Destacat »

6 desembre 2018 – 9:00

El 21 de febrer de 2019 l’Auditori de Barcelona (C/Lepant, 150) acollirà la 24a edició de la “Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica”, l’esdeveniment de referència del sector TIC a Catalunya.
Per setè any consecutiu, l’Associació Catalana d’Enginyers de …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Informes

informes, estudis, enquestes, … relacionats amb les tecnologies de la informació

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

El projecte del xip europeu estarà liderat per Barcelona

Submitted by on 19 desembre 2017 – 9:00No Comment
Share Button

Aposta estratègica de la UE per mantenir la competitivitat de les empreses del continent

L’artífex. Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center, davant l’ordinador Mare Nostrum abril (Xavier Cervera)

El Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) liderarà el desenvolupament científic dels futurs xips europeus, un projecte impulsat per la Comissió Europea per garantir la sobirania tecnològica i la competitivitat industrial del continent.

L’elecció del BSC-CNS suposarà una inversió d’uns 240 milions d’euros de fons europeus que seran gestionats des de Barcelona fins al 2021. Aquesta inversió està destinada a augmentar en la pròxima dècada a mesura que Europa desenvolupi la seva pròpia indústria de microprocessadors. Per a l’economia de Barcelona i la seva àrea metropolitana, suposa “una oportunitat per donar competitivitat a totes les indústries que incorporen la microelectrònica, des de l’automoció fins a la medicina de precisió, i perquè sorgeixin noves empreses en aquest sector”, afirma Josep M. Martorell, director adjunt del BSC-CNS. Un primer exemple d’aquestes noves empreses és la catalana Semidynamics, especialista en arquitectura d’ordinadors, que forma part del consorci europeu liderat pel BSC-CNS.

Suposarà una inversió d’uns 240 milions d’euros de fons europeus que seran gestionats des de Barcelona fins al 2021

El consorci s’emmarca en el gran projecte EuroHPC (inicials en anglès de High Performance Computing, o Supercomputació d’Altes Prestacions), que la CE considera estratègic per evitar que Europa quedi endarreridarespecte als Estats Units, la Xina i el Japó en capacitat de computació. “En aquest moment, Europa és vulnerable”, adverteix Mateo Valero, director del BSC-CNS i un dels principals ideòlegs de EuroHPC. “Si no controlem els nostres xips, ens exposem a que ens espiïn posant troians en els processadors, que és molt fàcil; i si quedem endarrerits en capacitat de computació, deixarem de ser competitius en mercats estratègics “.

El projecte compta amb el suport clau del president de la CE, Jean-Claude Juncker, que el 2015 va defensar davant Angela Merkel i François Hollande que “el nostre objectiu és que Europa se situï en el top 3 mundial de supercomputació abans del 2020”; el de Andrus Ansip, vicepresident de la CE per Mercat Únic Digital, que el març passat va advertir que “si seguim depenent d’altres per a aquest recurs essencial, correm el risc de quedar-nos tecnològicament bloquejats, frenats o privats de know-how estratègic”, i de Roberto Viola, director general de Xarxes de Comunicació, Continguts i Tecnologia de la CE.

El nostre objectiu és que Europa se situï en el top 3 mundial de supercomputació abans del 2020
JEAN-CLAUDE JUNCKER President de la Comissió Europea

Per ara, la CE té prevista una inversió de mil milions d’euros en supercomputació fins al 2020. Per a la primera meitat de la pròxima dècada, la previsió s’eleva fins a 9.000 milions d’euros sumant les aportacions de la CE, dels estats membre i de les empreses.

EuroHPC neix amb dos grans objectius. D’una banda, el desenvolupament d’un xip propi per evitar que Europa depengui exclusivament de xips nord-americans com passa ara. Al costat del desenvolupament del xip, s’exploraran les seves possibles aplicacions industrials -per exemple, en cotxes autònoms o en telefonia mòbil-. El segon gran objectiu és el desenvolupament i instal·lació dels quatre pròxims superordinadors europeus , que tindran capacitats de computació superiors a les de qualsevol màquina actual.

El desenvolupament del eurochip s’ha adjudicat, entre els tres candidats que optaven al projecte, a un consorci que té al BSC-CNS com a líder científic i a la multinacional francesa Atos / Bull com a líder industrial.

Els 23 socis que té el consorci fins ara -que es podrien ampliar en el futur- inclouen, entre d’altres, a l’empresa alemanya BMW, la francesa Kalray o la italiana E4, a més dels principals centres de supercomputació europeus.

El pla de treball preveu una inversió inicial de 120 milions d’euros fins al 2020, però “caldrà més temps per crear un xip que funcioni perfectament”, assenyala Valero. “Calculem que calen uns tres anys per desenvolupar-lo, però, tractant-se d’una primera versió, haurem de seguir treballant per millorar-lo en els anys següents”.

Pel que fa a la construcció dels propers superordinadors europeus, el projecte EuroHPC preveu instal·lar els dos primers cap al 2021 i els altres dos tres anys més tard. Tot i que encara no estan adjudicats, la data del 2021 coincideix amb el moment en què caldrà substituir l’actual Mare Nostrum 4 de l’BSC-CNS pel futur Mare Nostrum 5. Atès que els Mare Nostrum formen part de la xarxa europea de supercomputació Prace, i per tant donen servei a usuaris del conjunt d’Europa, el més probable és que un de les primeres màquines de EuroHPC sigui el Mare Nostrum maig.

“Calculem que calen uns tres anys per desenvolupar-lo, però, tractant-se d’una primera versió, haurem de seguir treballant per millorar-lo en els anys següents”.
MATEO VALERO Director del BSC-CNS

Això suposaria una aportació de 120 milions d’euros de la Unió Europea per construir a Barcelona un superordinador capaç de realitzar 200.000 bilions d’operacions per segon, vint vegades més que l’actual Mare Nostrum abril.

“Fins ara els superordinadors que tenim a Europa els ha pagat cada país pel seu compte. El fet que a partir d’ara la Comissió Europea assumeixi la inversió suposa un canvi de paradigma que mostra la prioritat que dóna Brussel·les a aquesta qüestió i que s’explica perquè, si no hi ha un lideratge polític a escala europea, no podrem aconseguir a la Xina , Japó i els Estats Units “, explica Martorell.

“Europa s’havia quedat sense capacitat de fer xips, la qual cosa és dolent per a la competitivitat d’Europa. Que Espanya lideri el projecte del xip europeu ens situa al capdavant d’una tecnologia que serà essencial en el futur “, destaca Carmen Vela, secretària d’Estat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació, que ha defensat tant a Madrid com a Europa la participació d’Espanya en el projecte EuroHPC. Vela destaca que el lideratge del BSC-CNS en supercomputació “tindrà un impacte en la qualitat de vida dels ciutadans, tant perquè serà beneficiós per a la indústria com per les aplicacions que generarà, per exemple, en medicina personalitzada i en automoció”.

Però perquè l’economia de Catalunya pugui aprofitar aquesta oportunitat, “necessitem una política industrial que afavoreixi que es desenvolupin aplicacions a partir de la tecnologia que desenvoluparem”, assenyala Martorell, que va ser director general de Recerca de la Generalitat abans de incorporar-se al BSC-CNS. “Els beneficis no seran immediats, però poden ser importants a mig i llarg termini. Si tenim equips que treballen en el disseny dels processadors, i equips que treballen en les aplicacions dels processadors, potser és el moment de parlar amb les empreses i veure què podem fer junts “.

El lideratge del BSC-CNS en supercomputació “tindrà un impacte en la qualitat de vida dels ciutadans, tant perquè serà beneficiós per a la indústria com per les aplicacions que generarà, per exemple, en medicina personalitzada i en automoció”.
CARMEN VELA Secretària d’Estat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació.

JOSEP CORBELLA – LA VANGUARDIA

Etiquetes: , ,

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook