xarxa de Radiocomunicacions d’Emergències i Seguretat de Catalunya, especialment dissenyada per proporcionar cobertura, tant en nuclis de població com en entorns rurals, als cossos i col·lectius professionals implicats en la seguretat i les emergències a Catalunya ha funcionat molt bé.

S’ha prioritzat des del govern poder mantenir l’operativa del 112 i el 061 com a serveis crítics que són i durant tota la nit s’ha continuat treballant conjuntament amb les operadores i el servei d’emergències mèdiques per mantenir la connectivitat.

La cobertura de la xarxa mòbil va tenir també afectacions importants en molts punts del territori, deixant sense canals de comunicació a la població durant moltes hores, essent la ràdio l’únic mitjà per rebre actualitzacions i consells de les autoritats. Les emissores de ràdio van poder arribar a la població perquè van recuperar els mecanismes analògics i encara que la televisió tenia grups autònoms d’energia que els permetia emetre, les poblacions sense llum no podien encendre la tele i, per tant, van restar aïllats de la comunicació per televisió. A hores d’ara la xarxa de les operadores manté una certa estabilitat a la major part del territori, però els serveis i la cobertura total encara necessitaran un temps més per estar completament normalitzats.

De fet, a partir de l’apagada, tots els esforços de recuperar els sistema elèctric es van haver de conduir amb prudència i a poc a poc, justament perquè una xarxa elèctrica és com una gran malla per on entra i es consumeix energia que necessita estar permanentment equilibrada i els excessos puntuals d’oferta (injectar més energia de la que s’està consumint) o demanda (estirar més energia de la que té la xarxa circulant) són justament causa d’incidències grosses i s’ha d’evitar. Segurament en aquest escenari la combinació de diferents fonts d’energia en la mateixa xarxa (energies fòssils i renovables) ha complicat aquesta gestió i potser l’excés de renovable s’apuntarà en els dies vinents com un factor més que hagi pogut contribuir a l’apagada general. Mantenir un equilibri estricte entre oferta i demanda és el motiu pel qual la restitució de l’energia elèctrica ha hagut de ser progressiva i s’ha hagut de fer lentament i per prioritats durant tota la tarda d’ahir i la nit. Per dir-ho fàcil, a mesura que s’aixecava el servei elèctric en una zona calia esperar que la demanda i l’oferta d’energia d’aquell tros de xarxa s’estabilitzessin abans de procedir a aixecar una altra zona. Hores d’ara està restablert el subministrament elèctric a tot Catalunya, excepte 500 usuaris que pateixen incidències més complexes i en les que Endesa està treballant.

L’apagada elèctrica ha representat també una apagada digital sense precedents i hem pogut viure les conseqüències desastroses que de cop ningú tingués telèfon, ni dades, ni mòbil, ni ordinadors, ni internet, ni xarxes socials, ni datàfons per cobrar amb targeta de crèdit ni res de res, i en conseqüència, ni trens, ni semàfors, ni…
Des del govern, un cop recuperada l’energia, la prioritat ha estat treballar amb les operadores per restablir les comunicacions i els serveis digitals. A hores d’ara s’ha recuperat prop d’un 90% i es continua treballant en la recuperació de torres i en restabliment de serveis que presten als usuaris.

Mentre ha durat, i encara dura la incidència, hem pogut salvar les situacions en aquelles organitzacions (els hospitals i moltes grans multinacionals del sector TIC, i també d’altres sectors) gràcies a l’existència dels SAIS, els equips autònoms que permeten aguantar quiròfans, servidors, data centers i infraestructures TIC en actiu mentre no hi ha subministrament elèctric. Algunes empreses de Catalunya tenen SAIS preparats per mantenir el funcionament dels dispositius digitals durant més de dos dies. Altres disposen d’infraestructures de rescat fora de l’espai espanyol i han pogut aguantar també. La gran majoria però va enviar tothom a casa ben aviat i es van quedar amb serveis mínims, justament per minimitzar el consum elèctric i poder mantenir aquesta autonomia durant més temps. En situacions com aquestes, l’existència dels SAIS i la duplicació d’infraestructures digitals són clau per gestionar la incidència amb una certa autonomia i minimitzar l’impacte intern. Creiem que l’afectació al sector de l’alimentació serà important (indústria alimentària aturada gairebé un dia, refrigeradors parats, distribució aturada, manipulant un producte que es fa malbé de seguida, i més en aquesta època que les temperatures ja són altetes). I evidentment que una parada general de tot el sector industrial i empresarial de tantes hores tindrà unes conseqüències econòmiques destacables encara per valorar.

A hores d’ara, les comunicacions encara mostren certa estabilitat i el transport no està totalment restablert, el que genera problemes de mobilitat importants encara que no permeten normalitzar l’activitat.

S’espera que en les hores que venen s’anirà restablint tot el que encara falta i es podrà recuperar l’activitat normal d’indústria, empresa i ciutadania.

Convé, en aquest procés de transformació social i econòmic que estem vivint intensificar en la mesura del possible tot el que faciliti l’autonomia energètica en l’àmbit domèstic però també a nivell d’organització, i disposar de mecanismes de gestió d’incidències elèctriques i digitals, com SAIS i infraestructures digitals duplicades, perquè cada cop més la societat descansa sobre infrastructures digitals que al seu torn se sustenten en alimentació elèctrica i marxar el llum en aquest escenari és sinònim d’aturada general. Aquesta crisi també hauria de servir perquè els operadors de telecomunicacions i el sector elèctric prenguin les mesures necessàries per evitar que les telecomunicacions caiguin de forma generalitzada, ja que encara que les infrastructures informàtiques aguantin l’embat d’una apagada general amb SAIS i línies duplicades com hem dit, si no hi ha connexions es garanteix la resiliència interna de les organitzacions, però el món es para. Fora molt interessant que operadores i govern repensin una arquitectura de xarxa específica pels sistemes de telecomunicacions, ara que, com ha quedat ben palès, i venim defensant des d’aquest Col·legi des de fa temps, les infraestructures digitals han esdevingut ja infraestructures crítiques i essencials.

COMUNICAT DEL COEINF DE 21 DE JULIOL DE 2024:

Una actualització automàtica d’un antivirus paralitza milers d’organitzacions i infraestructures crítiques arreu del món

La degana d’aquest col·legi es lleva divendres al matí molt i molt d’hora i veu una perduda d’una periodista del 3cat que la cerca d’urgència per fer unes declaracions sobre “tema aeroport”.

Ella era a Madrid, a punt d’una reunió important, anava amb el temps quadrat i no havia llegit encara els titulars del dia.

Quina fou la seva sorpresa quan comença a veure notes d’alguns dels grups de whats professionals dels quals forma part (tots carregats de professionals del sector) i troba un munt de col·legues compartint des de les 7 del matí que tenen pantalles blaves, que no sembla un problema propi, que no arrenquen els sistemes i descobreix que el grau d’afectació de la incidència no només afecta infraestructures crítiques com hospitals i aeroports sinó tota mena de línies de producció, sistemes de teletreball de no sé quantes empreses, bancs, i accessos variats a informació, serveis digitals a tot arreu…. mundialment!

Des del Col·legi d’Enginyeria Informàtica de Catalunya (@COEINF)  volem, primer de tot, posar en valor la tasca ingent de tots els nostres professionals que des de divendres a primeríssima hora s’han estat deixant la pell per superar la incidència i recuperar tots els sistemes, accessos i serveis de les seves organitzacions sense descans, alguns encara treballen. Cap ha mirat el rellotge, creieu-ho. Cap s’ha fixat si li tocaven ja les vacances. I el que hem vist ha estat un teixit hiperresponsable de professionals que, com sempre passa al nostre sector, per la porta del darrere i sense fer molt soroll, han anat cosint i recosint tot el dany que una decisió aliena havia procurat a les seves organitzacions i de retruc a tots els seus usuaris, interns i externs.

Dissabte, entrada la nit, encara una companya ens anunciava exhausta que havia pogut aixecar per fi el darrer servidor de la seva empresa, una multinacional globalment afectada per l’incident.

Dijous a mitjanit, la darrera actualització automàtica de l’antivirus Falcon sensor Crowdstrike havia tombat Azure, el sistema operatiu Windows de Microsoft i milers de sistemes i usuaris d’arreu n’han rebut les conseqüències.

No parlem de qualsevol. Parlem dels grans! Crowdstrike és una de les empreses més importants del món en seguretat per serveis d’internet. I Azure és el núvol de Microsoft, la propietària de Windows.

L’incident te a veure amb una posta en producció d’una actualització automàtica que no estava prou provada per detectar la seva perfecta funcionalitat abans d’arriscar que alguna cosa falli i afecti sistemes i usuaris reals. En aquest cas, el que s’actualitzava no era un sistema local d’abast limitat. No. S’actualitzava un antivirus amb milers d’organitzacions que hi havien confiat la seva protecció, la seva pròpia seguretat.

Per més d’un dia una falla en aquesta actualització ha provocat un desgavell de dimensions considerables i ha paralitzat el normal desenvolupament d’organitzacions de tota mena, incloses infraestructures crítiques com els hospitals, els aeroports, en aquest darrer cas justament el cap de setmana de canvi de torn de vacances, probablement un dels caps de setmana amb més afluència de vols i passatgers de l’any. L’impacte de la incidència el podrem avaluar més exactament els dies que venen, però és enorme i d’abast global.

A hores d’ara encara no disposem de prou informació per saber ben bé com ha estat possible que una actualització que no era compatible arribés a desplegar-se urbi et orbi i veurem els dies que venen que és el que ha passat realment.

Però des del Col·legi sí que podem apuntar algunes qüestions que són d’extrema importància per la seguretat de les organitzacions.

En primer lloc, sembla inexplicable que CrowdStrike hagi desplegat un upgrade que no era compatible amb una eina tan utilitzada com Azure i això apuntaria, en principi, a una mala praxi per part de Crowdstrike pel que fa als testos necessaris abans de llençar una actualització d’abast global. La companyia ha apuntat un error humà (que dissabte ja va dir que estava resolt) i ha demanat disculpes, però encara es desconeix ben bé que ha pogut passar realment i que ells hagin reparat la incidència no ha descol•lapsat els impactats que encara estan recuperant equips, molts manualment i d’un en un.

Per altra banda, sembla que Microsoft tampoc ha rebut l’actualització abans que la resta d’usuaris de Falcon i no ha pogut detectar la incompatibilitat abans que es fes el desplegament massiu. Tractant-se de companyies que donen serveis d’infraestructures TIC a tantíssims usuaris potser seria bo fer desplegaments en dues fases on poder detectar abans del desastre generalitzat si alguna cosa no està prou correcta. De fet, el més recomanable fora que Crowdstrike i Microsoft tinguessin un entorn de proves comú on poder fer els testos i validacions exhaustius abans de llençar a tots els clients.

Finalment, s’ha pogut veure com un gran nombre d’organitzacions, incloent-hi infraestructures crítiques tenen processos d’actualització automàtica que porten a producció directament algunes actualitzacions. És cert que en el cas d’actualitzar un antivirus el temps és crític (si apareix un nou tipus d’atac, cada minut que passa fins que l’antivirus incorpora la protecció és un risc per a l’organització de rebre aquell atac) com també és cert que una companyia com Crowdstrike genera prou confiança per a assegurar que quan proposa una actualització es pot desplegar sense riscos. I no és menys cert que les companyies que utilitzen serveis TIC externalitzats (moltíssimes) estan constantment sotmeses a actualitzacions de tots els seus proveïdors que són difícils de gestionar i automatitzar tantes com es pugui pot ser en moltes ocasions l’única manera de no tenir el departament de TIC de la companyia col·lapsat verificant actualitzacions tota l’estona. Però també és cert que en moltíssimes companyies no s’inverteixen els recursos necessaris per mantenir l’entorn de proves que permeti un test previ al desplegament real d’actualitzacions o nous productes.

Quatre factors decisius a conduir moltes d’aquestes empreses a negociar actualitzacions automàtiques amb els seus proveïdors de més confiança.

Al final l’incident posa de manifest la importància dels processos de QA (assegurament de la qualitat) i de validació dels softwares previs a la posta en producció de canvis i actualitzacions. I posa de manifest els perills de no fer-ho.

Però per poder-ho fer correctament és molt important dedicar pressupost i recursos a aquests processos com a part crítica de l’estabilitat de tota l’estructura TIC de la companyia. Des del COEINF voldríem novament interpel·lar tot el sector per anar evolucionant cap a organitzacions que mantinguin els seus entorns de proves com cal per evitar escenaris com els que hem viscut aquests dies. Sabem que si el proveïdor fa el que toca aquestes coses no haurien de passar. Però en realitat no tenim garantia que sempre sigui així i el més segur és fer proves internes abans que alguna falla en el proveïdor ens paralitzi el negoci. Apuntaríem des d’aquí que hi hauria encara una passa més que ajudaria a incrementar la seguretat d’aquests processos. Fora de fet més efectiu encara automatitzar els testos previs sobre l’entorn de proves i el llançament de l’actualització automàtica condicionada a passar els testos, més que no pas desplegar directament en producció.

Rebem sovint feedback dels nostres professionals sobre les dificultats que es troben perquè les seves organitzacions els aprovin el desplegament d’aquests entorns de proves per un tema principalment de pressupost. Però el fet és que als consells d’administració de les organitzacions sovint no s’entén prou bé la raó de ser d’aquestes peticions i no se’ls hi dona la importància real que tenen únicament per una manca de percepció del valor incalculable que representen per la companyia. Només cal veure com han baixat les accions de Crowdstrike i Microsoft el mateix dia de l’incident.

Invertir en qualitat del software i en seguretat no és mai un caprici prescindible, vist que les TIC constitueixen ja fa temps les infraestructures bàsiques de companyies i ecosistemes. Certament, aquestes inversions prenen sentit per evitar grans danys en situacions molt puntuals, i en esdeveniments que no es donen gairebé mai. Però mentre ningú discuteix les inversions necessàries a les organitzacions contra robatoris o incendis i ningú escatima en les assegurances i protocols de prevenció corresponents, destinades a donar protecció si mai passa res (encara que gairebé mai passa res) ens falta encara agafar consciència que les TIC de la companyia també s’han de tractar amb la mateixa cura i prevenció que els focs i robatoris.

D’altra banda, el gran impacte que ha tingut aquest incident, evidencia els perills de la dependència que tantes organitzacions tenen d’aquestes grans proveïdores d’infraestructura tecnològica, on es produeix una “confiança” obligada a les seves actualitzacions, derivada directament de tot el model de distribució de software, i que en realitat representa un risc que no estem tractant com mereix.

Totes les organitzacions han d’estar degudament preparades per poder prevenir adequadament disfuncions del negoci i, com dèiem, els entorns de proves i les verificacions prèvies a la posta en producció sens dubte ajudaran. Però també cal estar ben preparat per actuar ràpidament quan es produeix una disfunció que no s’ha pogut evitar. Això, més enllà d’inversió, entorns de proves i protocols preventius i de mitigació de l’impacte, requereix també un altre element tant o més crític que els ja esmentats. Gestionar el paper clau de les TIC a les organitzacions i les seves interconnexions cada cop més nombroses amb l’ecosistema és una tasca d extrema complexitat. Els professionals a càrrec de les TIC de l’organització han de tenir la formació i coneixements necessaris per poder gestionar aquesta complexitat amb totes les seves implicacions i cal també prendre consciència que la preparació que cal per a aquestes posicions requereix especial atenció.

I finalment, faltaria reflexionar globalment sobre l’actual política d’actualitzacions de software. Quantes vegades, si no et preocupes de desactivar la configuració del teu pc et salta una actualització automàtica de sistema operatiu enmig d’una classe, una presentació pública, un consell d’administració o una demostració de producte a client, entre d’altres. En aquesta ocasió l’actualització s’ha disparat el dijous abans d’un cap de setmana crític pels aeroports per exemple, i comportava un risc inassumible per aquest sector. I en altres moments seran crítics altres sectors.

Negociar quan i com es fan aquests upgrades hauria de formar part de processos acordats amb tots els col·lectius implicats i també seria important assegurar-se que quan es treu un producte a mercat està prou provat per aguantar amb solvència garantida un interval prou llarg de temps per no requerir actualitzacions cada setmana, ni cada quize dies. Entenem que els antivirus s’han d’actualitzar a remolc de les vulnerabilitats que es van detectant, però les actualitzacions constants de tots els proveïdors saturen els sistemes i dificulten poder atendre com cal les que estan destinades a protegir la seguretat de les organitzacions i els usuaris.

En resum, les recomanacions del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya se sintetitzen així:

Per aquells que distribueixen software:

  1. tenir processos de QA que garanteixin que s’han testejat i validat prou productes, serveis i actualitzacions abans de posar-les en producció.
  2. evolucionar cap a una política que defugi les actualitzacions constants de pocs detalls i concentrar-se en fer-ne poques a l’any molt provades i de millora significativa per no saturar el pla d’actualitzacions dels clients.
  3. disposar d’entorns comuns de proves amb aquells actors que distribueixen infraestructures tecnològiques a moltes empreses i validar conjuntament amb ells la compatibilitat de les actualitzacions abans d’enviar-les massivament a tothom.
  4. negociar amb cura quan es fan les actualitzacions als diferents clients per minimitzar l’impacte i ser sensible als calendaris dels clients i usuaris finals en la mesura del possible.

Pels que utilitzen serveis externalitzats de software:

  1. tenir bons processos de QA que incloguin un bon entorn de proves on verificar les actualitzacions abans de passar-les a producció.
  2. que l’actualització automàtica inclogui una fase prèvia de testatge exhaustiu sobre l’entorn de proves i desplegament a producció només si valida el test previ.
  3. negociar amb els proveïdors dates de mínim impacte per fer actualitzacions i també estudiar el millor moment pels usuaris de la companyia.
  4. disposar de plans de recuperació d’incidències que permetin actuar de pressa si no es pot evitar la incidència.
  5. tenir cura de posar al capdavant de les posicions que han de gestionar tota aquesta complexitat professionals degudament formats i capacitats.

Des del COEINF esperem que la recuperació de la normal operativa de tots els afectats es pugui assolir com més ràpidament millor i que aquest incident contribueixi a elevar l’estat de consciència de tot l’ecosistema sobre el paper central que juguen les TIC a les organitzacions i la importància de disposar de professionals i infraestructures adequades per assegurar la disponibilitat dels sistemes amb la màxima qualitat i garanties.

I finalment, reiterem el reconeixement a l’esforç de tots els professionals que han treballat sense descans en la mitigació de l’incident.

Debat electoral sector TIC: els partits catalans i les seves propostes digitals de cara a les eleccions del 12 de maig

Descarrega aquesta nota de premsa aquí

La 29a edició de La Nit de les Telecomunicacions i la informàtica va ser l’avantsala del debat electoral del passat 30 d’abril. Ara que ja sabíem que “les TIC són imprescindibles, però a la vegada invisibles”, calia que les entitats professionals i empresarials més representatives en el sector TIC català fessin un pas endavant.

És per això que el COEINF,  Cercle Tecnològic de Catalunya, Telecos.cat i Sinergia van convocar als polítics amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya del pròxim 12 de maig. Una jornada en la qual, per primer cop, les TIC i les telecomunicacions varen ser les protagonistes. La ciutadania va poder conèixer les diferents propostes en matèria digital dels nostres candidats a les pròximes eleccions parlamentàries.

El debat es va dividir en 4 blocs: indústria i serveis TIC, territori i llenguatge, reindustrialització i administració pública. Recalcar l’èxit de la iniciativa, a la qual van assistir més de 70 persones.

Els organitzadors: Joan Ramon Barrera, President de Cercle Tecnològic, Karina Gibert, Degana del COEINF, Jordi Ortiz, President de Sinergia.cat i Gonçal Bonhomme, President de Telecos.cat, van donar la benvinguda a l’acte per, posteriorment, donar pas als moderadors i representants de cada partit –excepte la CUP i Ciutadans, ambdós partits convidats però amb problemes d’agenda per assistir-hi–.

La presentació dels ponents va recaure en mans d’Anna Sánchez, vicepresidenta de Telecos.cat, Javier Vázquez, vicedegà d’intel·ligència artificial del COEINF, que van donar pas a una taula de ponents importants:

  • Pilar Díaz: Secretària d’Universitats i Recerca del PSC, presidenta de Localret i Presidenta delegada de l’Àrea de Serveis Generals i Transició Digital.
  • Marc Realp: membre de la Sectorial de Societat Digital d’ ERC, i Secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat de Catalunya.
  • Laia Domènech: Coordinadora de la sectorial Societat Digital i Tecnologia de JUNTS, especialitzada en economia de les Telecomunicacions i Audiovisual a la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia.
  • Alicia Ramos: candidata Nº 9 de la llista de Barcelona de COMUNS SUMAR.
  • Manuel Reyes: Alcalde de Castelldefels i President Provincial del PP de Barcelona.

Així doncs, quines són les propostes digitals dels partits per al 12 de maig? Aquest debat va servir per aprofundir en l’apartat tecnològic de cada partit i en les seves propostes electorals quan a l’àmbit que ens pertoca. Tots ells van coincidir que les TIC són imprescindibles al nostre territori i van esbossar les polítiques tecnològiques preparades per cada partit.

Els ponents van estar d’acord a dir que cal impulsar el sector i ser més ambiciosos amb els objectius a futur, aprofitant les nostres infraestructures i expandint-les a les zones més aïllades de Catalunya. En aquest sentit, ERC proposa subvencionar la fibra òptica en els territoris menys poblats i Junts considera urgent que Catalunya tingui totes les competències del PEBA, el pla estatal d’extensió de la banda ampla.

Els partits també van recalcar la necessitat de les petites empreses de ser més competitives a través de la digitalització, oferint diferents ajuts i bonificacions, així com apostar pel talent jove català, bàsic per enfortir el sector i augmentar encara més el que suposa el sector pel PIB del territori. És important retenir el talent, millorar la simbiosi entre els centres i reforçar les nostres infraestructures, tal com recalcava Laia Domènec, de JUNTS.

De fet, Pilar Díaz va afirmar que Catalunya ha perdut el lideratge industrial de l’Estat i creu que és prioritari recuperar-lo. En l’altre extrem se situava Marc Realp, d’ERC, que considera que el territori català encara és capdavanter, però cal construir més en política industrial. El PP va anar un pas més enllà: vol que les empreses no hagin de tributar a Catalunya durant els tres primers anys, i creu que Catalunya ha de ser el Silicon Valley del sud d’Europa. Una proposta rebutjada per Comuns.

Aquest debat l’han convocat conjuntament el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) , Cercle Tecnològic de Catalunya, Telecos.cat i Sinergia, que representen l’ecosistema TIC de Catalunya, reunint el talent i la indústria del sector amb la voluntat de donar-vos a conèixer els plans que en matèria TIC presenten els partits en els seus programes electorals. Volem que el vot del sector TIC de Catalunya sigui informat, almenys en aquest àmbit. 

Les entitats organitzadores hem rebut per escrit els posicionaments dels partits i ens comprometem a fer-ne el seguiment corresponent en el pròxim mandat amb aquells que acabin governant aquest àmbit.

Ha estat un esforç organitzar en un temps rècord aquest debat i ens complau molt la reacció ràpida de tots els partits d’acceptar la proposta, que esperem que sigui la primera de moltes, i aquesta aliança mantingui a futur aquest rol que hem entomat de vetllar perquè les polítiques digitals de casa nostra ocupin l’espai estratègic que els correspon pel moment innovador tan important que estem vivint, que determinarà com prospera i evoluciona la societat catalana.

De nou, moltíssimes gràcies a tots, ponents i assistents de l’acte. Ens trobem a les urnes el 12 de maig! 

  • 2a edició Ei! Puja al tren del futur de donesCOEINF
    • Després de l’èxit de la campanya pionera desplegada l’any passat, les dones del COEINF tornen a pujar al tren. S’han utilitzat els mapes de les línies dels trens de FGC i els espais publicitaris de la línia ferroviària per fer una acció de visibilització del talent femení al sector a través d’una setantena d’enginyeres informàtiques catalanes i algunes referents històriques.
  • Torna el programa formatiu ‘Top Rosies Talent’, de generació de talent femení en IA
    • A finals de febrer engega una nova edició del ‘Top Rosies Talent’, un programa de generació de talent femení en Intel·ligència Artificial (IA), gratuït, que s’adreça a noies que cursen o s’han graduat recentment en una carrera STEM.
  • ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2024: Qüestions referents a polítiques de telecomunicació i tecnologies de la informació adreçades als partits polítics

    • Des de les entitats professionals i empresarials amb més representativitat en el sector TIC català, volem apropar a la ciutadania les diferents propostes en matèria digital dels nostres candidats a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, conscients que el futur del país depèn, també, en gran mesura, de com es gestionen les fortaleses i s’afavoreixen les oportunitats de la digitalització.


Desplaça cap amunt