Destacat »

14 Novembre 2019 – 13:00

Les candidatures poden presentar-se per mitjà de formulari web fins al 8 de gener de 2020.
El 17 de febrer de 2020 l’Auditori de Barcelona (C/Lepant, 150) tornarà a acollir la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, l’esdeveniment de referència del …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Opinió

Articles d’opinió, de divulgació o de propostes tecnològiques dels col·legiats, adherits, associats o col·laboradors d’entitats afins al COEINF

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

Així funciona la ‘pedra de Rosetta’ dels lligalls

Submitted by on 6 Novembre 2019 – 17:00No Comment
Share Button

Científics de Cadis i València creen un sistema amb intel·ligència artificial capaç de trobar paraules en documents digitalitzats amb cal·ligrafia dels segles XV al XIX.

Un vaixell també pot ser un navili, una bombarda, una capitana, una caravel·la, una nau, un vaixell o una xalupa. Qualsevol d’aquestes paraules espera amagada entre els milers de documents antics que atresora un arxiu històric. Pot estar escrita a mà, més o menys llegible, en lletra humanística, processal encadenada o cortesana. No hi ha historiador que no s’hagi enfrontat a aquesta matrioixka investigadora. Però un d’ells, Carlos Alonso, es va preguntar si un sistema d’intel·ligència artificial no podria fer aquest molest tràngol. I el projecte ‘Carabela’ li acaba de demostrar que un algoritme pot ser una mena de pedra de Rosetta per lligalls històrics.

“Temps i diners”, això és el que costa qualsevol investigació sobre derelictes enfonsats, segons explica Alonso, historiador del Centre d’Arqueologia Subaquàtica (CAS) de Cadis. Ell és un dels artífexs d’aquest sistema intel·ligent capaç de trobar paraules i combinacions de paraules en documents antics digitalitzats. Aquest sistema ha ocupat més de dos anys de treball a investigadors del CAS -subsede de l’Institut Andalús del Patrimoni Històric, IAPH- i del Centre d’Investigació de Reconeixement de Patrons i Tecnologia del Llenguatge Humà, PRHLT, de la Universitat Politècnica de València (UPV ), liderats pel catedràtic Enrique Vidal.

El físic valencià i el seu equip (integrat per José Miguel Benedí, Lorenzo Quirós, Francisco Casacuberta, Moisès Pastor, Vicente Bosch, Alejandro Toselli, Verónica Romero i Joan Andreu Sánchez) porta més de 12 anys embrancat en investigacions destinades a desenvolupar tecnologies capaces de processar textos escrits a mà. Han aconseguit bons resultats per a col·leccions concretes, com amb els manuscrits del filòsof anglès Jeremy Bentham. Però mai havien aconseguit l’ambiciós repte que Alonso tenia en ment des que, el 2011, va saber del treball de Vidal a través d’una entrevista: aconseguir que el sistema entengui diferents tipus de lletra, habitualment enrevessats, i en imatges de diversa qualitat.

Notícia original completa a El País

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On TwitterVisit Us On FacebookVisit Us On Linkedin