Destacat »

17 Setembre 2019 – 12:00

L’IoT Solutions World Congress (IoTSWC) –l’esdeveniment més gran del món sobre les innovacions de l’internet industrial-, prepara la seva cinquena edició del 29 al 31 d’octubre al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Opinió

Articles d’opinió, de divulgació o de propostes tecnològiques dels col·legiats, adherits, associats o col·laboradors d’entitats afins al COEINF

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Destacat, Opinió

Innovació, TI i sentit comú

Submitted by on 14 Maig 2019 – 12:00No Comment
Share Button

De vegades ens veiem sorpresos per opinions, escrits, articles que fan sacsejar tot el nostre món: allò del que estem convençuts que està be, o al menys, que pensem que és correcte. En definitiva cadascun de nosaltres percep la realitat d’acord amb el que viu, el que sap, el que aprèn i el que creu… que no és poca feina.

Tothom que hem treballat en el món de la innovació sabem que no tot és tan fàcil, tan planer. La innovació no és un fet: és un procés. Un llarg procés que va des de la creativitat en el seu estat més pur, a la implementació de quelcom (producte, servei…) que industrialitzem amb més o menys fortuna. Pel mig, mil i una tasques que depenen de mil i un factor. Ara be, tots sabem que la innovació no pot ser mesurada en cadascuna de les seves fases (com tot procés) de la mateixa manera. No podem valorar el fracàs de la creació, d’igual manera que el fracàs de la implementació, o del prototipatge. Tampoc en el cas de l’èxit.

També sabem que la innovació precisa d’una gestió acurada: no hi ha res més raonable i satisfactori que gestionar el procés de la innovació, veient créixer allò que és nou i mesurant i controlant el seu impacte, no per aturar-ho sinó tot el contrari. Hi ha literatura suficient per entendre la necessitat del govern dels processos d’Innovació (per exemple l’excel·lent llibre de Marcet-Sánchez-Lasagna “Innovación Pública: un modelo de aportación de valor”)

També som conscients de que tot procés d’innovació immers en una organització precisa d’una acurada gestió del canvi fruit de la raonable resistència del ser humà a ser desplaçat de la seva zona de confort. De no produir-se el procés de canvi – sigui canvi disruptiu o evolutiu- controlat i pactat, les dificultats apareixeran amb tot el seu rigor.

Fa no gaires dies el món de la gestió TIC (el món dels CIOs, dels CTOs.. dels professionals de les TIC) va patir una d’aquestes sacsejades al publicar-se un article del Dr. Robert Wayne Gregory en la revista “IESE Insight” amb el inquietant títol de “Sí, puedes puentear a TI”. Certament el títol no era massa afortunat, i segurament la lectura de l’article ens va fer remoure les creences d’aquells que treballem en aquest món tecnològic.

Al voltant de l’article s’ha generat una sana polèmica que només demostra la realitat del dia a dia en el món actual. Un món accelerat per la constant innovació tecnològica, per la constant necessitat de millorar el producte, servei o procés actual. Un món on les TIC en general, i més en concret des del punt de vista del valor de les dades (autèntic petroli del segle XXI) i el seu processament, s’han convertit en un dels elements transversals a tota activitat econòmica, industrial i gairebé de qualsevol tipus. És obvi el caràcter transversal i genèric fa que les TIC i el govern de les TIC (representat per figures com els CIOs i els CTOs) es converteixi en un factor de màxima importància, de màxim risc i també d’alt valor afegit.

Precisament aquest caràcter crític genèric fa difícil pensar que podem saltar o podem obviar els òrgans que ens permeten gaudir dels serveis TIC, d’igual manera que no podem obviar als operadors de serveis de subministres (llum, aigua) o que no podem obviar als proveïdors de les matèries primeres per a les nostres industries, comerços o llars. Però el cert és que la dicotomia operació (gestió del dia a dia) – innovació (nous productes i serveis) és antiga, ve de lluny i fins i tot és sa que es produeixi.

Un que ha tingut responsabilitats en el dia a dia, i també en la gestió de la innovació, s’ha vist enfrontat a les seves pròpies conviccions (i també mancances) a l’hora de saber que era el que procedia. Quan estàs al peu del canó, mantenint els serveis TIC per a un funcionament perfecte dels processos de negoci de la teva empresa o administració, poques ganes tens de modificar, canviar, millorar o complementar els sistemes sense una base molt sòlida i amb un estricte procés de validació de funcionalitats, compatibilitats i oportunitats. Per definició aquesta és la zona de confort dels responsables dels departaments TIC i ha de continuar essent així, per garantir el que en altres àrees del coneixement humà es diu “seguretat jurídica”. Quan et trobes impulsant processos innovadors (siguin evolutius, siguin disruptius) et sents, ineludiblement, a l’altre costat del terreny de joc, davant una muralla immensa, sense recursos i absolutament coartat: és normal. La innovació com a procés precisa de celeritat, d’atreviment i sobre tot de comprensió davant el fracàs.

Ara be, la solució és saltar-se al responsable del dia a dia, per imposar noves solucions que no s’homologuin d’entrada als estàndards de l’empresa, de la companyia?

La resposta és no. Per pròpia experiència us puc assegurar que aquesta acció, al final, crea indubtablement una nova realitat paral·lela que acabarà sent una nova zona de confort que s’afegirà a la zona de confort del departament TIC original. Quantes empreses i institucions al final tenen dos o tres departaments que, en el fons, tenen les mateixes responsabilitats però sobre sistemes diferents i que han nascut des de l’acció de trencar la cohesió per accelerar la introducció d’un producte, un servei o un procés.

La resolució per tant a aquests models (absolutament normals i habituals) en la meva opinió ha de passar per l’aplicació de models d’innovació oberta participativa a tota l’empresa de forma transversal, i la gestió de la innovació des d’unitats especialitzades en la gestió del canvi necessària, la conscienciació i el treball de capacitació i formació necessaris per introduir la disrupció en el procés productiu diari.

De fet sempre he pensat que els departaments d’innovació de fet haurien de ser departaments de gestió de la innovació capaços de vehicular la potència creativa, la disrupció, a través de la conscienciació, l’aprenentatge i la personalització dels processos d’adopció de les novetats.

El secret no és saltar-se ningú,  en el meu parer és fer partícip tothom, encara que costi, encara que sigui molt dur fer entendre que cal sortir de les zones de confort i trobar zones de convivència. En aquest sentit estic absolutament d’acord amb l’article d’Alberto Delgado (https://www.linkedin.com/pulse/y-si-puenteamos-los-académicos-alberto-delgado/) publicat arrel de l’anteriorment esmentat: el que hem de fer, es treballar per a un nou model de management que pugui ser capaç de reaccionar a la mateixa velocitat que el món que ens envolta. Un nou management que integri de forma natural allò que pot ser disruptiu avui, però que demà serà negoci.

I de fet les mateixes virtuts que s’assenyalen com positives pel desenvolupament de solucions disruptives en el polèmic article, a la pràctica solen constituir la ruptura de la lògica de gestió integral de les empreses, creant mons paral·lels que no sempre tots els clients entenen. També solen conduir a la duplicitat i ineficiència d’una part de la companyia i en molts casos a la discriminació de solucions depenent on han anat a parar les responsabilitats.

Treballem per de una vegada per totes, integrar la innovació com un procés transversal normalitzat, i creem les vies per a que la disrupció s’incorpori de forma natural als processos de les empreses i les institucions. Només amb aquest horitzó podrem deixar de saltar-nos a ningú.

Eduard Martin Lineros
Degà del Col·legi d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya

Etiquetes: ,

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook