Destacat »

30 juliol 2018 – 9:00

L’harmonització de la regulació de les professions a nivell europeu es formalitza per fi arribant al Diari Oficial de la Comissió Europea (DOUE) que per fi s’ha publicat la Directiva europea relativa al test de …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Informes

informes, estudis, enquestes, … relacionats amb les tecnologies de la informació

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

Els informàtics tindran un paper clau en el Human Brain Project

Submitted by on 13 desembre 2013 – 17:00No Comment
Share Button

Entendre el cervell humà és un dels grans reptes de l’home, i la Unió Europea ha decidit que aquest serà un dels grans projectes que va a donar suport en el marc Horitzó 2020 (el programa d’ajudes a la innovació i la investigació de la UE per al període 2014-2020). El projecte s’anomenarà Human Brain Project (HBP, Projecte Cervell Humà), i en ell tindran un paper fonamental els enginyers informàtics.

Alguns dels participants espanyols en el projecte van explicar en què consisteix el passat dimarts 26 de novembre, a l’Institut de l’Enginyeria d’Espanya, en una taula rodona de la qual es fa ressò Tendencias21. La jornada va estar moderada per Enrique Gutiérrez Bueno, president del Comitè d’Enginyeria i Societat de la Informació del IIE, que va explicar que a més del cervell en si, “es tracta d’entendre les malalties que l’afecten; què ho fa diferent del cervell de la resta d’animals”. Per a això s’utilitzaran múltiples eines i algoritmes informàtics. “Els resultats de la investigació obriran noves fronteres de coneixement, nou maquinari, un nou potencial econòmic i industrial”. Del projecte HBP va destacar que “té un enfocament col·laboratiu, i està finançat per la Comissió Europea i pels estats membres de manera individual”.

Gonzalo León, coordinador a Espanya del projecte, ha detallat que entre d’altres subprojectes, el programa inclou un sobre com aplicar plataformes TIC (neuroinformátrica, simulació, informàtica mèdica, neurorrobótica). Entre els reptes que haurà de resoldre l’enginyeria per donar suport a la investigació, ha assenyalat León, es troben l’emmagatzematge de grans volums de dades i la simulació interactiva en temps real. El HBP obre oportunitats per a l’enginyeria de teixits cerebrals i la robòtica intel·ligent “bio-inspirada” (robots que pensen de manera diferent), entre altres noves branques.

A Espanya hem donat alguns passos en aquest sentit, va recordar, amb desenvolupaments com la cova de realitat virtual de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) o el sistema Espina , que analitza de forma semi-automàtica les diferents estructures presents en imatges digitals de teixit cerebral, com per exemple les sinapsis, mitocondris, vesícules, axons, dendrites, etcètera, a partir d’imatges tridimensionals obtingudes amb un microscopi electrònic.

Jesús Labarta, director de Ciència Informàtica al Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CSN), va explicar el paper que realitzaran els enginyers informàtics i les superordinadors al HBP. La computació és una de les tres potes del projecte, va recordar: les altres dues són la neurociència i la medicina.

“Un cervell és fatalment dolent per fer càlculs, mentre que les màquines són molt bones en això, però són molt poc flexibles a l’hora de canviar de manera de pensar. Són mons diferents, però no estaria malament que tinguessin més relació “, ha indicat. “En tots els projectes serà necessari fer càlculs en paral·lel, i nosaltres donarem una infraestructura i un llenguatge comuns, perquè no sigui una torre de Babel entre els diferents grups investigadors”, ha afegit.

La capacitat de càlcul dóna una gran capacitat de simulació. A partir d’una caracterització estadística de teixit neuronal, aquestes dades s’emmagatzemen i es simula a partir d’ells. “Sabent les característiques elèctriques de les neurones fem veure com es propaguen els impulsos per elles. Podem simular milers de milions a la vegada”.

No obstant això, per simular correctament el funcionament d’un cervell caldrà ampliar la capacitat de càlcul dels ordinadors, i Labarta creu que per 2018 encara no hi haurà una màquina capaç, “i per a 2020 ja veurem”. A més, gastaria la potència equivalent a la de mitja central nuclear.

La màquina-cervell necessitarà també bastant memòria, “sempre que es treballi amb la força bruta, simulant milions de neurones una darrere l’altra. Si es canvia el nivell de detall, les exigències seran menors “.

Labarta també va insistir que les investigacions del futur requeriran un canvi de paradigma en els llenguatges de programació: en lloc de dir-li amb detall el que ha de fer, quan i com, l’usuari haurà dir-li el que necessita i donar-li indicacions generals. “Les màquines, com els cervells, són molt diferents ja unes a les altres. Tenen la seva manera pròpia de funcionar “.

Caldrà, tornant a la manca de flexibilitat de les màquines, crear mecanismes perquè les màquines adaptin i reparteixin recursos de manera dinàmica entre els diferents subprojectes perquè tots es puguin executar en paral·lel.

També va mostrar la seva sorpresa que amb l’escàs “ample de banda” que posseïm els humans per rebre informació (la capacitat dels ulls, per exemple, per rebre dades de l’entorn) “siguem capaços de fer tantes coses”.

Font: CODDII

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook