Destacat »

17 agost 2017 – 21:00

El Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya condemna l’atemptat d’avui a les Rambles de Barcelona i expressa el seu més sincer condol a famílies i amics de les víctimes. Com a col·lectiu donem tot …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Informes

informes, estudis, enquestes, … relacionats amb les tecnologies de la informació

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

Europa busca la sobirania informàtica

Submitted by on 7 juny 2017 – 9:00No Comment
Share Button

La CE impulsa un projecte per fabricar els seus propis xips i no dependre dels EUA.

“Si no dissenyes els teus propis xips, no depens de tu mateix. Et poden introduir troians [programes que permeten accedir a l’ordinador des d’un altre lloc] i controlar-te sense que te n’adonis. No tens garanties de seguretat”, adverteix Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació ( BSC-CNS) i un dels principals artífexs del projecte EuroHPC, que ha de donar a Europa sobirania informàtica. “En aquest moment, Europa és vulnerable”, assenyala Valero.

Amb una dotació inicial de 700 milions d’euros de la Comissió Europea (CE), el projecte EuroHPC (inicials de High Performance Computing (o Computació d’ Altes Prestacions) té dos grans objectius per als pròxims cinc anys. D’una banda, que Europa desenvolupi els seus propis processadors i xips per no dependre de tecnologia dels Estats Units, com fins ara. De l’altra, construir quatre superordi­nadors nous –almenys dos amb els nous processadors autòctons– que arribin a tenir una velocitat de càlcul cent vegades superior a la de les màquines més potents que ara hi ha al continent. Aquests superordinadors, segons la CE, seran imprescindibles per mantenir la competitivitat de la ciència i de la indústria europees.

“Si continuem depenent d’altres per a aquest recurs essencial, correm el risc de quedar-nos tecnològicament bloquejats, frenats o privats de know-how estratègic”, ha declarat Andrus Ansip, vicepresident de la CE per al Mercat Únic Digital. “Europa necessita capacitats de supercomputació de primer nivell per estar al capdavant a la cursa global”.

Ansip va fer aquestes declaracions el 23 de març, quan set països –entre els quals Espanya– van firmar la declaració de Roma de cooperació en computació d’ altes prestacions.

“La supercomputació s’ha convertit en una eina bàsica per fer bona ciència i tenir bona indústria”, declara Carmen Vela, secretària d’Estat d’ Investigació, que ha defensat la participació d’ Espanya en el projecte EuroHPC: “És un tren que no podem deixar passar”.

L’acord de Roma recorda l’origen de la indústria espacial eu­ropea, quan es va decidir desenvolupar un programa propi de coets i satèl·lits per no dependre d’altres països en l’accés i la utilització de l’espai.

Més recentment s’ha desenvolupat el sistema de navegació per satèl·lit Galileo, no només pel seu potencial comercial, sinó, sobretot, per no dependre del sistema GPS dels Estats Units. Aquesta aposta estratègica protegeix Europa de la possibilitat que algun dia els EUA decideixin privar Europa d’aplicacions crítiques de navegació per satèl·lit

En el cas de la supercomputació, el calendari de treball preveu constituir abans del final d’aquest any el consorci que desenvoluparà xips europeus i que “ aspirem a liderar”, declara Mateo Valero. L’organització en forma de consorci és l’habitual en els grans projectes tecnològics europeus com el dels coets Ariane i els avions Airbus.

El primer xip europeu podria estar a punt a finals del 2020, estima Valero, que calcula que caldran tres anys per desenvolupar el producte. Però, com que es tracta d’una primera versió, “és possible que no surti perfecte”. En els anys següents, per tant, caldrà continuar treballant per millorar-lo.

A part de dotar Europa de sobirania informàtica, el projecte aspira a crear riquesa econòmica, com fan Airbus i Ariane. L’objectiu és crear una gran empresa, que podria competir en el futur amb Intel i altres fabricants de xips, en què participaria la indústria dels diferents països que inverteixen en EuroHPC. A banda d’ Espanya, fins ara s’han afegit al projecte Alemanya, França, Itàlia, Holanda, Portugal i Luxemburg, i no es descarta la incorporació de més socis en el futur.

Els mercats en què podrien competir els futurs xips europeus inclouen, entre d’altres, “el dels cotxes autònoms, la internet de les coses i la supercomputació”, informa Valero.

De manera paral·lela, el projecte EuroHPC preveu construir quatre superordinadors els pròxims cinc anys perquè Europa no quedi relegada respecte als EUA i la Xina en capacitat de supercomputació, que es considera estratègica tant per a la investigació científica com per a la competitivitat industrial.

La Xina ha donat exemple de com, amb una inversió adequada, un país que aspira a ser potència tecnològica es pot convertir en líder en supercomputació. En un moment en què l’ administració Obama va limitar la venda de processadors dels Estats Units a la Xina, el gegant asiàtic va aconseguir construir els superordinadors més potents del món.

El rànquing el lidera, segons l’última edició de la llista Top500, una màquina del Centre Nacional de Supercomputació de la Xina a Wuxi capaç de fer 125.000 bilions d’operacions (o teraflops) per segon. El segon lloc també l’ocupa una màquina xinesa, amb 54.000 teraflops per segon.

A Europa, el projecte EuroHPC preveu construir el 2020 dues màquines que arribin als 500.000 bilions d’operacions per segon, o quatre vegades més que la líder actual. Entre dos i tres anys més tard, el 2022 o el 2023, s’espera construir dues màquines més que dupliquin aquesta potència i que arribin al trilió d’operacions per segon (o exaflop).

La construcció dels quatre superordinadors té una previsió pressupostària de 1.500 milions d’euros: 250 milions per a cada màquina de l’any 2020 i 500 per a les de l’any 2022.

Barcelona és candidata a acollir una de les màquines del 2020, informa Valero. Malgrat que la seva destinació la decidirà un consorci europeu i encara no ha estat adjudicada, la data coincideix amb el moment en què caldrà substituir l’actual superordinador Mare Nostrum 4 del BSC-CNS pel seu successor.

El fet que els Mare Nostrum formin part de la xarxa europea de supercomputació Prace, que facilita capacitat informàtica a la investigació i a la indústria del continent, juga a favor de la instal·lació d’una màquina de mig exaflop per segon a Barcelona el 2020.

JOSEP CORBELLA – LA VANGUARDIA

Etiquetes:

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook