Destacat »

17 Setembre 2019 – 17:00

L’IoT Solutions World Congress (IoTSWC) –l’esdeveniment més gran del món sobre les innovacions de l’internet industrial-, prepara la seva cinquena edició del 29 al 31 d’octubre al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Opinió

Articles d’opinió, de divulgació o de propostes tecnològiques dels col·legiats, adherits, associats o col·laboradors d’entitats afins al COEINF

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Esdeveniments

Premi Francesc Salvà i Campillo #LaNit2018

Submitted by on 21 Febrer 2018 – 12:00No Comment
Share Button

Els col·lectius requereixen, i per tant creen, un imaginari col·lectiu o conjunt de símbols, conceptes, costums, mites i llegendes que tenen un significat específic i comú, que reforça el sentit de pertinença per a totes les persones que formen part d’una determinada comunitat.

Per això, quan el 1995 juntament amb Carlos Martín, Pedro Vicente i José Mompín, esbossem la primera “Nit de les Telecomunicacions“, vam veure la necessitat de crear uns premis per als professionals del sector, i especialment per a l’enginyeria de Telecomunicació, que portessin el nom d’un personatge històric i significatiu per a la professió, que ens ajudés a distingir-nos, en origen, de les altres enginyeries. Aquest personatge ho havíem trobat el 1992 quan vam muntar per a l’Exposició Universal de Sevilla 92 una mostra de les tecnologies de la informació i les comunicacions catalanes, el personatge era el Dr. Francesc Salvà i Campillo.

Els trets més importants que, al nostre entendre, fan de Francesc Salvà i Campillo mereixedor de formar part de l’imaginari col·lectiu de l’enginyeria de telecomunicació de Catalunya, s’apunten a continuació:

Francisco Salvà Campillo va néixer el 12 de juliol de 1751, a Barcelona en una família burgesa vinculada amb la medicina, i donat el seu interès en aquesta professió, va començar a estudiar-la en la Universitat de València, va continuar els seus estudis a la Universitat d’Osca i finalment va realitzar el seu doctorat a la Universitat de Tolosa.

La seva principal contribució en el camp de la medicina va ser la seva investigació sobre la vacunació, que el 1790 li va valer un premi de la Societat de Medicina de París. En 1801 es va convertir en copropietari, al costat de Vicente Mitjavila, de la Càtedra de Medicina Pràctica, creada especialment per a Barcelona sota els auspicis de l’Acadèmia de Medicina.

Salvà i Campillo va ser una figura destacada en la Il·lustració, i la seva presència va ser una constant en els esdeveniments científics i tècnics de l’època. Es creu que va estar involucrat en el primer vol d’un globus aerostàtic realitzat a Barcelona, ​​i el 1784 va col·laborar amb Méchain en la determinació de la longitud del meridià de Dunkerque-París-Barcelona, ​​que va ser utilitzat més tard per a la definició del metre com a unitat de longitud.

Una ment inquieta com la de Salvà no podia ignorar els fenòmens de l’electricitat i el galvanisme, en aquell temps inexplicables i causants d’un acalorat debat entre les elits intel·lectuals de tot el món. Aquest interès el va portar primer a familiaritzar-se amb les diverses teories del moment, i posteriorment a dur a terme experiments i formular propostes, completament innovadores, quan s’estaven desplegant els primers telègrafs òptics, per a l’aplicació de l’electricitat a la telegrafia.

Les contribucions de Salvà en aquest camp es van publicar en les memòries que va presentar periòdicament a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona. Aquests documents es guarden a la biblioteca de l’Acadèmia.

El 16 de desembre de 1795 Salva va presentar el document: “Electricitat aplicada a la telegrafia”. En ell proposa un telègraf elèctric com a alternativa als òptics. Treballant des de la base d’un experiment realitzat per Watson i Bewis en què un pot de Leyden es descarregava a través d’un parell de conductors, va proposar:

“Si des d’aquesta ciutat a la de Mataró corregués un filferro, i un altre des de Mataró a Barcelona, i hagués allà un home que amb les seves mans agafés els caps dels filferros, amb una ampolla de Leyden podria donar-se-commoció i avisar així sobre un assumpte convingut, com ara la mort d’algun subjecte; però cal que es pugui comunicar qualsevol notícia, que l’electricitat pugui parlar, si es vol aplicar aquesta a la telegrafia, el que no és difícil “.

Salvà va aventurar la possibilitat de posar 22 fils conductors i assignar a cadascun una lletra, per transmetre qualsevol tipus de missatge. Ell emfatitza en les dificultats de carregar les ampolles de Leyden en dies extremadament humits i, per tant, les limitacions resultants en l’ús del seu telègraf, tot i que assenyala que aquest seria un problema menor enfront del que representava la boira que invalidava completament l’ús del telègraf òptic. Salva conclou el seu treball amb una descripció d’un telègraf que ell mateix va construir.

Salvà també va intuir que la telegrafia elèctrica permetria enviar senyals a través dels mars, cosa impossible per als telègrafs òptics:

“Enlloc poden establir millor els telègrafs elèctrics. No és impossible construir o vestir les cordes dels 22 filferros de manera que quedin impenetrables a la humitat de l’aigua. Deixant-les bé enfonsar a la mar, tenen ja construït el seu llit, i seria una casualitat aviat rara que algun arribés a trobar-les i descompondre, en conseqüència, conduint els caps fins als paratges o cases on s’estableixin les màquines elèctriques i els seus respectius instruments, podran comunicar-se totes les notícies de la mateixa manera, i amb major promptitud que es fa per terra amb els repetits telègrafs “.

Els anglesos Watson, Bevis i altres havien aconseguit, amb èxit, en 1747 introduir el Tàmesi en la cadena per la qual havia de passar la descàrrega de l’ampolla de Leyden [1].

Més endavant, recolzant-se en fenòmens naturals com les tempestes, arriba a suposar que potser no es necessiti corda alguna per fer passar un avís sobre cosa acordada:

“Els físics elèctrics podran disposar a Mallorca una superfície o quadre gran carregat d’electricitat, i un altre a Alacant privat d’ella, amb un filferro que des de la vora del mar arribi a prop de la tal superfície. Un altre filferro que des de la vora de la mar de Mallorca s’estengui i faci tocar el quadre que suposa allà carregat d’electricitat, podria completar la comunicació entre les dues superfícies, i corrent el fluid elèctric per la mar, que és un conductor excel·lent, des de la superfície positiva de la negativa, ha de donar amb el seu esclat l’avís que requereix.”

L’anterior paràgraf es cita com la primera proposta de telegrafia sense fils [1] i [3], i encara que aquesta proposta no té els conceptes de propagació d’ones i només es contempla com telegrafia per fils. La idea d’usar la conductivitat de l’aigua en lloc dels cables va ser demostrada al desembre de 1842 per Samuel Morse en aconseguir transmetre, amb el seu sistema de telegrafia, missatges entre Governor ‘s Island i Castle Garden (New York) [4]. Tot i que el sistema no és factible per a llargues distàncies, és el mateix que el patentat per Amos Dolbear en 1885 [5].

Parece ser que Salvà mostró a los miembros de la Academia su telégrafo. Éste se componía de 17 pares de alambres cubiertos con cinta de papel común untado en pez, formando dos cables o cuerdas compuesto cada uno de 17 alambres, pasando los extremos de éstos a terminar en rendijas abiertas en cuatro tablas colocadas de tal modo que los extremos de los conductores de los dos manojos se correspondían y estaban frente a frente, teniendo cada uno de dichos extremos un botoncito para la chispa. Para mayor precaución, el inventor había armado con pequeñas cintas de estaño unos vidrios largos cuyas puntas se correspondían, viéndose así perfectamente las descargas. Cada par de cintas tenía el nombre de una letra, y bastaba hacer pasar a voluntad el fluido por ellas: las otras extremidades de los alambres se correspondían del mismo modo, pero sin cintas [2].

En els anys següents, Salvà va realitzar experiments sobre galvanisme, un fenotip que en aquell moment es considerava diferent a l’electricitat. En 1808 va presentar una memòria “Memòria sobre l’aplicació del galvanisme a la telegrafia”.

En 1807, Salvà va presentar el seu “Segon informe sobre galvanisme aplicat a la telegrafia”. Aquesta memòria descriu les experiències realitzades amb un telègraf galvànic en què una pica de Volta substituïa a les ampolles de Leyden en el transmissor . Més endavant, Salvà descriu un mètode per a la construcció d’un cable submarí amb “diversos conductors aïllats amb paper”.

Per aquests fets, el Deutsches Museum von Meisterwerken der Naturwissenschaft und Technik ( Museu Alemany de les Obres Mestres de la Ciència i la Tecnologia) de Munic li considera com el constructor i inventor del primer cable de telecomunicació.

En 1901, el treball de Salvà va tornar a ser citat en les controvèrsies per la patent de la radiotelegrafia entre Dolbear i Marconi [6].

Les propostes per a usar la “electricitat” a la telegrafia sense fils comencen a finals del segle XVIII. La primera proposta coneguda pels autors pot atribuir-se a Francisco Salvà i Campillo en la seva presentació a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona el 16 de desembre de 1795. La intuïció conceptual d’usar l’electricitat per enviar missatges, la construcció d’un telègraf elèctric i del primer cable de telecomunicació en 1795, així com l’ús de la pila de Volta com a alternativa als generadors d’electricitat estàtica per al telègraf elèctric, fan del Doctor Francesc Salvà i Campillo, un precursor de l’Enginyeria de Telecomunicació i un excel·lent referent per al col·lectiu català d’aquesta enginyeria, circumstància que es reflecteix en la denominació del guardó que cada any s’entrega als professionals d’aquesta enginyeria a la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica.

Referències

  • [1] Faie JJ A. History of wireless Telegraphy 1838-1899. William Blackwood
  • and Sons. Edinburgh and London, 1899.
  • [2] J. Sanchez Miñana. Vida i Obra del Doctor Salvà. Apunts per a la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).
  • [3] Hawks. I Pioneers of wireless Methuen & Co Wi. London 1927
  • [4] Story. AT The story of wireless Telegraphy George Newnes, Ltd London
  • [5] Dolbear, AE Mode of electric communications OS Patent 350,299 Official Gazette US Patent Office , Vb. 37, pp.55, octubre 5th. 1886.
  • [6] Collins. F; The Marconi-Dolbear Infringement suit Electricity World and Engineer Vol.37. no. 15, April 13th 1901, pp.598-599.

Antonio Elías i Jordi Romeu – Tecnonews

Imatge de “El telègraf elèctric es va inventar a Barcelona“.

Etiquetes: ,

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On TwitterVisit Us On FacebookVisit Us On Linkedin