Destacat »

6 desembre 2018 – 9:00

El 21 de febrer de 2019 l’Auditori de Barcelona (C/Lepant, 150) acollirà la 24a edició de la “Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica”, l’esdeveniment de referència del sector TIC a Catalunya.
Per setè any consecutiu, l’Associació Catalana d’Enginyers de …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Informes

informes, estudis, enquestes, … relacionats amb les tecnologies de la informació

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

La ciutat com a escriptura: de la pedra al sistema Big Data

Submitted by on 13 gener 2017 – 17:00No Comment
Share Button

El potencial dels macrodades és avui una forma revolucionària d’observació de les urbs.

big-brother-vous-regarde

La ciutat es pot llegir perquè és una escriptura i és un discurs. Aquest discurs és també un llenguatge. La ciutat parla als seus habitants i aquests li parlen a l’habitar-la, recórrer-la i observar-la, cada un a la seva manera. Aquesta és la idea que llançava Roland Barthes en el seu text Semiologia i urbanisme publicat en 1970.

Barthes cita les intuïcions de Víctor Hugo en la seva novel·la Nôtre Dame de Paris en posar en boca d’un dels seus personatges la frase “celui tuerà celà” mentre obre per primera vegada un llibre al mateix temps que contempla la catedral de Nôtre Dame. Segons Barthes està referint-se a que el llibre matarà al monument al equiparar tots dos com a modes d’escriptura rivals: un sobre la pedra i un altre sobre el paper. D’aquí passa a fer la consideració que la inscripció humana en l’espai és la pròpia ciutat que inclou monuments i arquitectura en general. L’usuari és des d’aquest punt de vista una mena de lector que aïlla fragments de l’enunciat i els actualitza mentre desenvolupa les seves obligacions i desplaçaments.

Barthes també es refereix en el seu text a Kewin Lynch com a estudiós de la percepció de la ciutat per part dels seus habitants o “lectors”. Lynch destaca per la seva recerca en l’espai urbà de les unitats discontínues que el conformen i que podrien d’alguna manera assimilar-se a fonemes i semantemes: els camins o sendes, les vores, els barris, els nodes i les fites o punts de referència. Lynch defineix aquests elements en la seva obra La imatge de la ciutat escrita en 1960. Alguns d’aquests elements són marcats i altres no, o el que és el mateix: poden dividir-se en fortes i neutres. El ritme d’una ciutat es deriva de l’oposició, alternança i juxtaposició d’aquests elements. Aquells que són marcats estan carregats de significat, més enllà de la seva funció com a elements aïllats que poden ser classificats i inventariats a la manera de la planificació urbanística. Lynch, en el seu llibre La bona forma de la ciutat, del 1981, tracta ja de llenguatge espacial i llenguatge estructural de la ciutat i apunta la importància dels fluxos o marees dels habitants en els seus desplaçaments que imprimeixen ritme a la ciutat i l’estudi suposa incorporar el paràmetre temps a les anàlisis purament espacials que amb gran dificultat incorporen com a màxim una tercera dimensió.

Altres enfocaments per a una lectura de la ciutat, com el de Fabrizio Giovenale a Come leggere la città, del 1977, classifiquen els elements de la mateixa en zones, xarxes i trames de punts o nodes. Encara que aquest autor no estableix referències lingüístiques, les xarxes i trames potser podrien assimilar-se a tipus d’oracions formades per altres unitats discontínues. Giovenale distingeix al seu torn entre la ciutat-cervell i la ciutat-ventre, referint metafòricament a diferents parts d’una mateixa ciutat: l’àrea direccional, on subdivideix entre funcions del poder i culturals, i l’àrea comercial. Aquestes àrees poden ser al seu torn discontínues i per tant també formar xarxes.

L’estudi dels moviments dels habitants d’una ciutat com a mètode d’observació de la mateixa ja havia estat abordat per Yona Friedman gairebé deu anys abans en la seva obra Cap a una arquitectura científica. Aquest autor va establir tres nivells o graus d’observació de la ciutat. El més complet inclouria el coneixement de la identitat dels usuaris de la ciutat, els seus itineraris i els seus motius per desplaçar-se. El intermedi comptabilitzaria les identitats i els itineraris i el nivell mínim únicament el nombre de persones que arriben a un lloc determinat de la ciutat. Considerava, no sense raó, que amb els mitjans de l’època només es podia aspirar al nivell més bàsic d’observació. Pel que fa al intermedi imaginava que només seria abordable a partir de la filmació contínua des d’un helicòpter i un exèrcit de desxifradors de les filmacions que estimava en un 30% addicional de població. Tal desproporció desvirtuaria tots els càlculs, amb la qual cosa l’esforç d’aquesta espècie de policia secreta segons la seva pròpia expressió, resultaria inútil. Segons ell, només un ull diví podria accedir al nivell complet d’observació ja que qui sinó coneixeria les motivacions dels usuaris per a cada un dels seus desplaçaments.

Han passat 40 anys i està clar que actualment, mitjançant la captura i processament de les dades generades pels dispositius mòbils de telefonia i internet, és ja perfectament assequible el nivell intermedi d’observació. També és possible una aproximació bastant fiable al nivell màxim o “diví” si s’incorporen els continguts de twits, missatges, mails i trucades. La tecnologia ja ho permet, abstracció feta de les qüestions de privacitat i protecció de dades. És el que avui coneixem com Big Data System, el potencial fa que ens semblin tremendament ingènues algunes de les teories i prediccions anteriors.

ÒSCAR CANALÍS HERNÁNDEZ – EL PAÍS

Etiquetes:

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook