Destacat »

30 juliol 2018 – 9:00

L’harmonització de la regulació de les professions a nivell europeu es formalitza per fi arribant al Diari Oficial de la Comissió Europea (DOUE) que per fi s’ha publicat la Directiva europea relativa al test de …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Informes

informes, estudis, enquestes, … relacionats amb les tecnologies de la informació

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

Què és l’Art 4.0?

Submitted by on 2 juliol 2018 – 17:00No Comment
Share Button

Fotograma de Real Violence, la exposición virtual de Jordan Wolfson (Jordan Wolfson)

Avenços de la quarta revolució industrial com la realitat virtual, els drons o el ‘blockchain’ s’apliquen amb èxit en obres, galeries i museus de tot el món.

L’artista tecnològic Jordan Wolfson és l’autor d’una controvertida simulació de realitat virtual, titulada explícitament Real Violence, en la qual l’espectador, situat a Nova York, observa com l’autor colpeja a un home fins a matar-lo. Rachel Rossin aconsegueix portar el públic a un punt diametralment oposat a Man Mask, un exercici de meditació guiat a través del videojoc Call of Duty: Black Ops sense que es percebi la més mínima mostra d’agressivitat.

Entre l’angoixa que genera la pallissa de Wolfston i el paradís surrealista de Rossin caben múltiples exemples en què les innovacions fonamentals de la quarta revolució industrial es posen al servei de la creació cultural: blockchain, robòtica, internet de les coses, realitat virtual i augmentada, etc. Alex Reyval va començar a interessar-se per la fotografia el 2012 gràcies als drons. Des d’aquell moment ha aconseguit reflectir en les seves instantànies punts de vista impensables sense la concurrència d’aquests vehicles aeris sense tripulació.

El prestigiós escultor Anish Kapoor ha arribat a reduir (virtualment) l’audiència a una escala microscòpica perquè pugui recórrer el cos humà. I l’especialista en performances Marina Abramóvich ha representat la seva defunció en ofegar per culpa de l’augment del nivell del mar causat pel canvi climàtic. D’aquesta manera s’arriba a una obra que no existeix de cap de les maneres: ni en el món físic ni en l’entorn digital. Un dels paradigmes ha estat generat per Kevin Abosch, que anteriorment va aconseguir una enorme popularitat al vendre per un milió de dòlars la fotografia d’una patata.

En aquesta ocasió, ha estat capaç de despatxar per aquest mateix preu, un milió, a un grup de 10 col·leccionistes el “concepte d’una rosa” per al dia de Sant Valentí. L’import, per cert, ha estat pagat en moneda digital. Tots dos projectes, Potato # 345 i The Forever Rose, han suscitat una discussió que ha transcendit els cercles intel·lectuals. Experts i profans es pregunten quins són els límits de l’existència de l’art i amb quin criteri s’estableix el valor de les produccions. Sobre aquestes bases es configura un negoci que té el seu mercat.

Per aquest motiu, canvien els mètodes i els materials -del pinzell a la intel·ligència artificial- i es modifiquen els espais d’exhibició i transacció. Així, Dadiani Fine Art, a Londres, va ser una de les primeres galeries del món en acceptar moneda digital. Quan va començar a treballar amb bitcoin, la seva fundadora, Eleesa Dadiano, es va sentir aclaparada per tot l’interès que va despertar aquesta mesura. Sigui com sigui, a ella li interessa més la cultura que el màrqueting, segons afirma. Un dels fundadors del museu sense ànim de lucre M Woods (Pequín), Michael Xufu Huang, afegeix que l’art sempre ha estat “una forma de comentar la vida” i els avenços tecnològics són ara “molt importants en les nostres vides”.

Des de la Xina fins a l’Orient Mitjà, proliferen els centres d’aquest tipus que s’allunyen de l’estil convencional dels museus i que s’atreveixen amb les manifestacions més agosarades. La galeria Osage, a Hong Kong, estava originalment dedicada a la pintura asiàtica, però en l’actualitat acull art sobre nous suports i formats perquè, segons l’opinió dels seus responsables, és altament representatiu de la societat contemporània.

Notícia de Josep Lluís Micó: La Vanguardia

Etiquetes: , ,

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook