EN MEMÒRIA DE JORDI GUIX: ara més que mai com a Enginyer de Catalunya.
La vida és una caixa de sorpreses majúscules. Suposo que d’això es tracta, però de vegades no totes les sorpreses són agradables.
Avui no som afortunats. Hem perdut a una gran persona, millor amic i extraordinari professional. Personalment no tinc paraules per definir la personalitat d’en Jordi Guix.
He tingut la grandiosa sort de conèixer-lo, gaudir amb ells de tres o quatre llargues converses i de sentir empatia automàtica, complicitat… ulls brillants. He tingut la grandiosa desgràcia d’haver-lo perdut només 10 mesos després d’haver-lo conegut en profunditat.
Malgrat 10 mesos són pocs, ho sento com si fossin 10 anys… o més.
Hem compartit idees, somnis i anhels. Amb diferents punts de vista, però objectius comuns. En 10 mesos m’ha ensenyat el que és sentit orgull per representar a un col·lectiu, aixecar la mirada i veure que malgrat tot aquell col·lectiu no està sol. He aprés a escoltar les posicions, raonables i no tan raonables, dels altres representants i se obert de mires. I el que és més important: he aprés d’ell, com s’ha de rebre a la gent que vol fer i entra nova per la porta. Com ell em va rebre a mi.
Em vull quedar amb el tacte de la seva ma quan fèiem una encaixada, l’estima que em professava a mi, però també al col·lectiu d’enginyers i professionals informàtics, amb la seva visió de futur, amb les seves ganes i la seva força.
La vida continuarà donant sorpreses. El món continuarà girant i de ben segur el seu lloc serà ocupat amb orgull per algú tan extraordinari com ell, però per a mi, serà sempre el meu Degà gran: un germà professional.
Descansi en pau en Jordi Guix i Armengou. No dubtis que els teus somnis romanen impertorbables en els que hem estat companys en el teu camí. Enginyeres i enginyers de Catalunya, siguin d’on siguin, especialistes en moltíssimes coses bones per la societat.
Fins sempre.
Eduard Martin Lineros
Degà de l’ Il·lustre Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya
