Destacat »

16 setembre 2017 – 17:14

Denunciarem sense pal·liatius davant les organitzacions internacionals l’abús que l’estat espanyol està fent al tancar, prohibir i denegar l’accés a informació absolutament legal i lícita.

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Informes

informes, estudis, enquestes, … relacionats amb les tecnologies de la informació

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

El lideratge mundial de les TIC: EUA i la Xina es mengen el pastís

Submitted by on 26 juny 2017 – 17:00No Comment
Share Button

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) tenen un paper fonamental en el creixement econòmic i també en la forma d’organització de la societat. La importància sobre el creixement radica tant en l’efecte tractor que tenen els sectors productors -porta d’entrada del progrés tècnic-, com per la seva utilització en altres sectors no productors, especialment en aquells que les utilitzen de forma intensiva.

L’informe World Economic Outlook del Fons Monetari Internacional indicava, en el seu número d’abril de 2015, que el PIB de la Xina ja havia superat el 2014 al d’Estats Units, desplaçant el centre de gravetat de l’economia mundial cap als països asiàtics. De la mateixa manera, el recent informe de la Comissió Europea (CE) Anàlisi del sector TIC i la seva R + D a la UE i altres països confirma -a partir de la informació continguda a la base de dades Predict- que aquest desplaçament s’ha produït també en el sector productor de TIC en situar el valor afegit (VA) en aquest sector molt proper al dels Estats Units en aquest mateix any.

Les dades que acaba de publicar posen en evidència el espectacular avanç de les economies asiàtiques emergents en un procés que sembla imparable. Xina era en l’últim any per al qual es disposa d’informació, 2014, el segon productor mundial de TICs i estava a punt de superar els Estats Units. El 1995, el valor afegit generat pel sector TIC a la Xina era el 16,7% del d’EUA. El 2014 era ja el 93,7% ’77 punts percentuals d’augment en menys de 20 anys! És de suposar que en l’actualitat hagi superat ja la barrera del 100%. En el mateix període de temps, la producció del sector TIC a la UE també va augmentar però a un ritme molt inferior: va passar del 69,1% dels EUA el 1995 al 80% el 2014.

La mida dels països no és l’única raó que explica aquestes xifres. Als EUA, el valor afegit pel sector TIC representava el 2014 el 5,3% del PIB, ia la UE, el 3,9%. Xina se situaven en un punt intermedi entre els dos, el 4,7%. Però és notable constatar que en dues economies asiàtiques petites, però tecnològicament molt avançades, Taiwan i Corea del Sud, els percentatges corresponents eren 15,9% en el primer i 8,9% en el segon. Japó, amb el 5,4% superava als EUA i, per descomptat, a la UE. És clar, per tant, el domini asiàtic en un camp tan fonamental per al creixement econòmic.

Xina, i també l’Índia, han fet el recorregut des del endarreriment econòmic fins aproximar-se als estàndards dels països desenvolupats en un període molt curt de temps. És un creixement basat en l’avantatge competitiu en costos, intensiu en mà d’obra i amb baixos salaris i, per tant, també baixa productivitat. És per això pel que sol argumentar que la seva força rau en haver-se convertit en la gran fàbrica del món. No obstant això, aquest model de creixement sembla estar canviant a una velocitat notable. La mostra més evident és la importància que, sobretot Xina, està atorgant a la inversió en R + D. Ja no es tracta de copiar, sinó d’apropiar-se la part gran del pastís i no només de les engrunes que deixen les activitats purament manufactureres d’acoblament de peces o la manufactura dels components amb menor contingut tecnològic.

Als Estats Units, la ràtio entre la inversió en R + D i el VA del sector TIC -el que s’anomena intensitat de l’R + D- era el 12,3% el 2014, a la UE era menys de la meitat, el 5,3%, i molt similar a la de la Xina (5,2%). La diferència és que mentre a la UE aquest percentatge es troba pràcticament estancat des de començaments de segle, a la Xina ha seguit una trajectòria creixent des de 2006, primer any per al qual es disposa d’informació, amb una ràtio del 3,9% en aquesta data. En altres països asiàtics de creixement consolidat, les xifres són encara més cridaneres: Japó (11%), Taiwan (10,7%) i Corea del Sud (21,1%). La inferioritat del sector TIC de la UE en termes de R + D també es reflecteix en la inversió en R + D finançada pel sector públic, el 73% de la realitzada per EUA tot i ser aquest el paladí de l’economia de mercat.

El líder indiscutible en termes de productivitat al sector TIC (i en pràcticament tots els sectors) és Estats Units . L’any 2000, la productivitat per hora treballada a la Xina era el 16% de la dels EUA. Tan sols 14 anys després, havia augmentat al 21%. És cert que les diferències respecte al líder són encara notables, però la importància del seu dinamisme queda palès en constatar que en aquest mateix període de temps la UE va perdre posicions en passar del 85% al 69% de la productivitat als EUA.

L’informe de la CE proporciona informació per a 15 sectors, sis d’ells productors de TIC i els nou restants intensius en el seu ús. La productivitat per hora treballada en 2014 als Estats Units era superior a la de la UE en tots ells, i per descomptat també a la de la Xina . L’interessant és que en el període 1995-2014 el creixement de la productivitat a la Xina va ser superior a la d’EUA i la UE en dos sectors productors de TIC, i en set i cinc sectors d’ús intensiu respectivament.

Les informacions anteriors confirmen que el creixement de la Xina no és només de quantitats sinó que estan tenint lloc canvis accelerats, orientats a millorar l’eficiència en el funcionament de la seva economia. En l’actual fase d’incertesa per la qual transita la UE, les informacions recentment publicades per la CE haurien de ser un toc d’atenció sobre el futur de l’economia europea en un context internacional que està canviant a passos de gegant, allunyant-nos dels centres de decisió de l’economia mundial.

Matilde Mas i Juan Fernández de Guevara  són professors del Departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València i directora de projectes internacionals en l’IVIE.

Cinco Dias

Etiquetes:

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook