Justícia i llibertat
Em sec davant el televisor i Maria del Mar Bonet canta novament “Què volen aquesta gent”. Un que s’ho va arribar a preguntar no fa gaire en viu i en directe, continua pensant: però què volen?
Som en ple segle XXI. Cada dia a la meva ocupació professional parlo de les meravelles (pensant sempre en les misèries) que la nostra estimada professió ens porta dia a dia. Tecnologies meravelloses que si s’apliquen be portaran un món millor i segurament més i més pròsper. Avenços fascinants fets a cop de talent i d’esforç humà.
Com és possible que tant esforç, talent i patiment no fructifiqui en societats millors, equitatives i socialment en pau?
D’aquí poc tindrem un veredicte que farà història. Negre història repetida en aquest maleït país. Tant de bo vista en perspectiva d’aquí un temps hagi estat un pas endavant i no pas un mil·lenni enrere.
Tant costa tenir empatia? Tant difícil és entendre els sentiments dels pobles? Si el segle XXI ha de ser com el XIX, havent passat dues guerres mundials i els horrors de la modernitat… val la pena la humanitat?
Demano justícia i que s’estableixi un pont de diàleg sense línies vermelles. Que els polítics siguin professionals de cap a peus, com ho intentem ser els altres col·lectius.
Cap escarment injust calmarà el riu de la història. El diàleg basat en posicionaments absolutament dispersos ha d’obrir-se pas en un món estafat de la seva llibertat per l’engany dels estats nacions sorgits dels despotismes il·lustrats. Ja fa massa temps, ja fa massa mandra.
2 milions d’anys des de la descoberta del foc com una eina fonamental, 70 anys des del naixement de la computació… El món gira molt ràpid en tot darrerament, menys en la concepció paleolítica del poder, de l’estat com a eina de govern. Cal repensar seriosament les nostres estructures d’organització i avançar d’un cop per sempre. Jutges convertits en savis i deus de cristall… mala peça al teler.
Eduard Martin Lineros
Degà del Col·legi d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya
