Destacat »

1 Agost 2019 – 8:00

Tornem el dia 1 de setembre.
Que passeu un bon estiu!
“Les vacances consisteixen en no tenir res a fer i disposar de tot el dia per fer-ho”. Robert Orben
😉

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Opinió

Articles d’opinió, de divulgació o de propostes tecnològiques dels col·legiats, adherits, associats o col·laboradors d’entitats afins al COEINF

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

Les reformes de Bolonya posen en escac el futur del sector TIC espanyol

Submitted by on 17 Febrer 2009 – 2:19No Comment
Share Button

El Govern segueix sense regular l’Enginyeria en Informàtica. Les noves matriculacions cauen un terme mitjà del 15% des de 2002.

Les pròximes generacions deixaran d’estudiar la carrera perquè no creuen en ella’. Així de negre ho pinta Sergio Miguel Tomé, 28 anys, estudiant de doctorat d’Enginyeria en Informàtica a la Universitat de Salamanca. És un dels creadors de la web huelgainformatica.es i organitzador de les manifestacions que van dur a milers d’universitaris espanyols al carrer. Protesten contra el que consideren una injustícia: l’absència de regulació acadèmica i professional de l’Enginyeria en Informàtica. ‘El problema no és Bolonya, sinó les reformes que el Govern està realitzant per convergir a Bolonya’.

Signada el 1999 per 29 països, la Declaració de Bolonya planteja un objectiu clar: fomentar la mobilitat d’estudiantes i professionals a Europa mitjançant la unificació de títols i sistemes de crèdits. A la fi de 2010 ha d’estar en marxa. Tot bé fins a aquí. Però, el conflicte ha esclatat degut a que alguns països han plantejat reformes paral·leles en preparació a Bolonya. Espanya és un d’ells. Els canvis en el sistema universitari aprovats pel Govern han estat molts i molt discutits. I la informàtica tècnica i superior semblen haver-se dut la pitjor part.

Juntament amb la química, són les úniques enginyeries a les quals no s’han assignat fitxes de competències. És a dir, àrees de coneixement adquirides per aplicar-les després en el mercat laboral. Segons Maria Ribera, presidenta de la conferència de degans i directors d’informàtica (Coddi) i membre del Consell Assessor del Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica, la decisió és un greuge contra els interessos dels estudiants i el sector tecnològic. ‘Hi ha professions properes a la nostra que si tindran atribucions, només demanem ser tractats igual que la resta d’enginyeries’.

El problema ve des de lluny. La informàtica du ja 32 anys exclosa de les professions regulades per llei. El motiu és encara un misteri. ‘És un tema delicat, cap govern ha volgut prendre cartes a l’assumpte’ diu Ribera. Al final, l’absència de regulació professional ha desembocat en la no elaboració de fitxes acadèmiques. ‘El Reial decret d’octubre del 2007 ens obliga a diferenciar entre titulacions associades a professions regulades i altres que no ho estan, i informàtica és una d’elles’, explica Felipe Pétriz, director general d’universitats del Ministeri de Ciència i Innovació, qui du les competències traslladades d’Educació. ‘El nostre Ministeri no regula les professions, és Indústria i Economia’. La paradoxa és que aquests es desentenen per complet. ‘No tenim poder decisori, és Economia’, asseguren fonts d’Indústria. I en Economia diuen no saber gens referent a això.

Així les coses, i després de les protestes massives, la Coddi i el Ministeri d’Innovació estan elaborant ara la llista de competències a marxes forçades per, almenys, cobrir el buit acadèmic. De ser aprovades, servirien de recomanació als centres docents. És a dir, s’assoliria certa uniformitat entre els títols impartits en les 77 universitats espanyoles, 27 privades. De moment només tres, entre elles la Carlos III de Madrid, han començat a oferir títols adaptats a Bolonya.

El sector tecnològic aplaudeix els avantatges de mobilitat que suposarà Bolonya, però mira amb preocupació els errors. ‘No pot ser que unes titulacions tinguin competències i unes altres no, és una fallada garrafal, envia un senyal horrorós a les pròximes generacions‘, diu José María Vilà, president de la Fundació Tecnologies de la Informació (FTI) d’Aetic i membre del Consell Assessor del Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya. Per la seva banda, els proveïdors tecnològics resten importància a l’absència de regulació acadèmica i professional. Segons Diego Sánchez de León, responsable de Talent, Organització i Persones en Accenture, regular excessivament l’ensenyament universitari li lleva competitivitat. ‘Com més regules, més obsoletes acaben sent les titulacions i més triguen a canviar’.

Però les tecnològiques són també focus de les crítiques. Molts professionals del sector els acusen d’establir salaris massa baixos per a informàtics recién llicenciats i no oferir sortides professionals acords a la seva preparació acadèmica. En Espanya, el sou d’un programador d’aplicacions sense experiència no supera els 16.250 euros bruts anuals. En Alemanya o Suïssa pot arribar als 30.000 euros, 1,8 vegades més. ‘A més dels baixos sous, està l’intrusisme laboral. Milers d’informàtics tenen com caps a químics o matemàtics que no tenen ni idea de tecnologia’, diu Sergio Miguel.

Més enllà de la falta de reconeixement oficial, altres dos obstacles arran de Bolonya afegiran pressió al sector TIC. D’una banda, la decisió d’establir a Espanya titulacions amb un primer cicle (grau) de quatre anys de durada i un segon (màster) d’un any, en lloc de tres i dos anys com en la majoria de països europeus. ‘Un grau de tres anys i un màster de dos permet plantejar nivells laborals i ambicions diferenciats’, opina Ribera.

L’altre assumpte que preocupa és la possible mercantilització de l’ensenyament. Passar d’una situació actual on el món acadèmic i professional tot just es parlen a una altra on les empreses marquin les necessitats docents. Segons Sánchez de León, cal entendre l’esperit de Bolonya com un apropament d’ambdós extrems. Vilà és encara més concloent: ‘Necessitem més competitivitat en l’educació. No podem tenir una universitat en cada ciutat, és un sistema decrèpit’.

Segons José María Vilà, el sector TIC és el de major potencial. ‘Si fem malament les reformes, ens quedem sense futur.

Font: CincoDïas

Etiquetes:

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook