Destacat »

1 Agost 2019 – 8:00

Tornem el dia 1 de setembre.
Que passeu un bon estiu!
“Les vacances consisteixen en no tenir res a fer i disposar de tot el dia per fer-ho”. Robert Orben
😉

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Opinió

Articles d’opinió, de divulgació o de propostes tecnològiques dels col·legiats, adherits, associats o col·laboradors d’entitats afins al COEINF

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Informes

Els enginyers predominen entre els més rics del món, però un terç no té títol universitari

Submitted by on 24 Abril 2015 – 17:00No Comment
Share Button

Un terç dels multimilionaris no té títol universitari, i la carrera més comuna entre els més rics del món és enginyeria, segons un recent estudi.

Hi ha una dita molt coneguda en el món universitari per motivar als estudiants que diu: “si creus que estudiar és car, llavors intenta-ho amb la ignorància”. Pel que sembla a més d’un no li ha anat gens malament amb aquesta segona opció. Una recent recopilació de dades duta a terme pel portal Approved Index (que serveix de dades per als cèlebres rànquings de la revista Forbes) revela que un terç de les 100 persones més riques del món no té títol universitari .

EUA, la primera economia del planeta, segueix sent la terra promesa per als multimilionaris, on viuen gairebé quatre de cada deu entre les persones més riques del món. Pel que fa al perfil tipus, la seva edat mitjana és de 67,5 anys, té tres fills i opera en el sector de la tecnologia. Això de la carrera universitària, pel que sembla, és opcional. Entre els homes més rics del món, els que no han trepitjat la facultat tenen una fortuna que de mitjana ronda els 24.000 milions de dòlars (22.000 milions d’euros al canvi d’avui).

S’estima que al món hi ha 2.325 persones multimilionàries, amb un patrimoni net de 6.82 bilions d’euros, el que representa un dècim de la riquesa mundial. I que supera la capitalització de totes les empreses de l’índex borsari Dow Jones, segons dades del banc UBS.

Compte: aquestes persones que van triomfar (almenys pel que fa a ingressos econòmics es refereix) no ho van fer sense esforç. Van arribar a ser milionaris gràcies al seu esperit empresarial i altres habilitats. La seva biografia ho certifica. Bé és cert que, com demostra aquesta estadística, gràcies a les noves tecnologies avui és possible tirar endavant un projecte vàlid i rendible sense haver acabat necessàriament els estudis.

La dada convida a la reflexió. Perquè més d’un s’haurà preguntat si en aquests moments treure una carrera encara suposa un valor afegit i competitiu en el mercat laboral. No és de sorprendre que a la llum d’aquestes xifres més d’algun jove pugui estar desanimat.

En particular, el cas d’Espanya és significatiu, perquè té un nombre de llicenciats superior a la mitjana de la UE. Durant l’última dècada, la població universitària va créixer cada any a un ritme del 8%, segons dades de Funcas. Però les ofertes de treball d’acord a la seva formació escassegen. Es calcula que a Espanya el 25% dels treballadors estan “sobreeducats”. Fan treballs pocs qualificats i amb ingressos modestos, tot i tenir un títol a la butxaca.

De fet, una recerca de la UPF del 2011 ja indicava que un 17% dels graduats confessava que si hagués de prendre una altra vegada la decisió de cursar estudis universitaris “no ho faria amb bastanta o molta probabilitat”.

Sandra Nieto, investigadora de la UB, ho resumia així: “ja no tens garantit un treball per tenir un títol. Això de ‘estudia i arribaràs lluny ja no val’. Fa vint anys, els universitaris eren els que més tenien la vida resolta. Ara competeixen entre ells”.

Per no parlar dels celebrats màsters. Com el arxiconegut MBA (Màster en Business Administration). Segons informava un estudi del Fòrum Econòmic de Davos d’aquesta setmana, els estudiants que aconseguien un MBA a meitat dels anys noranta podien veure els seus salaris triplicats en tan sols cinc anys. Avui aquest increment és la meitat. Difícilment un va a convertir-se en milionari només per haver cursat un MBA.

Això sí: fer colzes no és garantia de fer-se rics, però sempre ajuda. Perquè no només és qüestió de diners. Segons explicava a aquest diari el 2011 el professor Guido Stein de l’IESE, “muntar un negoci a Internet sense tenir una carrera està molt bé, però això no et formarà com a persona”.

Llavors quina carrera escollir? Evidentment, la que a un més li agrada. Però si els pares volen que els seus fills triomfin i que també tinguin estudis superiors, llavors millor que estimulin els seus fills perquè adquireixin familiaritat en els números i l’aritmètica. Perquè si es miren les dades de Approved Index, llavors es descobreix que la carrera universitària més comú entre els ultrarrics és l’enginyeria , amb un 22%.

Casos cèlebres

  • Steve Jobs. Va cursar només un semestre a la Universitat de Portland. Va fundar Apple i va acabar anys després donant xerrades als acabats de llicenciar.
  • Bill Gates. Un dels homes més ric del món. Va abandonar la Universitat de Harvard després d’uns anys per dedicar-se, amb èxit, a Microsoft.
  • Mark Zuckerberg. El jove més ric de la història. Va ingressar a la Universitat de Harvard el 2003. No va ser necessari acabar-la, perquè va crear la major xarxa social d’Internet, Facebook.
  • Michael Dell. El pare de la venda directa per Internet. Va voler ser metge i va estudiar a la Universitat de Texas. Els ordinadors eren la seva passió … i van acabar sent el seu negoci.
  • Walt Disney. Va abandonar l’escola secundària per dedicar-se als dibuixos animats. I va canviar la infància de milions de nens.
  • Larry Ellison. Va deixar dues vegades la Universitat, degut també a molts problemes familiars. Va fundar Oracle i ara es dedica també a guanyar la Copa Amèrica de Vela gràcies als seus diners.
  • Sheldon Adelson. El magnat dels casinos que al final no va invertir a Espanya va estudiar una breu temporada al City College de Nova York i el va deixar. La seva aposta … va sortir a compte
  • Roman Abramóvitx. Orfe, va abandonar els seus estudis per dedicar-se al petroli. I al futbol. No li ha anat malament.
  • Richard Branson. És “Sir” i va fundar la seva primera companyia als 22 anys. Mai va pensar en anar a la Universitat, cosa que veia incompatible amb el seu esperit empresarial.

Font: La Vanguardia

Etiquetes: ,

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook