Destacat »

30 juliol 2018 – 9:00

L’harmonització de la regulació de les professions a nivell europeu es formalitza per fi arribant al Diari Oficial de la Comissió Europea (DOUE) que per fi s’ha publicat la Directiva europea relativa al test de …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Informes

informes, estudis, enquestes, … relacionats amb les tecnologies de la informació

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Opinió

Legislar les xarxes socials ha de ser l’última opció per combatre la desinformació

Submitted by on 27 febrer 2018 – 9:00No Comment
Share Button

El que no és legal offline no pot ser legal per ser en línia, i això requereix noves eines.

El rumor ha existit sempre, el que ha canviat és la forma de difusió de la informació, de tota la informació, no només aquella que està contrastada sinó també la que és errònia, falsa o està manipulada. La globalització, la immediatesa i l’accessibilitat que ofereix internet a les societats democràtiques han fet del problema de les notícies falses o falsejades, un assumpte d’Estat. Però, quin és el marc legal amb què comptem a Espanya per combatre el fenomen de la desinformació?

Tal com va explicar Julia Muñoz-Machado, advocada i sòcia del Bufet Muñoz Machado, es tracta de resoldre el tradicional conflicte entre llibertat d’informació i expressió davant dels drets a l’honor ia la intimitat, per al qual hi ha mitjans solucions civils com el dret de rectificació o fins i tot la via penal a través dels delictes d’injúries o calúmnies. En qualsevol cas, en la ponderació d’aquests drets fonamentals la jurisprudència sol prevaler el dret informació sempre que la informació sigui veraç. Però sembla que aquesta exigència de veracitat no es fa extensible a la xarxes socials que com va destacar Juan Antonio Orgaz, Vicepresident i director d’esdeveniments de DENAE, “distribueixen informació amb unes lògiques diferents i un Régim jurídic més lleuger que els mitjans de comunicació”.

I és que com va advertir, Carolina Pina, advocada i sòcia de Garrigues, la directiva sobre comerç electrònic de la Unió Europea exclou de responsabilitat de les xarxes socials pel que es difon en elles, perquè no són autors dels continguts. De manera que únicament tenen el deure de col·laborar en la retirada dels continguts quan rebin la notificació de que un contingut és manifestament il·lícit. De fet tal i com apunta, Carolina Pina, el contrari comportaria dos grans riscos “primer la pròpia viabilitat del negoci per la impossibilitat de controlar l’ingent volum d’informació i en segon lloc, els convertiria en á àrbitres de la veritat, Establint una censura “. La directiva prohibeix expressament als Estats membres que imposin a aquestes plataformes l’obligació de supervisar els seus continguts . Per tant, qualsevol regulació que es faci en aquest sentit s’ha de fer en el marc de la Unió Europea.

Per Vicente Moret, lletrat de les Corts Generals al congrés dels diputats, hi ha tres blocs de solucions possibles. En primer lloc, iniciatives relacionades amb la cultura digital, promoure a través de l’educació una ciutadania amb esperit crític que reivindiqui la importància de la veritat i no assumeixi sense més la informació que rep. En segon lloc la autoregulació del sector , és a dir, un codi de conducta al qual s’adhereixin les xarxes socials i que propiciï major transparència. En aquest punt va insistir en les possibilitats que poden oferir el blockchain i la intel·ligència artificial per revelar com funcionen els algoritmes utilitzats per aquestes plataformes.

Com a última solució Moret va apuntar a la regulació de l’actuació de les xarxes socials per limitar els efectes nocius de les notícies falses o mentida news. Per això va posar l’exemple del projecte de llei de Macron a França que pretén regular la difusió d’informacions falses en els processos electorals. El norma francesa contempla segons ha indicat Muñoz-Machado importants multes i fins i tot penes de fins a 5 anys de presó en els supòsits molt greus. Un altre dels països europeus que ha optat per regular aquest fenomen ha estat Alemanya . La seva llei que va entrar el vigor el passat 1 de gener es va s’aplica a les xarxes socials amb més de 2 milions d’usuaris, que tal com va explicar Carolina Pina, podran ser sancionades amb fins a 50 milions d’euros si no retiren els continguts il·lícits (inclosos delictes d’odi, símbols nazis, difamacions, etc …) o notícies falses en un termini que va des de 24 hores per a aquells que siguin manifestament il·lícits fins a set dies. D’aquesta manera, s’assegura una major celeritat en la retirada, així i la ponderació de si alguna cosa és veritat o no segueix corresponent en última instància als tribunals llevat que el contingut sigui manifestament il·lícit.

IRENE RUIZ DE VALBUENA

Cinco Días

Julia Muñoz-Machado, advocada i sòcia del Bufet Muñoz Machado; Juan Antonio Orgaz, vicepresident i director d’esdeveniments de denae; Carolina Pina, advocada i sòcia de Garrigues i Vicente Moret, lletrat de les Corts Generals al congrés dels diputats.

 

Etiquetes: ,

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook