Destacat »

17 maig 2019 – 16:00

Estem a punt de fer l’any que vam crear al Col·legi DONES-COEINF, la Comissió de seguiment de l’escletxa de gènere.
Tota la informació sobre qui som, qui en forma part, les activitats que s’han fet, articles …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Opinió

Articles d’opinió, de divulgació o de propostes tecnològiques dels col·legiats, adherits, associats o col·laboradors d’entitats afins al COEINF

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

Així canviaria la nostra vida si Internet es fragmenta en diversos països

Submitted by on 26 febrer 2019 – 9:00No Comment
Share Button

L’Índia se suma a la Xina i a Rússia a limitar l’ús a serveis i webs estrangers al país, un altre pas més perquè la xarxa es converteixi en un puzle.

Aquest periodista fa uns anys va haver de contactar amb un investigador espanyol que estava treballant a la Xina. La comunicació va ser terriblement complexa. Aquesta persona comptava amb un correu de Gmail, però no podia llegir-lo en el país, ja que com tots els serveis de Google està bloquejat al país asiàtic . Tampoc era possible contactar mitjançant Messenger, el servei de missatgeria de Facebook. Doncs també està prohibit. Igual que WhatsApp.

Després de diversos dies d’indagacions el contacte es va establir localitzant el correu d’aquest investigador assignat per la universitat xinesa en la qual treballava. La videoconferència per a l’entrevista es va realitzar amb Skype, que està operatiu a la Xina.

Aquesta és una bona mostra de com comunicar-se amb una persona a la Xina des de fora pot ser molt complex. De fet fins i tot serveis que en principi no estan prohibits poden deixar de funcionar durant un temps sense cap explicació. Com va succeir recentment amb el cercador de Microsoft, Bing.

Imaginin per un moment una distopia: que el que està succeint amb Internet a la Xina comença a succeir en molts altres països. Tot d’una deixaríem d’estar segurs sobre com comunicar-nos amb algú si no viu al nostre propi país. I fins i tot, en el pitjor dels casos, potser aquesta comunicació no fos possible.

Segons el diari The New York Times , l’Índia vol seguir els passos de la Xina i censurar continguts i serveis de la xarxa. L’altre dia també vam informar que Rússia sembla temptada a frenar certs serveis a la xarxa, fins i tot ha programat un assaig general d’apagada d’Internet.

Aquests tres països sumen una població de gairebé 2.900 milions de persones. Una xifra força elevada del total de la població mundial, que s’estima en uns 7.350 milions d’habitants. A aquesta aclaparadora xifra podrien sumar-se els casos de països que també censuren, de manera permanent o intermitent, l’accés a molts serveis d’internet. Com són els casos de l’Aràbia Saudita, Iran, Egipte o Bielorússia.

Més enllà del que això suposa de cara a la llibertat d’expressió, aquest avanç del control d’internet en el món pot portar a que es trenqui la pròpia essència de la xarxa. Al cap ia la fi Internet va néixer per ser precisament una xarxa de comunicació universal.

Com explica a La Vanguardia un petit empresari xinès radicat a Espanya que no desitja revelar el seu nom “al meu país hi ha molta gent que no sap ni el que és Google, quan viatjo allà m’adono que la gent sap molt poc sobre com és Internet fora de la Xina”.

Ens mostra el seu iPhone per explicar-nos amb detall que fa per comunicar-se amb Espanya i la Xina. Utilitza dos comptes de correu diferents per accedir a les aplicacions de l’App Store de la Xina, en què descàrrega apps com Wechat (l’equivalent xinès a WhatsApp). Amb el seu compte de l’App Store d’Espanya pot accedir a aplicacions prohibides al seu país natal.

També ens explica la raó per la qual no fa servir un telèfon Android: encara que el sistema operatiu és de Google, aquest es fa servir a la Xina però sense les aplicacions de Google ni la seva botiga Play Store. Que està prohibida i és substituïda per altres botigues d’aplicacions d’Android supervisades pel Govern de la Xina.

És evident que com més països segueixin el model xinès més difícil serà la comunicació a internet. Fins i tot per qüestions tan mundanes com enviar uns fulls de càlcul i un grapat de documents de Word. Doncs serveis tan populars com Dropbox també pateixen la xacra d’estar tancats pel Gran Tallafocs, que és com s’anomena la tecnologia que fa servir el Govern del gegant asiàtic per clausurar les portes d’internet.

D’anar a més aquesta tendència Internet es convertiria en un laberint per poder fer arribar la informació d’un país a un altre. Per descomptat hi ha tecnologies per saltar-se les restriccions en els països que més intensament apliquen la censura, com són els VPN. Aplicacions que enganyen als sistemes per poder accedir a serveis o pàgines webs prohibides. Però, evidentment, el seu ús està penat en els països que practiquen una fèrria censura.

Si la fragmentació d’internet avança ens trobaríem amb la paradoxa que els serveis d’internet més populars a nivell mundial serien els que es pleguin als desitjos dels governs censors. Això explica que treballadors de Google hagin protestat pels plans de l’empresa de llançar una versió del cercador censurada pel Govern de la Xina.

Facebook, que cada vegada té més problemes per aconseguir nous usuaris, també ha establert contactes amb la Xina per intentar expandir el seu servei a aquest enorme mercat. Fins i tot Apple, que fa de la privacitat de l’usuari una de les seves senyes d’identitat, ha estat criticada per instal·lar servidors d’iCloud, el seu núvol, a la Xina per allotjar les dades dels seus usuaris en aquest país. Una cosa al que s’ha vist obligat per la legislació Xina.

D’aquesta manera es dóna el paradoxal cas que si compartim dades en iCloud amb un usuari que tingui el seu compte a la Xina, aquestes dades podrien ser monitoritzats per les autoritats del país. Encara que Apple ha garantit que ningú tindrà accés a les dades dels seus servidors a la Xina, Amnistia Internacional ha negat que Apple pugui assegurar tal cosa. Esperem que estiguem a temps perquè la política, i també noves eines tecnològiques que modernitzin Internet, puguin frenar que en el futur la xarxa que coneixem es converteixi en una una mena d’intranet de països occidentals.

RAMÓN PECO – LA VANGUARDIA

 

 

Etiquetes:

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook