La guerra és sempre el major error
El 25 de febrer de 1991, durant la Guerra de golf, una bateria de míssils Patriot nord-americans a Dharan (Aràbia Saudita) no va aconseguir interceptar un míssil Scud iraquià. Van morir 28 soldats nord-americans. La causa: un error de 0,000000095.
Què va passar?
Els Patriot eren (són) míssils terra-aire de llarg abast i caràcter defensiu.
Quan el radar de la bateria detectava un atac enemic amb míssils, els Patriot eren llançats amb el propòsit de destruir l’objectiu abans que arribés al seu objectiu.
El procés era senzill:
1) El radar detectava un objecte estrany.
2) Sabent la velocitat d’un Scud, el sistema predeia la seva possible ubicació posterior i comprovava si l’objecte havia seguit aquesta trajectòria.
3) Si l’amenaça es confirmava, es llançaven els Patriot.
Raytheon (https://www.raytheon.com/), l’empresa fabricant, assegurava, triomfant, que el sistema tenia un 80% d’eficàcia.
No obstant això, i ja des dels primers moments del seu ús (massiu durant la Guerra de golf), els experts científics van dubtar d’aquest percentatge. En qualsevol cas, no asseguraven cap xifra per sobre de l’50%. Gairebé un cara o creu. I una de les més desgraciades creus ocórrer el fatídic 25 de febrer.
Serien les 20:30 quan van començar a sonar les sirenes i un arc de Sant Martí de foc va il·luminar el cel a la freda nit de desert. Un Scud, ple de mort, va viatjar “plàcidament” a més de 1600 metres per segon fins una caserna als afores de Dhahran.
Havia d’haver estat interceptat, però alguna cosa va fallar.
Els ordinadors dels Patriot havien de predir la trajectòria de l’míssil, punt a punt, en funció de dues variables (reals): la velocitat (coneguda) i l’últim moment de temps en què va ser detectat al radar.
La velocitat d’un Scud (coneguda) és un nombre real.
El temps és una magnitud real, però el sistema la calculava mitjançant un rellotge intern com una variable sencera en dècimes de segon. Tant gran com més gran era el sencer que representava el temps.
Ara bé, els ordinadors dels Patriot emmagatzemaven els números reals representats en punt flotant amb una mantissa de 24 bits. Aquesta era la màxima precisió.
Al capdavall, només es podien emmagatzemar uns quants dígits que havien d’estar expressats en el sistema binari.
El temps, que inicialment s’expressava en unitats de dècimes de segon, havia de ser transformat a segons. Aquesta operació passava necessàriament per multiplicar internament per 1/10.
Però, pensem un moment … com s’escriu 1/10 en el sistema binari?
…
Continueu la lectura en el bloc “El último verso de Fermat”
…
El resultat va ser dramàtic 28 morts i més de 100 ferits. La Guerra de Golf va acabar tres dies després amb la rendició de l’Iraq.
Es pot dir que van fallar els algoritmes? No.
Que van fallar els ordinadors? No.
En aquest cas, el plantejament va ignorar un minúscul error de 0,000000095.
Però no ens oblidem d’una cosa: LA GUERRA ÉS SEMPRE EL MAJOR ERROR.
