Destacat »

30 juliol 2018 – 9:00

L’harmonització de la regulació de les professions a nivell europeu es formalitza per fi arribant al Diari Oficial de la Comissió Europea (DOUE) que per fi s’ha publicat la Directiva europea relativa al test de …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Informes

informes, estudis, enquestes, … relacionats amb les tecnologies de la informació

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

Ciberinculte o e-paranoic

Submitted by on 11 novembre 2014 – 17:00No Comment
Share Button

Els usuaris es manegen entre la ignorància i la impotència en gestionar la seva privacitat a internet. Autora: Carmen Jané

Por és la paraula més repetida entre les persones que han volgut deixar la seva opinió sobre l’exposicion Big Bang Data, que el pròxim dia 16 tancarà les seves portes al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La mostra, que ha tingut més de 50.000 visitants des del passat 9 de maig, és una reflexió sobre les dades que genera l’activitat humana i els seus usos per vigilar, gestionar i deduir patrons, serveis i amenaces. “Hi ha sentiment de por per no saber fins a quin punt els ciutadans són rastrejats i d’ignorància per no saber com gestionar-se o resistir”, ha resumit José Luis de Vicente, comissari de l’exposició juntament amb Olga Subirós.

Les xarxes socials, la navegació per internet, la telefonia mòbil i el seguiment GPS són alguns dels escenaris de risc per a la privacitat més recurrents per als usuaris de les anomenades noves tecnologies, però no els únics. Però la recopilació d’informació administrativa, sanitària, bancària i comercial, la gestió de fluxos de transport, la quantificació de fenòmens naturals o activitats humanes o la videovigilància també afecten a qui no ha entrat a internet en la seva vida.

“Molta gent sortia de l’exposició amb la reacció de ‘Me’n vaig a esborrar de Google o de Facebook’, però no és això. Hi ha un escenari de conflicte obert a la xarxa sobre la privacitat i un risc de sobrereacció social que impedeixi innovacions digitals”, afegia De Vicente en presentar una reunió amb experts amb la participació del COEINF, que volia aportar conclusions per a un debat públic posterior a la Fundació La Caixa.

“L’anonimització completa no existeix, perquè sempre es pot saber qui hi ha al darrere, però hi ha oportunitat de negoci sobre serveis que tinguin la privacitat com a centre perquè els usuaris els valoren”, va sentenciar Gemma Galdón, professora de la Universitat de Barcelona i creadora de Ètiques , una consultora sobre privacitat. “Si creem un servei sobre Big Data no sabem com gestionar la privacitat”, afirma Josep Perelló d’OpenSystems.

Els experts intentaven definir les línies entre privacitat i intimitat, dades personals i dades públiques, i els “camps de risc” entre els dos extrems, com els va definir Ramon Palacios, exdirector de Red.es i consultor d’empreses. Per a Jérémie Zimmermann, fundador de la plataforma de ciberactivistes La Quadrature du net, cal “protegir la privacitat però també la intimitat, com a espai on no som observats i en el qual podem créixer personalment”.

Es va comentar la manca de formació digital dels usuaris, a cavall entre la ignorància dels principis elementals de la protecció personal i del funcionament de les màquines, però també els problemes davant regles unilaterals dels nous serveis amb condicions d’ús que ningú llegeix i que no són modificables. I com no usar-los exclou d’activitats socials.

L’escassetat de preparació digital està en escoles però arriba a les universitats. “A la carrera d’informàtica es dedica mig curs a parlar de seguretat”,va afegir Manel Medina, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya.

“Revelacions com les d’Edward Snowden han tingut un impacte en l’economia mundial perquè han fet públic el que molts sospitaven. A empreses nord-americanes que no han cedit dades a la NSA se’ls ha enfonsat”, afirmava Joe McNamee, director de l’ONG European Digital Rights. “Igual és que la gent no confia en els seus governs”, va qüestionar Jordi Iparraguirre, Vicedegà d’Internet del COEINF i impulsor de les Cryptoparty per aprendre a utilitzar sistemes de xifrat digital.

La base del negoci

Altres participants en la reunió van recordar també que la publicitat és la saba que encoratja molts dels serveis digitals, des de Google a Facebook o fins i tot la premsa i els blocs, i que bona part de la captació de dades es fa amb finalitats comercials. “Hi ha un punt sostenible, no invasiu, en la publicitat que permet que tot el sistema funcioni, i l’usuari ho accepta perquè sent que obté un benefici. Per a ell és un acord just. Si aquest sistema es trenca, tots perden”, va comentar Nikolaos Laoutaris, investigador del Data Transparency Lab de Telefónica I + D, que treballa a determinar quins anunciants s’ajusten a aquest model i quines passen les línies vermelles.

L’enginyer Daniel Giribets va lamentar la falta d’un llenguatge efectiu per alertar de riscos sobre la privacitat. I altres van demanar que es mantingui el nivell d’exigència en la legislació europea davant els gegants d’internet. “Europa és l’única que es preocupa per mantenir la cultura de la privacitat, enfront de les posicions dels EUA o la Xina, però no sempre té èxit”, demanava suports McNamee.

Més informació: European Digital Rights (EDRI)

Font: El Periódico

Etiquetes:

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook