Les Herències Tecnològiques de la UE
Entre les competències que té en exclusiva la Comissió Europea, que ara es renova, destaquen les que li permeten intervenir en l’àmbit digital, que han propiciat canvis que afecten el dia a dia dels usuaris.
Les eleccions de diumenge passat al Parlament Europeu han estat el primer pas en el procés de renovació periòdica dels òrgans de govern d’una Unió Europea (UE) que segueix molt lluny de les aspiracions dels partidaris d’una integració més profunda que desdibuixi les fronteres estatals en favor d’un espai social i econòmic més comú. Però algunes de les competències que la UE sí que té atribuïdes en exclusiva (que són concretament les de política duanera, comercial, monetària, competència i de gestió de recursos marins) li permeten intervenir en l’àmbit digital. Per això està justificat repassar breument el llegat tecnològic que deixa la Comissió Europea sortint, amb una xifra de referència: segons McKinsey, només un 1,66% del PIB continental està vinculat a les TIC, mentre que a la Xina el percentatge és del 2,16% i als EUA arriba al 3,33%.
Mercat únic digital
Des del 15 de juny de l’any passat, els ciutadans de cada estat membre de la UE podem fer servir el telèfon mòbil en qualsevol altre estat pagant la mateixa tarifa de veu, missatges i dades que tenim a casa. Entre un 10% i un 20% dels europeus que viatgen dins de la UE encara desactiven l’accés a dades del seu telèfon abans de sortir del país d’origen, però la resta ja hem oblidat els abusius suplements per itinerància que abans aplicaven les operadores als abonats de companyies estrangeres. Les telecos indiquen que han perdut facturació en minuts de veu, però reconeixen que recuperen sobradament aquests ingressos amb l’increment del trànsit de dades mòbils.
Aquest “roaming com a casa” és el principal èxit que Andrus Ansip, vicepresident de la Comissió, destaca del seu mandat -que ara acaba-, i que aspirava a transformar 28 mercats separats en un únic mercat amb més de 500 milions de consumidors. També ho ha aconseguit en altres aspectes, com la portabilitat del contingut digital: amb el meu abonament de Netflix puc veure a l’estranger les mateixes sèries que veig a casa. En canvi, la supressió dels límits geogràfics en el comerç electrònic encara està verda: un 27% dels consumidors que han volgut comprar en botigues digitals d’un altre país no han pogut fer-ho, i un altre 26% sí que van poder iniciar la compra però no van acabar de formalitzar-la per culpa d’alguna limitació territorial del mitjà de pagament.
Notícia original completa a Ara
