Destacat »

22 maig 2017 – 9:00

Barcelona, maig de 2017
Avui és un d’aquells bons dies que de tant en tant la vida et regala. Si més no en l’aspecte professional.
En el darrer Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Informes

informes, estudis, enquestes, … relacionats amb les tecnologies de la informació

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Opinió

És possible un progrés de la societat gràcies a la IA?

Submitted by on 10 febrer 2017 – 9:00No Comment
Share Button

El concepte d’Intel·ligència Artificial (IA) sembla que ens hagi esclatat davant dels nassos i que sigui la clau per a fer progressar a la societat. No voldria parlar tant d’IA, sinó una petita reflexió respecte del progrés gràcies a l’anomenada IA: On ens fa millorar? Com hem arribat aquí? I quins esculls cal que tinguem en compte per tal que realment pugui esdevenir un èxit?

Parlar de la societat vol dir parlar dels ciutadans. Per tant, el que es pretén és millorar el benestar d’aquests ciutadans del món. Podríem identificar cinc grans àmbits d’actuació:

  1. Sanitat i salut. Per exemple, eines de suport que permetin una millora en la precisió en la medicina, amb l’objectiu d’allargar i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
  2. Educació. La possibilitat d’oferir una educació de portes obertes, és a dir, accessible a tothom.
  3. e-Govern. Parlaríem d’oferir un govern intel·ligent per poder servir millor als ciutadans: de manera més ràpida i eficient; millorar la seva protecció quant a possibles riscs; estalviar despeses, fet que permetria millorar l’economia d’un país.
  4. Mobilitat. Per exemple, l’ús dels anomenats vehicles intel·ligents.
  5. Sostenibilitat. Per exemple, la transformació dels edificis en edificis intel·ligents.

Així, doncs, aquest progrés gràcies a la IA pot impactar en l’economia del país, en la salut dels ciutadans, en el treball (en especial en la mà d’obra), en la igualtat (o desigualtat) i en l’ètica. Prenguem una mica més de perspectiva per tal de visualitzar millor aquest impacte.

Com hem arribat a aquest punt?

L’onada actual del nou entusiasme cap a la IA, va començar al voltant del 2010; des d’un punt de vista tecnològic s’explica per factors com: els grans volums de dades (l’explosió de l’anomenat Big Data); una notable millora en algunes tècniques d’aprenentatge artificial; i la disposició d’ordinadors molt més potents. De fet, el 2010, Google va fer un estudi en el qual va concloure que cada dos dies es generaven més dades que des de l’inici de la civilització fins al 2003. I el 2013 els Smartphones van superar les vendes dels telèfons mòbils. Per tant, estem parlant de dades, moltes dades. I molts usuaris, molts ciutadans usant i generant dades. Les dades representen aquest canvi de paradigma i, al mateix temps, la necessitat d’incorporar la IA, també, en el progrés de la societat. De fet, els sistemes automàtics aprendran a partir de les dades i això és una responsabilitat! Per tant, les dades haurien de ser representatives de la realitat, plurals, ètiques, igualitàries. I així mateix, els sistemes intel·ligents que se’n derivin.

Ara bé, vegem els esculls que hauríem de tenir en compte en dissenyar aquests sistemes intel·ligents i quines recomanacions podríem fer al respecte. Destacaré vuit possibles obstacles:

  1. Pel desenvolupament i desplegament de sistemes d’IA pel benestar dels ciutadans, es requereixen recursos d’infraestructures i de dades
  2. Els sistemes automatitzats normalment són desconeguts per a aquells a qui impacten directament.
  3. Aquests sistemes estan canviant les relacions en el món laboral i, també, les estructures de gestió i la manera de dirigir.
  4. Hi ha una sèrie de restriccions legals (sense qüestionar el seu sentit) que no permeten avançar en el mateix desplegament.
  5. Hi ha falta d’acord de com mesurar l’impacte social i econòmic d’aquests sistemes.
  6. Els ciutadans directament afectats rarament participen en el seu disseny.
  7. Els sistemes s’estan desplegant en dominis que es regien per la seva pròpia història.
  8. I cal vetllar pels codis d’ètica professional.

Quines recomanacions podríem fer al respecte?

Em centraré en la vessant més humana. Cal treballar amb representants i membres de les comunitats impactades per aquestes tecnologies; donar suport a la diversitat entre els desenvolupadors/es i investigadors/es d’IA. Diversitat no només en l’àmbit d’especialistes professionals, sinó, també, pel que fa a nacionalitat i gènere. I, evidentment, actualitzar els codis d’ètica i treballar conjuntament amb els seus experts. Val a dir que ja existeixen bones pràctiques, com el Pacte Nacional per a la Societat Digital, impulsat per la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital de la Generalitat de Catalunya; o bé, la iniciativa impulsada per Amazon, Facebook, IBM, Microsoft i Google creant una Associació per a la IA per al benefici de les persones i de la societat, a la qual recentment també s’hi ha afegit Apple.

Per tancar aquesta reflexió, tornem a la ciutadania. Suposem que tenim resolts tots els esculls anteriors. Qui ho durà a terme? Perquè segons un dels darrers informes de Davos, l’any 2020, set milions de treballs seran automatitzats al mateix temps que mancaran més de 750.000 enginyers/es a tot Europa. I què fem amb els professionals que no tenen un perfil STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) que semblen els més desitjats? I què fem amb les noves generacions que ni els nois ni molt menys les noies sembla que hi tinguin cap mena d’interès tret d’una interacció com a usuari o usuària? Houston: tenim un problema! Això donaria per a una altra reflexió… Jo sóc de les que considera que l’Apollo 13 va ser un èxit.

Elisabet Golobardes Ribé
Professora de la Salle Campus Barcelona-URL i investigadora en Intel·ligència Artificial

Publicat a VIAempresa

Imatge de “La professora de La Salle Dra. Elisabet Golobardes parla sobre intel·ligència artifical al 12×12 Congress“.

Etiquetes:

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook