El ‘SIM swapping’ pot buidar el compte corrent de la víctima en qüestió de pocs minuts.
Eren dos quarts de dotze de la nit del dilluns i Matt Miller va ser despertat sobtadament per la seva filla: “Papa, crec que t’han hackejat Twitter“. Aquest ensurt va ser el tret de sortida i només la punta de l’iceberg d’una angoixant situació que va derivar amb el compte del seu banc bloquejada, un càrrec de 25.000 dòlars no reconegut i tota la seva vida virtual en mans alienes. Aquest blogger va detallar punt per punt el seu drama en un article publicat a ZDNet i titulat ‘Història d’horror SIM swap: he perdut dècades de documents i Google no mou un dit’. Miller havia estat víctima d’un fenomen cada cop més habitual i que ja ha traspassat les nostres fronteres: el SIM swapping.
En què consisteix exactament? El perill real d’aquesta tècnica resideix que explota un punt feble en un poderós sistema de protecció d’identitat: la verificació en dos passos. I té lloc d’aquesta manera: els hackers es fan amb el número de mòbil de la víctima i identifiquen a l’operador que els dóna servei; fet això, es posen en contacte amb aquest operador fent-se passar pel titular de la línia (en aquest punt, evidentment coneixen més dades de l’afectat, com el seu DNI, possiblement compte bancari, etcètera) i amb aquesta informació expliquen que han perdut el seu mòbil i desitgen un duplicat de la SIM. Un cop en el seu poder, els hackers accedeixen als principals serveis de la víctima prement sobre “he oblidat la contrasenya” i rebent els codis de verificació en la línia ‘robada’. A partir d’aquí és una bola de neu que no para de créixer i el temps de reacció de la víctima resulta determinant.
Notícia original completa a El País