Destacat »

20 octubre 2018 – 20:00

És indubtable que hem de fer un pas endavant, un pas decidit i definitiu. Un pas en el reconeixement de les nostres enginyeres, què són part decisiva en el nostre desenvolupament professional.
La creació de la …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Informes

informes, estudis, enquestes, … relacionats amb les tecnologies de la informació

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

Així funciona l’Open Data: el motor del Smart City i un repte per a la ciberseguretat

Submitted by on 1 febrer 2017 – 17:00No Comment
Share Button

Open Data Smart City Ciberseguretat

Cada vegada que utilitzes una aplicació com Waze o Google Maps per saber quina és la ruta amb menys trànsit per arribar a la feina, fas servir Open Data per trobar el camí més ràpid. El que fan aquestes aplicacions és monitoritzar la velocitat a la qual va cada un dels dispositius que l’estan fent servir i treure conclusions. És a dir, si hi ha molts mòbils amb Waze encès en un mateix punt i tots van a poc a poc, és que hi ha embús.

L’Open Data va molt més enllà de predir el trànsit i té milions de formes de utilitzar-se per fer que la vida sigui més fàcil per a tothom. Sense anar més lluny, Barack Obama es va servir de l’Open Data que extreia de Twitter i Facebook per modular els seus discursos durant els períodes electorals.

Si, per exemple, veia que dies abans de donar un discurs a la ciutat de Milwaukee la majoria de la conversa social se centrava sobre alguna cosa que no estava plantejat per al  seu míting, simplement ho afegia al seu discurs i, d’aquesta manera, oferia solucions concretes a allò que necessitaven els seus potencials votants.

Les ciutats són grans generadores de dades obertes, que s’obtenen a través de tots els sensors connectats a l’Internet de les Coses. Ajuntaments com el de Madrid, per posar un altre exemple, promouen l’accés a les dades del Govern municipal per impulsar el desenvolupament d’eines creatives que millorin la qualitat de vida dels seus ciutadans.

D’aquesta manera, si es monitoritza correctament els sensors que té el consistori per la ciutat i es contrasten les dades amb altres que ofereixi Google o Facebook sobre quanta gent hi ha en un determinat lloc, es podrien reforçar els serveis de transport públic, anar preveient el augment de escombriaires a la zona o, si es tracta d’un esdeveniment esportiu, saber quan augmentar les dotacions de policia per evitar possibles aldarulls entre seguidors.

EL FUTUR DE IOT

L’Internet de les Coses seguirà creixent exponencialment en els propers anys. En poc temps tots portarem a sobre més de cinc dispositius connectats a l’Internet de les Coses que enviaran informació sensible sobre les nostres vides.

Per aquestes raons, és important tenir en compte els nivells de permisos que atorguem a les aplicacions que descarreguem al mòbil i de la privacitat de la informació que compartim en les nostres xarxes socials.

En el cas que es infectés de ‘malware’ algun dels nostres dispositius i no ens adonéssim, les conseqüències podrien ser molt negatives. Així i tot, comptem amb mesures de seguretat que fan que els nostres dispositius siguin més difícils d’infectar i, en cas que això passi, hi ha mesures amb què mitigar-ne les conseqüències.

El Economista

Etiquetes: , ,

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook