Destacat »

18 octubre 2017 – 18:18

L’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, el Col·legi d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’han unit amb Iniciativa Barcelona Open Data, per promoure la formació en dades obertes entre els …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Informes

informes, estudis, enquestes, … relacionats amb les tecnologies de la informació

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

Mor Marvin Minsky, pare de la intel·ligència artificial

Submitted by on 2 febrer 2016 – 17:00No Comment
Share Button

Matemàtic de formació, va defensar que el cervell és una màquina que es pot replicar en un ordinador

Marvin Minsky, a qui es considera pare de la intel·ligència artificial, ha mort a Boston (EUA) a els 88 anys com a conseqüència d’una hemorràgia cerebral, segons ha informat l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), on era professor emèrit del MIT Media Lab.

Marvin Minsky

Llicenciat en Matemàtiques a la Universitat de Harvard el 1946, es va doctorar a la Universitat de Princeton el 1954. El 1959 va ingressar com a professor a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), on va fundar, juntament amb John Mc Carthy, el Laboratori d’Intel·ligència Artificial.

Va ser en aquesta època quan Minsky va iniciar el seu objectiu de transformar els ordinadors de llavors, que bàsicament eren màquines de calcular, en màquines intel·ligents capaces d’imitar la ment humana. Basant-se en la idea que el cervell és una màquina que es pot replicar, va abordar el problema de dotar a aquests aparells de sentit comú, dotant-los del coneixement que l’home adquireix mitjançant l’experiència. Aquest objectiu el va portar a realitzar contribucions essencials en matemàtiques, ciència cognitiva, robòtica i filosofia.

Ja el 1974 es va convertir en catedràtic d’Enginyeria Elèctrica del MIT i va començar a exercir com a Donner Professor of Science, càrrec que va ostentar fins al 1989. Des del 1990 va exercir de titular de la Càtedra Toshiba de Media Arts and Sciences del MIT, dedicada a la investigació de les més avançades tecnologies de la informació.

Membre de prestigioses societats científiques com l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units o l’Associació Americana per a la Intel·ligència Artificial, al llarg de la seva vida el professor Minsky va rebre nombrosos premis, com el Turing Award (1969), l’IEEE Intelligent Systems Hall of Fame (2011), i el premi Fronteres del Coneixement de la Fundació BBVA (2014).

Minsky va defensar sempre que les màquines poden fer el mateix que les persones i que, fins i tot, compten amb avantatge perquè “el coneixement que poden assolir mitjançant la seva programació és immortal”, mentre que els homes “per més capaços que arribin a ser durant la seva vida, moren i les seves possibilitats es perden”.

El 2014, amb motiu del premi del BBVA, va revelar que el director de cine Stanley Kubrick li va demanar consell per rodar la pel·lícula ‘2001 Una odissea de l’espai’. Llavors, va explicar Minsky, era “fàcil veure cap on s’anava” en el camp dels ordinadors. No obstant, considerava “impossible” saber què passaria “en els següents 20 anys”, perquè, segons el seu parer, els joves investigadors de l’actualitat compten amb “noves idees radicals” que podrien canviar el panorama.

Pel que fa a l’estat de la investigació en intel·ligència artificial, el matemàtic es lamentava que els progressos no havien sigut tan impressionants en els últims anys a causa de la poca inversió en investigació teòrica a llarg termini. A la falta de mitjans es va referir quan, preguntat per què, 40 anys després de l’estrena de ‘2001 Una odissea de l’espai’, no existeix un ordinador tan intel·ligent com el que apareixia a la pel·lícula.

La Intel·ligència Artificial va néixer oficialment com a disciplina en una conferència de ciències de la computació al Dartmouth College (Estats Units) el 1956. Els pares d’aquest nou camp van ser John McCarthy, de la Universitat de Stanford; Allen Newell i Herbert Simon, tots dos de Carnegie Mellon; i el mateix Minsky.

La investigació en intel·ligència artificial ha acabat generant innombrables aplicacions: des de sistemes de diagnòstic mèdic fins a drons no tripulats, robòtica intel·ligent, i nombrosos sistemes experts que resolen problemes com ho fan els especialistes humans.

Recolzat en la quantitat d’investigació que va generar el camp de la Intel·ligència Artificial a finals del segle passat, Minsky va arribar a afirmar que “en una generació, el problema de crear intel·ligència artificial estaria bàsicament resolt”. No obstant, malgrat aquest optimisme inicial, en el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial s’ha comprovat que resulta més fàcil que una màquina resolgui operacions complexes, com fer un diagnòstic mèdic, que no pas que actuï amb sentit comú.

Font: El Periódico

Etiquetes:

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook