Destacat »

12 juny 2020 – 17:00

Els camins en bona companyia sempre són bons camins. No importen les pujades, les baixades ni els entrebancs -previstos o no-. Giravolts que rodegen muntanyes immenses que molt sovint són miratges.
L’honor de rebre la confiança …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Opinió

Articles d’opinió, de divulgació o de propostes tecnològiques dels col·legiats, adherits, associats o col·laboradors d’entitats afins al COEINF

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

Brussel·les planeja mobilitzar 1.600 milions per crear un espai únic per a les dades

Submitted by on 10 febrer 2020 – 9:00No Comment

La Comissió planteja agrupar els núvols de diversos països i compartir dades en sectors clau.

Brussel·les vol recuperar la sobirania de la matèria primera per excel·lència de segle XXI: les dades dels seus ciutadans. La Comissió Europea proposarà crear un gran núvol mitjançant l’agrupació i interconnexió de les plataformes virtuals, públiques i privades, d’emmagatzematge dels Vint per competir amb els EUA i la Xina. L’Executiu també planeja crear un “espai comú europeu” de dades per sectors clau, com a indústria o finances. Per a això, preveu invertir 1.600 milions d’euros, segons l’esborrany de l’estratègia sobre dades a què ha tingut accés EL PAÍS.

La Comissió Europea està ultimant el full de ruta per desplegar una bateria de mesures en els pròxims tres anys per pujar a l’tren de l’negoci de les dades. I fer-ho “a la manera europeu”. És a dir, sense vulnerar drets ciutadans. No obstant això, Brussel·les és conscient que no té temps per perdre. “Si Europa vol adquirir un paper de lideratge en l’economia de les dades ha d’actuar ara”, assenyala l’esborrany de la comunicació sobre Una estratègia europea per a les dades, que preveu aprovar a mitjans d’aquest mes.

La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va encarregar a la vicepresidenta segona, Margrethe Vestager, desenvolupar dins dels seus 100 primers dies de mandat aquest pla al costat d’una estratègia per al desenvolupament de la intel·ligència artificial. En el document, Brussel·les es fixa com a objectiu que el 2030 la proporció de dades “emmagatzemats i processats” i la mida de l’economia que generen es correspongui a el menys amb el pes de la UE al món, que el 2018 era de prop de l’ 16,5%. Segons un estudi de l’ think tank CEPS, ara només el 4% de les dades de el continent estan albergats en proveïdors europeus.

Aquesta dependència, segons el document, comporta diversos riscos. Els proveïdors estan subjectes, per exemple, a regles de jurisdiccions estrangeres, com la US Cloud Act, o disposicions de la legislació xinesa que podria suposar una “divulgació il·legal” de dades europeus. Però hi ha una altra dimensió que fa a el creixement econòmic: les dades són ja una matèria primera, i no només en el sector tecnològic. “La diferència entre l’èxit i el fracàs en els propers cinc anys es notarà en les pròximes dècades, ja que les dades són al centre de la transformació digital i són essencials per a la innovació”, assenyala l’esborrany.

A Europa hi ha hagut intents de crear un núvol que pogués trencar la dependència de les companyies de la UE respecte a Amazon, Google o Microsoft. Ho va intentar França, que ara torna a tractar de fer-ho al costat d’Alemanya, la cancellera, Angela Merkel, ha advertit recentment de les “dependències” que s’estan creant a l’contractar aquests serveis als EUA.

Sectors clau

No obstant això, la Comissió creu que l'”esforç” de crear un projecte d’aquesta envergadura “des de zero” no és realista i aposta per l’anomenada “federació de capacitats”. És a dir, la interconnexió de serveis de núvol de diversos proveïdors -tant públics com privats- i xarxes. Aquesta solució permetria que seguissin entrant noves empreses “altament competitives” a l’mercat alhora que s’afavoreixen altres objectius, com el de compartir dades.

Brussel·les està disposada a estimular aquesta eina, que sosté que compta amb un ampli suport de la indústria i els governs, amb una inversió que aquest esborrany xifra en al voltant de 600 milions d’euros en set anys.

Brussel·les també s’ofereix a buscar sinergies amb iniciatives que estan sorgint com Gaia-X -la desenvolupada per alemanys i francesos- per evitar la “multiplicació d’iniciatives de federació de núvols” que redueixi les possibilitats d’èxit de la proposta de la Comissió.

En aquesta tasca de facilitar aquest projecte, la Comissió fins i tot es proposa facilitar durant aquest mateix any memoràndums d’entesa amb els estats membres. El pas final, que es preveu ja per al segon trimestre de 2022, passaria per la creació d’un marketplace d’aquests serveis.

A més d’aquests 600 milions d’euros, Brussel·les està disposada a mobilitzar 1.000 milions d’euros més en els propers set anys per crear un espai “comú” i “interoperable” per a dades en sectors considerats com a estratègics. En concret, el text assenyala el sector manufacturer, l’economia verda, la mobilitat, la salut, les finances, l’energia, l’agricultura i la contractació pública.

En aquest apartat, però, la Comissió encara ha de formular propostes més concretes mitjançant les aportacions que li facin des de cada un dels departaments. No obstant això, sí que apunta que haurà d’aclarir-l’ús legal de dades per a fins industrials, que en 2027 s’estima que suposaran un mercat de 1,5 bilions d’euros.

En part, això haurà d’abordar en diverses iniciatives legislatives que l’Executiu comunitari pensa desplegar en els propers anys. En el tercer trimestre d’aquest any espera donar el vistiplau a una proposta per a un sistema de governança d’un espai comú europeu de dades, que anirà acompanyat d’una anàlisi sobre l’impacte que està tenint l’acumulació de dades per part de les grans tecnològiques . Al començament de 2021, Brussel·les preveu tenir a punt l’esborrany d’una llei digital que tingui en compte assumptes sensibles com la possibilitat que les empreses comparteixin dades amb els governs.

ESCASSETAT D’EMPLEATS QUALIFICATS

El domini dels grans grups internacionals no és l’únic problema que afronta Europa. L’esborrany de la comunicació que la Comissió preveu aprovar aquest mes veu com un obstacle la fragmentació legislativa europea, enfront de la uniformitat de grans blocs com la Xina o EUA. Però també assenyala la manca d’eines per “donar poder” als ciutadans perquè puguin exercir els seus drets individuals o bé la manca de personal qualificat. A l’respecte, la Comissió estima que el 2018 hi havia 571.000 llocs de treball sense ocupar en àrees de big data i anàlisi en la Unió Europea (incloent el Regne Unit).

LLUÍS PELLICER – EL PAÍS

 

Etiquetes: ,

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On TwitterVisit Us On FacebookVisit Us On Linkedin