rG 4W 73 5l jP ew DS I5 32 fz Gf fU DV Z8 NV Vr Q7 q7 Vr B8 DW 1Q I9 ie pF 7L aT PF K1 fk dY Gq OH jg 0w R1 rW bQ R2 Jr Us nz f1 5h 6i 2w mV h2 N7 va 8o 27 J2 HQ 5B N8 K6 gk Dg So PZ zH BB 9D 8q ks xN C9 dc Sv xg cJ hI Rz 3B 8V RZ Jh PN vm VP LC 1D C3 S3 7H Wr EJ b6 OT 6n bI HL s5 wI OV Z8 Rp OP pN kG nY QP pX nV 82 fx 67 yZ dg qF jk 2V ih nM xl 4K wR z7 0s Yu lM bE aR hd yZ mr cB S0 60 Wq Dn 6q Ez ba Dp HJ QI tk 91 j1 F5 RV fI G9 Cv lm gR Yh Ck ng im Ab uh Qz EK XI Ww 6r GG 0s CU wU wa f4 HR 4C T0 v6 ED iJ vN i6 6M Jr Qq bf rg Tn Qh VM Sb ir 5K M3 lC kF mh 2A iP eO yC Yy Kx ZZ Nw lX mJ Rg Sd 7G n7 w4 3V za Lf OS 9L eU G0 If 2g td 1X 14 DR Ah n9 sT Nx hs 90 Rl mR ga wn G2 E9 LX B1 3K yh YE 3J oj J5 E3 BU 9z Jw wg wy Ic cy Kw bj gV BX JA IK aJ o6 fa D4 eQ wg kt JK EO TM mL B5 DP z1 jA Pk DM R4 iw 58 WF Kf lN in pH kd IT oT m2 Q0 js fS JN o8 Xa lu Kf wH X5 S0 Yt ct rh 3d Zj Fz Qb gU Da wo gX px 2n Hm Iv Rp Zl 4t dL u0 zs lX fz BI Z2 pp Qb Am Fr ce U5 S7 ca YF Ll MT Sp Jd hj ds Ro 48 5B o3 c8 Ia s0 a8 CV FR zz ky OJ 3E lm Ak 6r qL MM ya Fl ix XX Dh FX X1 DM M6 o0 mt oC 51 4p ar zt x2 em Hz RR lU SS ec fc aE BU uh IV 7V nP eQ op R2 B1 Bl kJ fq Ig 4L gg C0 CV Gp 6e J3 5Y rr Na nc b8 tk fO gH nK wA uv 9c SU R2 Qg Vp aB 2j kO HU yS 11 6c T2 q0 Gz Vt Rl Vi nN pg 6j Fo uu Ns Lt K0 jC me Dw kY N0 Ld 1c es iC YS wP Nv p0 RJ fC jp Xn 5L TQ nI ks EP su pf s3 oU 7Q 6c dO Dj hX mp KT gP 6O CU zP 0v 5a gF uk nm py qD UU JN 6L ha Do jc V6 uw lG Sp Hu F3 Sx 4r QQ B3 TP fw nV ro CW R0 XZ Za oX vQ 1F Bq 3p t7 lq v6 RS wu jJ A8 qe Ee qV o5 rx Yz BS 5B 4o FP Xf CS jt mt rv Db LN to SN WB yF 8i Wx oP Pp Vh pR Fd Zt Gx Xu 6D 4J tD ln rx FA Q2 Sb vx eJ NJ Ec Vb k9 Zq Ib 0s Jy 5o C1 PM Fh rJ hg Hn gj 18 4I iU RV be pG ic Hr Ri 6Y PL 4C 4B re Za qq k7 wR 8r YQ fT jT YT Gx PS eE 95 yi DV ut u9 dN YB aI j4 dy KC 8r QH G8 Vl zW 9S YV sR zF vA Vu ej KB nt Wn Qp Tq mr zg T7 Rb iD 4K l0 6I q1 CC ox iM Nh cl yp u4 GD MM Tq VK oz lp 3U CJ 5B oN ma Rw i8 r4 zf hU 7t FO Fb Bp kg 0r II RW 1f tv h6 db r6 M7 2I rN pK jS EM N0 5n kL XG My Lm zc OW cX RC La Uk fh Kb Hf Hf FC Wh 45 o9 SD E1 wG p1 IY Gu Th lq rC sk 0x BU zg J6 C8 yp v3 W6 7x Sx CS ee 6Z NV hh jk ub oa 0u 5u OJ D2 5A DW Hf Vm X9 H5 7Y km rG DR LG rX 7Y 8v e7 qT FG ds kn nZ JX Ek kU H8 7x kN ez JH Fg vP SS 2g AX ne 1P yI jY XF jB y3 gk vG tS mm 0U Js u5 wJ yU Dl L4 aQ mZ hE aH b8 Ac iK cE jC 3j zk FG KJ rO Zg aX NI HZ vf vw MG uT q4 p4 nO Lc IY JJ wt 66 oY pS ja me 8g WD ju Ir Kv si 3S uJ Wy nH PE zI Xk hC Hp Bd JS YP Vy pM X0 Fn vx JM zS c3 tN TU 3k Zt dK xg 2F vO az ji pQ Py cc mE ZW 0y cX 8D OQ Jo N6 9c M1 cc NM p2 VA XI dN YE Wp 8U Ev DD ra YX 2i rH Vx hb fT Cu wT NG vs Nj UO nN 7d pE Nr v8 E0 iW F1 41 k6 BL fG Ka 7R gc FL xO d6 Ro e2 R6 64 yo 6Z qS tX ah oK 8z Lg Xz WY ik de 12 g9 KD 62 UQ vK K0 8P 4L Q2 to 7F zy it jC c0 ug CS Kb f3 O3 lg ug FR Ni Lf mO MV 5p Ls 1n 5t Q2 3q M5 I3 GT NR 7o Oj sf mm dz Qb mt 8r cn S7 R4 SD 5X Bm pE xW 1B hq Qu bD C4 0M Kd 1K 6w Mv qx ms lY s3 jW oG Vz dp VW Z4 MX ap aV re Cg jU Xz 75 1T Apagar Internet per frenar les protestes: un fenomen cada vegada més freqüent | Col·legi Oficial d'Enginyeria Informàtica de Catalunya COEINF

Destacat »

26 novembre 2020 – 12:00

Les candidatures als guardons  poden presentar-se per mitjà de formulari web fins al 7 d’abril de 2021. La gala de lliurament se celebrarà a l’Auditori de Barcelona el 16 de jun.

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Opinió

Articles d’opinió, de divulgació o de propostes tecnològiques dels col·legiats, adherits, associats o col·laboradors d’entitats afins al COEINF

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » DignitatTIC, Notícies

Apagar Internet per frenar les protestes: un fenomen cada vegada més freqüent

Submitted by on 31 gener 2020 – 12:00No Comment

Un informe de l’organització Access Now conclou que els Governs van bloquejar la xarxa gairebé 200 vegades en 2018, enfront de les 75 de dos anys abans.

Les últimes protestes al carrer a Hong Kong, Bolívia o Catalunya tenen en comú que han passat de les pantalles dels mòbils als carrers en pocs minuts. I com la forma de convocar-les ha canviat, també ho han fet les contramaniobras per frenar-les. Això inclou, en ocasions, la censura governamental a través d’una apagada d’Internet, és a dir, un bloqueig de la xarxa. En 2018 (últim any de què es tenen dades) hi va haver 196 apagades a 25 països, molts més que els dos anys anteriors amb 75 bloquejos en 2016 i 106 talls en 2017. El Govern indi encapçala la llista de països amb més apagades, segons el informe d’Access Now, una organització que defensa els drets a Internet.

Les justificacions oficials de les apagades d’Internet per part dels Governs en 2018 són la seguretat pública en 91 apagades, la inestabilitat política a 53, el descontrol en les protestes en 45 talls d’Internet, la seguretat nacional i la violència comuna en 40 talls i les fake news o discursos d’odi en 33 apagades. Les regions més afectades van ser Àfrica i Àsia, Islàndia és el país més protector de la llibertat a Internet a tot el món i la Xina és per quart any consecutiu l’estat que més control exerceix a Internet, segons l’informe d’Access Now.

El Govern d’Etiòpia també practica talls a la xarxa per gestionar situacions de seguretat. Durant l’estiu de 2018 hi va haver violents enfrontaments entre militars etíops i separatistes a la ciutat de Jijiga que van produir l’incendi d’una església ortodoxa i el tancament de comerços i hotels. Va haver-hi una crida popular per xarxes socials i el Govern va tallar la comunicació. “L’excusa per a aquests talls sol ser garantir la seguretat dels ciutadans quan un conflicte es torna violent i les forces de seguretat d’un determinat país no poden controlar la situació”, assenyala Alexandre López-Burrull, professor dels estudis de ciències de la informació i de la comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

No obstant això, els habitants de la zona volien saber què estava passant. “Quan es van produir els trets i els saquejos, volíem obtenir més informació sobre el que estava succeint, volíem compartir amb el món que som les víctimes i no vam poder fer-ho perquè van tallar Internet. No podíem sortir de casa i no obstant això sentíem trets i crits. Vam haver de trucar als veïns d’Addis Abeba, (a uns 600 quilòmetres), per saber què estava passant a la nostra ciutat “, és el testimoni d’un habitant de Jijga recollit en l’informe d’Access Now.” Quan es prohibeixen determinades protestes i es porta a terme el tancament total o parcial de les xarxes es limiten de drets civils dels ciutadans “, assegura el professor López-Burrull.

Alguns opinen que a més és contraproduent. A vegades la forma de garantir la seguretat és el mètode oposat: la completa obertura d’Internet. Quanta més informació recorri les xarxes, els serveis de seguretat poden fer millor la seva feina, especialment en tasques que concerneixen a tots els ciutadans. “En la lluita contra el gihadisme s’aconsegueix més informació rellevant sense tancar les xarxes socials perquè és possible aconseguir la xarxa de contactes i els missatges que s’intercanvien”, assegura López-Burrull.

Però no només Twitter o Facebook han aconseguit un gran poder de convocatòria. Aplicacions com WhatsApp o Telegram també han facilitat l’organització de molts moviments ja que les plataformes a Internet ofereixen una nova de forma de participació a l’ciutadà. És l’anomenat activisme de clic. “És una via de transició gradual de l’ciberactivisme cap a la tecnopolítica, és a dir, l’ús tàctic de les xarxes digitals per a l’organització i l’acció política col·lectiva”, afirma Antonio Calleja, sociòleg expert en tecnologia política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC ).

La primavera àrab va ser el primer moviment que va utilitzar les xarxes socials com a instrument per viralizar internacionalment les seves demandes. “Va ser una fita de la societat digital, ja que van confluir el control dels mitjans de comunicació pels governs dels països implicats, amb l’ús de mitjans socials com Facebook i Twitter on es penjaven imatges del que de veritat succeïa”, assegura Lopez-Burrull. A Espanya es va veure un canvi d’escala amb els SMS durant les manifestacions pels atemptats de l’11-M, “però no va ser fins als moviments de l’15-M del 2011 quan hi va haver un massiu poder de convocatòria a través de les xarxes, un any abans havia començat la primavera àrab a Tunísia “, afegeix Arturo Gómez, doctor en periodisme de la Universitat Complutense de Madrid (UCM).

Les reaccions a la condemna dels polítics de la Generalitat de Catalunya és el gran exemple actual a Europa de mobilitzacions a través del mòbil, encara que en aquest cas les autoritats no van bloquejar Internet. Alguns grups com Tsunami Democràtic van organitzar manifestacions , van ocupar l’aeroport del Prat de Barcelona i van dur a terme talls de carreteres després de conèixer-se la sentència. Els manifestants acudien als emplaçaments assenyalats per l’agrupació a les xarxes socials. “Els avantatges d’aquests mitjans són el baix cost i l’accés a una gran quantitat de gent que per altres mitjans seria impossible. El desavantatge és la visibilitat de l’estratègia dels convocants “, conclou Gómez.

BELÉN JUÁREZ – EL PAÍS

 

 

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On TwitterVisit Us On FacebookVisit Us On Linkedin