Destacat »

15 juny 2017 – 9:00

Reserva’t-ho a l’agenda pel dijous, 29 de Juny del 2017 de 19:00h a 21:00h al Mobile World Center (Carrer de Fontanella, 2, 08002 Barcelona).
Meetup gratuït i obert a tothom. No es necessària la subscripció per …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Informes

informes, estudis, enquestes, … relacionats amb les tecnologies de la informació

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

Cinc invents femenins precursors de la revolució digital

Submitted by on 8 març 2017 – 12:00No Comment
Share Button

Molts dels avenços que formen part del paisatge digital quotidià van ser engendrats per ments de dones que, en la majoria dels casos, han quedat en l’oblit. A nobbot han fet un homenatge a aquestes inventores que, amb el seu enginy, van impulsar el que coniexem com revolució digital, seleccionant cinc d’aquests invents femenins.

WIFI

“És fàcil ser glamurosa. L’única cosa que has de fer és quedar-te quieta i semblar estúpida”. Aquesta frase va ser pronunciada per Hedy Lamar, precisament una de les més glamuroses estrelles del Hollywood clàssic a la qual, a més de la seva presència a la pantalla, li devem la tecnologia que va donar pas als dispositius de comunicació sense cable (GPS, wifi, Bluetooth). El seu nom era “espectre eixamplat per salt de freqüència“, i es tractava d’un sistema de comunicació secret el disseny va servir per construir torpedes teledirigits per ràdio que no poguessin ser detectades pels enemics, en usar salts entre 88 freqüències. Amb ell vam començar la nostra breu llista d’invents femenins precursors de la digitalització.

Hedy Lamarr, que va saltar a la fama per realitzar el primer nu i mostrar el primer orgasme en la història del cinema en la pel·lícula txecoslovaca ‘Èxtasi’, de 1933, també va ser pionera del “lifting” -en les seves paraules, “sistema d’estirament de pell basat en el acordió-, va treballar en una pastilla per dissoldre en aigua i aconseguir un refresc instantani de cua, i va idear un collaret fluorescent per a gossos.

El 2015, en el qual hagués estat el seu dia d’aniversari, Google va dedicar a Eva Maria Kiesler -el seu veritable nom- aquest bell Doodle.

LLENGUATGE COBOL

Grace Murray Hopper és considerada com la creadora de COBOL (Common Business Oriented Llenguatge), el primer llenguatge universal de programació.Aquest sistema va oferir una autèntica interfície als recursos disponibles a l’ordinador, de manera que el programador no havia de conèixer els detalls específics. A més, els programes desenvolupats per a una plataforma concreta podien ser executats en un ordinador diferent a aquell en el qual s’havien programat sense necessitat de fer canvis.

SI Neg. 83-14878. Date: na.
Grace Murray Hopper at the UNIVAC keyboard, c. 1960. Grace Brewster Murray: American mathematician and rear admiral in the U.S. Navy who was a pioneer in developing computer technology, helping to devise UNIVAC I. the first commercial electronic computer, and naval applications for COBOL (common-business-oriented language).
Credit: Unknown (Smithsonian Institution)

També se li atribueix la invenció del terme “BUG” per referir-se a un error o fallada en un programa. La mateixa Grace Cooper va reconèixer que no va ser ella la que va trobar la papallona en un dels relés de l’ordinador Mark II que, el 1947, va passar a la història de la informàtica per ser enganxada al llibre de registre d’activitat de l’ordinador amb el comentari « primer cas real d’ error trobat » . Així que aquest terme informàtic s’allunya volant, com papallona, de la nostra llista d’invents femenins.

LLIBRE ELECTRÒNIC

«Alleugereix el pes de les carteres dels alumnes, fa més atractiu l’aprenentatge i adapta l’ensenyament al nivell de cada estudiant. Portàtil, que malgrat poc, d’ús a casa ia l’escola, amb la possibilitat d’adaptar-se a alumnes de tots els nivells i als que tinguin problemes de visió. Dóna suport a l’aprenentatge amb sons. Ensenya diversos idiomes. Facilita l’aprenentatge en la foscor incorporant llum. Dóna suport perquè altres mestres afegeixin els seus propis materials i minorar costos», així justificava Ángela Ruiz Robles  la invenció de l’enciclopèdia mecànica.

Donya Ángela va ser una mestra espanyola que va lliurar la seva vida a l’educació ia l’alfabetització d’Espanya i irromp, per dret propi, en la nostra breu llista de inventos femenins. El 1949 va patentar el que seria l’antecessor dels llibres electrònics, una enciclopèdia mecànica destinada a facilitar l’aprenentatge amb un model més interactiu. Aquest artefacte s’obria la mateixa manera que un llibre i al seu interior es trobaven diferents rodets corresponents a les diferents matèries, a més de abecedaris mecànics de diversos idiomes amb els quals es podien formar escrits. Aquest llibre era capaç d’il·luminar-, emetre sons i fer  zoom  sobre els texts.

EL PRIMER ALGORISME DE COMPUTACIÓ

Ada Lovelace, filla de Lord Byron, des de petita es va sentir inspirada per la seva mare que era científica, per esdevenir una destacada ment matemàtica. Lovelace va treballar amb Charles Babbage a la Universitat de Londres en els seus plans per a un “motor analític” (considerat el precursor de l’ordinador) per desenvolupar formes de programar la màquina. Entre les seves notes es troba el que es reconeix avui com el primer algoritme destinat a ser processat. Com a conseqüència, es la descriu sovint com la primera programadora d’ordinadors amb algoritmes matemàtics, convertint-la essencialment en “la primera programadora de computadores”.

Va suggerir l’ús de targetes perforades com a mètode d’entrada d’informació i instruccions a la màquina analítica. El llenguatge de programació Ada, creat pel Departament de Defensa dels Estats Units, va ser nomenat així en homenatge a Ada Lovelace.

FAX I CABLES DE FIBRA ÒPTICA

La Dra. Shirley Ann Jackson, física teòrica, va ser la primera dona negra a rebre un doctorat de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT, per les sigles en anglès), el 1973. Mentre treballava en els Laboratoris Bell, va dur a terme investigacions essencials en l’àmbit de la física teòrica que han permès desenvolupar posteriorment dispositius com el fax portàtil, els telèfons de marcació per tons, els cables de fibra òptica i la tecnologia que hi ha darrere de la identitat de la trucada i la trucada en espera.

Actualment és membre del consell de direcció de diverses empreses i organitzacions com I BM, FedEx, Medtronic i la borsa de Nova York entre d’altres. El 1995, el president Bill Clinton va designar a la doctora Jackson per servir com a President de la Comissió de Regulació Nuclear (NRC), convertint-se en la primera dona i el primer afroamericà a ocupar aquest càrrec.

EDITORIAL NOBBOT

Etiquetes: , ,

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook