Destacat »

23 maig 2018 – 20:00

Vine a la jornada gratuita que organtiza el COEINF i la FIB, el dimecres 13 de juny a les 18:00 h a la Sala Manuel Martí Recober a la Facultat d’Informàtica de Barcelona, Edifici B6, …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Informes

informes, estudis, enquestes, … relacionats amb les tecnologies de la informació

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

Informàtica en femení

Submitted by on 9 gener 2015 – 17:00No Comment
Share Button

Walter Isaacson, el biògraf de Steve Jobs, ret homenatge a les dones pioneres de la tecnologia, com Grace Hopper

No hi ha dubte que el conjunt heterogeni d’emprenedors, innovadors, hackers (pirates informàtics) i altres gurus que comunament identifiquem com a líders de la revolució informàtica està majorment compost per homes. Gates, Jobs, Wozniak, Hewlett, Packard, Ellison, Zuckerberg … Els grans cognoms de la indústria estan associats a noms masculins. No obstant això, són moltes de les dones que han contribuït al desenvolupament de la computació, tot i que elles no són recordades tan sovint.

Ara, el periodista Walter Isaacson, que va ser el biògraf de Steve Jobs, pretén donar just crèdit a algunes d’aquestes dones, a més d’altres personatges les contribucions no s’han valorat com caldria. En el seu últim llibre The Innovators (“els innovadors”) repassa la complicada història de la revolució digital, tractant de donar a cada Cèsar el que és seu.

Una de les pioneres a les que el llibre concedeix un major reconeixement és Grace Murray Hopper, qui és ja tot un símbol entre les programadores nord-americanes. En el seu honor se celebra anualment la Grace Hopper Conference, també coneguda com la gran “celebració de les dones en la computació”. El seu anterior edició, celebrada l’octubre de 2014, va reunir 8.000 programadores.

Hopper va ser l’encarregada d’escriure el primer manual de programació de la història, a més de perfeccionar moltes funcions bàsiques dels ordinadors moderns, com l’ús de subrutines, i d’encunyar el terme debugging, aplicat a eliminar els errors d’un programa. En el seu cas, el bug (que es tradueix com “insecte”) va ser una arna que es va quedar encallada dins dels components mecànics de l’ordinador, ocasionant que aquest deixés de funcionar.

Isaacson va parlar sobre Hopper i el seu llegat en una conferència celebrada fa unes setmanes a la Facultat d’Enginyeria i Ciències Aplicades de la Universitat de Harvard, un esdeveniment destinat a ressaltar l’aportació de les dones a les ciències de la computació i que commemorava l’aniversari d’aquesta pionera, celebrat el 9 de desembre.

Segons Isaacson, si bé els homes estaven obsessionats amb millorar elmaquinari i en fabricar màquines cada vegada més potents, les dones que es van interessar en la informàtica durant la Segona Guerra Mundial van donar més importància al desenvolupament del programari, és a dir, a les instruccions que li diuen a la màquina el que ha de fer. En aquestes instruccions hi havia la clau per transformar els ordinadors en eines realment útils.

Grace Hopper, una professora de matemàtiques a la Universitat de Vassar, estaria cridada a convertir-se en una d’aquestes pioneres. Procedent d’una família benestant de l’Upper West Side de Manhattan, el seu avi era enginyer civil i la seva mare, professora de matemàtiques. Va obtenir el seu doctorat en Matemàtiques a la Universitat de Yale el 1934.

Quan els japonesos van atacar Pearl Harbor, Hopper, qui als 36 anys no tenia fills i considerava que la seva vida era avorrida, va deixar el seu treball i al seu marit, un professor de literatura, i es va allistar a la Marina. Va ser destinada a treballar amb el professor Howard Aiken a Harvard, qui era responsable militar de l’ordinador Mark I, una bèstia electromecànica d’unes quatre tones i mitja i el primer ordinador programable. La contribució de Hopper va ser la de desenvolupar el seu llenguatge de programació i, a més, d’escriure el seu manual d’instruccions.

Segons Isaacson, la principal qualitat d’Hopper era la seva habilitat per dominar tant l’art com la ciència. “Ella deia que si no pots explicar els conceptes d’enginyeria i matemàtiques, no seràs bo en això. Jo penso que aquesta era una de les qualitats que li va permetre ser una bona programadora, perquè era capaç de parlar aquests llenguatges amb claredat, explicar d’una manera clara i transformar al seu torn en algoritmes igualment clars”, va dir.

Una de les qualitats que va aportar Hopper, opina Isaacson, va ser la seva capacitat per col·laborar amb altres. “Tenia la capacitat dels hackers moderns per combinar irreverència i esperit col·laboratiu. Van ser aquestes habilitats les que van crear un espai per al pensament i l’acció independent “, cosa que tindria en comú amb les següents generacions de programadors.

Aiken, que en un principi no estava molt d’acord amb haver d’incloure una dona dins del seu cos d’oficials, aviat va fer a Hopper no només el seu cap de programadors, sinó el seu representant oficial. Anys més tard, solia recordar amb orgull les contribucions que ella va fer al naixement de la programació. “Grace era un bon home”, va arribar a declarar a manera de compliment.

Un món d’homes

Després de la xerrada de Isaacson, va tenir lloc un panell en el qual quatre estudiants femenines van parlar sobre les dificultats que es plantegen a les dones a l’hora de desenvolupar una carrera en la informàtica, discutint sobre com s’ha desenvolupat el seu interès en la matèria i el tipus d’estímuls que han rebut des de la seva infància.

Actualment, només un 30% dels estudiants d’informàtica de Harvard són dones. A Espanya, segons l’últim informe La Universitat en Xifres, tan sols un 26% de dones segueix carreres d’enginyeria, sent la informàtica una de les branques més desiguals. Les participants van destacar la gran importància d’algunes dones que treballen en aquests camps com a models a seguir, a més del suport que per a elles va suposar l’haver trobat a una comunitat de dones amb una mentalitat similar per al desenvolupament de les seves carreres.

Així mateix, les conferenciants van instar els homes a trencar les barreres existents a través de petites accions, com incloure a les seves companyes en les converses sobre tecnologia, plantejar la conciliació familiar com una demanda laboral en lloc de deixar el pes a les dones i accedir a discutir de manera oberta les diferències de gènere existents.

La conferència va finalitzar amb un missatge a favor de fomentar la diversitat en la indústria, “no perquè sigui políticament correcte, sinó perquè la diversitat d’opinions és important i empíricament és la millor manera d’aconseguir l’èxit”.

Font: El País

Etiquetes:

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook