Destacat »

4 abril 2019 – 9:00

Ja estan disponibles els vídeo-resums (versió de 4 minuts i de 40) de la 24a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, que es va celebrar el passat 18 de març a l’Auditori de Barcelona. Si vas ser-hi, podràs …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Opinió

Articles d’opinió, de divulgació o de propostes tecnològiques dels col·legiats, adherits, associats o col·laboradors d’entitats afins al COEINF

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

Vuit fracassos tecnològics dels últims 40 anys que fan pensar

Submitted by on 29 març 2019 – 9:00No Comment
Share Button

Fer una llista amb els majors fracassos tecnològics de les quatre últimes dècades, que són en les que ha irromput a nivell massiu la tecnologia digital a tot el món, és una missió impossible. Sobretot per una cosa que és innat a la pròpia creació: innovar comporta fracassar. Pel que intentar assenyalar a projectes tecnològics que van resultar ser fallits podria donar per a un llibre, o per a diversos. Però és difícil fer un llistat exhaustiu en un article de premsa.

Tot i això l’equip de la secció de Tecnologia de La Vanguardia ha fet una selecció de fracassos tecnològics. Els casos seleccionats conviden a reflexionar sobre els límits entre la innovació i l’excentricitat. Alguns d’aquests productes també desperten somriures per la seva ingenuïtat. Però tots ells ens indiquen que tecnologies que avui s’anuncien com disruptives poden acabar completament fora de joc.

Windows Phone, el sistema que va poder frenar Android

A més de ser un fracàs amb majúscules, sobretot pels girs erràtics dels seus creadors, el sistema operatiu mòbil de Microsoft va ser una oportunitat perduda. Doncs hi va haver grans esperances en que aquest sistema permetés una mica més de varietat en un mercat global dominat principalment per Google, amb Android, ia molta més distància per iOS, d’Apple.

Hi havia grans qualitats en Windows Phone, anomenat després Windows Mobile. Sobretot quan va anar madurant: la seva estabilitat, la seva intuïtiva interfície d’usuari (moltes persones grans es van adaptar fàcilment a ell), i fins i tot era més eficient que Android. En el seu últim període, fins a arribar a ser compatible amb la versió de Windows d’escriptori. Avui alguns segueixen tirant a faltar.

Apple QuickTake, quan a Cupertino trepitjava terrenys inestables

Durant els anys de l’absència de Steve Jobs a Apple no tot van ser productes avorrits i predictibles, com alguns pretenen. Aquí està per demostrar-ho el valent, tot i que immadur, Apple Newton. Un antecessor llunyà de l’iPhone. Però per descomptat ningú encertava a entendre que feia Apple fabricant càmeres digitals en els anys 90. Les Apple QuickTake van arribar a un mercat que estava començant a donar els seus primers passos i la seva utilitat era molt discutible. Pràcticament eren una curiositat molt cara.

Aquestes càmeres no van innovar en pràcticament res davant del que oferia la competència. Amb el retorn de Steve Jobs es va decidir deixar de produir-les juntament amb altres productes que no tenien massa sentit, com la divisió d’impressores de la signatura. Curiosament l’iPhone va acabar posant en dificultats a tot la indústria fotogràfica. Però això va passar molt després.

Samsung Galaxy Note 7, quan una fallada arriba dimensions globals

Un dels majors fracassos tecnològics de les últimes dècades va ser el que va protagonitzar el Galaxy Note 7 per les seves perillosos problemes de bateria. Fins i tot els competidors de Samsung segurament van sentir por pel que estava succeint amb aquest terminal. Al cap ia la fi a moltes empreses del sector podria succeir alguna cosa així. El moment més crític de la crisi del Note 7 va ser quan en pujar a un avió es demanava que no es pugés amb un d’aquests terminals per la seva perillositat. Difícil oblidar una cosa així.

No sabem si és molt optimista treure una conclusió positiva sobre el problema de les bateries fallides d’aquest terminal. Però ens agradaria pensar que en Samsung i en altres empreses es va prendre nota del risc que suposa accelerar els terminis de comercializació. Doncs això pot donar lloc a productes fallits i fins i tot perillosos. Potser alguna cosa d’això es va aconseguir. Almenys si veiem la cautela amb què es presenten avui per exemple els futurs telèfons plegables, que suposen un desafiament tecnològic. Un error tècnic o conceptual pot acabar molt malament.

Ni el Betamax ni el VHS, la guerra del vídeo la va perdre el Sistema 2000.

Se sol parlar de la guerra en el mercat del vídeo domèstic dels formats VHS i Betamax. Però en realitat el format que va perdre primer totes les batalles va ser el Sistema 2000. Impulsat principalment per Philips, encara que recolzat per altres companyies.

Aquest sistema tenia alguns avantatges importants enfront dels seus competidors. Era possible per exemple fer una pausa congelant la imatge perfectament en pantalla, i fins i tot en la seva última etapa es van dissenyar cintes que podien superar amb molt el límit temporal del que oferien les de Betamax o VHS. A més, les cintes estaven inserides en caixes completament tancades. El que evitava un ràpid deteriorament en passar (pensem en els videoclubs). Però van ser poques les empreses que van apostar per aquest sistema que, a més, no va tenir vocació global. La seva comercialització es va cenyir pràcticament a Europa.

Ibertex, un antecessor d’Internet a preu d’or

Quan va arribar la World Wide Web en els 90 va enxampar als operadors telefònics una mica fora de joc. Al principi van començar a oferir el servei d’accés a Internet intentant controlar-ho de forma bastant fèrria. Però abans que això succeís va existir Ibertex. Al principi aquest sistema no oferia una connexió a Internet, era un producte compatible amb la tecnologia Videotext. Una mena de succedani d’Internet. Però molt més pobre.

Al cap d’uns anys els terminals de Ibertex van connectar amb Internet tímidament oferint serveis de correu electrònic. Però a poc a poc el sistema era es va demostrar inviable i Telefónica, que seguia sent un monopoli, va decidir acabar amb Ibertex i crear Infovia. Una mena d’Internet paral·lel que permetia tècnicament connectar-se també a la xarxa mundial. Els preus, que donaven ensurts als seus usuaris per les seves tarifes absurdes, i la pobra qualitat del servei van acabar amb Infovia en pocs anys.

Virtual Boy de Nintendo, realitat virtual en els 90 per a videojocs.

L’especialista en videojocs de La Vanguardia, Albert García, explica el gran relliscada del sistema de realitat virtual que Nintendo va llançar en la dècada dels 90: Nintendo és coneguda per ser una de les empreses més innovadores dins de l’àmbit dels videojocs, però aquesta recerca de l’originalitat no sempre els ha donat bons resultats. A mitjans dels noranta, quan la realitat virtual era més ciència-ficció que una altra cosa, la companyia japonesa va llançar la seva pròpia versió d’aquesta tecnologia, i el millor de tot, Funcionava a piles!

Virtual Boy va ser un intent d’oferir un gir radical sobre la seva reeixida línia de consoles portàtils Game Boy, però per res estar a l’altura d’aquesta mítica consola. El dispositiu tot just oferia sensació de 3D, els seus gràfics no tenien més colors que el vermell, era molt incòmode d’utilitzar i, per si això fos poc, el seu ús causava nàusees i mals de cap. Que a més fora car i que amb prou feines tingués jocs és el de menys. No hi ha dubte que Virtual Boy va ser el gran fracàs de la companyia de Super Mario.

Disc Film de Kodak, quan no es va voler comprendre que el futur era digital

Tot i que un enginyer de Kodak va patentar el 1978 la primera càmera digital, aquesta va acabar oblidada, o amagada, en algun fosc magatzem. Potser perquè posava en perill tot el negoci de pel·lícula fotogràfica de l’empresa. Quan empreses com Sony van presentar les primeres càmeres digitals comercials al començament dels 80, Kodak seguia obstinada a no llançar-se a l’aventura digital.

Però com un canvi de rumb semblava ineludible van decidir llançar el denominat sistema Disc Film. Aquest es componia d’uns discos amb diversos fotogrames que es carregaven en les càmeres de forma més senzilla que els típics carrets. Aquests discos, pensats per a càmeres de fotògrafs aficionats sense moltes pretensions, oferien algunes altres avantatges. Sobretot reduir la mida de les càmeres. Però la petita grandària dels negatius d’aquests discos provocava un gra massa acusat, fins i tot per a les necessitats dels usuaris domèstics. Tot un exemple de negació de la realitat.

Noxtrum, quan Telefónica va voler competir amb Google

Un altre intent de Telefónica per frenar Google ia altres cercadors va ser el fallit cercador Noxtrum. Només cal pensar que per a crear-lo es pretenia que fos l’empresa de Pàgines Grogues la qual el explotés, de fet el servei d’accés digital a la base de dades de Pàgines Grogues es suposava que era el seu principal fortalesa. Una cosa que vist amb la distància resulta bastant ingenu.

Molt aviat, davant la incapacitat d’indexar grans volums d’informació com altres cercadors, es va descobrir que Noxtrum no tenia cap possibilitat d’aconseguir un lloc en el mercat. Malgrat tot es van seguir escoltant cants de sirena per part de Telefónica sobre que els cercadors havien de pagar una mena d’impost a les teleoperadores per usar les seves xarxes. Una idea que el temps ha deixat clar que era absurda.

Excés de confiança, dubtes o senzillament una mala acollida del mercat són ingredients que poden desencadenar un fracàs en el sector de la tecnologia

RAMÓN PECO – LA VANGUARDIA

 

Etiquetes: , ,

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook