El president nord-americà al·lega motius de seguretat nacional per justificar la prohibició. També els va adduir per frenar la venda de Qualcomm a Broadcom.
Donald Trump contínua amb l’escalada proteccionista en dues direccions. A la banda dels intercanvis comercials ha imposat aranzels a les exportacions d’acer i alumini de la Xina, la UE, Mèxic i Canadà i amenaça de fer el mateix amb els automòbils. Des del punt de vista de la inversió està vetant algunes operacions de compra d’empreses nord-americanes per part d’inversors asiàtics.
El Govern de Donald Trump va denegar ahir una llicència d’operació en Estats Units (sol·licitada des de 2011) a la Xina Mobile, el major operador de telefonia mòbil del món amb 900 milions d’usuaris i de propietat estatal, en el que sembla un capítol més de la tensió comercial entre Washington i Pequín.
En un comunicat, l’Administració Nacional d’Informació i Telecomunicacions (NTIA, per les sigles en anglès), que depèn del Departament de Comerç, va citar motius de “seguretat nacional” per emetre la seva recomanació a la Comissió Federal de Comunicacions (FCC), una agència independent que prendrà la decisió final. “Després d’una significativa interacció amb la Xina Mobile, les preocupacions sobre l’augment de riscos per a l’ordre públic i la seguretat nacional als Estats Units no van poder resoldre“, va afirmar en el comunicat David J. Redl, el subsecretari per a Comunicacions i Informació del Departament de Comerç.
Aquest veto és similar a l’exercit contra la compra de Qualcomm per part de la companyia de Singapur Broadcom. L’operació, valorada en 94.000 milions d’euros i que hagués suposat la major fusió del món en el sector tecnològic, va ser paralitzada pel mateix Donald Trump, que va emetre a mitjans de març una ordre executiva per la qual bloquejava per “raons de seguretat nacional” l’adquisició. “Hi ha evidències creïbles que em porten a creure que Broadcom adquirint el control de Qualcomm podrien dur a terme accions que amenaçarien la seguretat nacional dels EUA“, va declarar Trump per justificar el veto a l’operació.
Amb anterioritat havia tombat altres dues compres de grups xinesos: la de ArtFinancial (Alibaba) sobre MoneyGram per 975 milions d’euros, i la de Canyon Bridge Capital Partner sobre Lattice (semiconductors) per 1.050 milions d’euros.