Destacat »

6 Abril 2020 – 1:50

És  el moment dels voluntari@s!!!
Davant  d’aquest estat d’alerta tan greu que pateix tot el món per la pandèmia COVID-19,  des del nostre Col·legi volem donar l’escalf a tots els malalts i familiars  afectats per aquesta, …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Opinió

Articles d’opinió, de divulgació o de propostes tecnològiques dels col·legiats, adherits, associats o col·laboradors d’entitats afins al COEINF

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » DignitatTIC, Notícies

Com ens protegeix la UE si volem denunciar una irregularitat comesa per una “alta institució”?

Submitted by on 11 Febrer 2020 – 12:00No Comment

Poca difusió s’ha donat, intuïm per què, a la important Directiva (UE) 2019/1937 de Parlament Europeu i de Consell, de 23 d’octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions de el Dret de la Unió. No obstant això aquesta Directiva té un calat molt superior a les normes que vénen redactant des de la Unió. Podríem dir que ja és la primera directiva “Post Brexit”, pensada per gestionar una nova realitat que és la posada en marxa d’un “corpus jurídic” més cohesionat d’aquesta nova UE. I en aquesta realitat, ja no hi ha fronteres.

En aquesta línia, la Directiva crea una nova figura, la de les anomenades “autoritats de control” (privades o públiques) la missió és la de protegir a les persones que informin sobre infraccions de el Dret de la Unió, de la mateixa manera que es creen bústies interns i externs. Es tracta d’un nou estament que podria fagocitar en bona part, encara que no anul·lar, a les figures que ja s’havien creat com el de l’auditor de compliance o el DPD, càrrecs en tot cas compatibles amb ser Autoritat de control, però que sobretot podria engolir a tota aquesta constel·lació d’agències i comissions la raó de ser quedaria teòricament amortitzada, començant per l’AEPD i continuant per la CNMC, la CNMV, AEMED, AECOSAN, Antifrau, Transparència, i un llarg etcètera d’institucions estatals o autonòmiques, la subsistència depèn de la seva capacitat de conviure amb el nou sistema de control europeu que preveu la Directiva.

Parlem d’una norma va entrar en vigor el 17 de desembre de 2019, i, per tant, és perfectament al·legable en aquest mateix moment. Aquesta Directiva no eximeix a ningú, i de fet planteja la responsabilitat directa i personal d’autoritats i funcionaris, jutges i magistrats, fiscals i advocats de l’estat, entre d’altres, sense excloure cap de les altes institucions de l’Estat. S’estén a partits polítics, col·legis professionals, mitjans de comunicació, i tot tipus d’empleats públics, civils i militars.

Quant al seu àmbit material, s’aplicarà en els següents casos (hem d’entendre l’amplitud de l’expressió “dret de la Unió”):

  • Qualsevol contracte públic.
  • Els serveis, productes i mercats financers (préstecs, hipoteques, comissions, riscos, usura, i també lloguers).
  • Prevenció de el blanqueig de capitals, compliment legal (compliance).
  • Finançament de el terrorisme.
  • La seguretat dels productes que puguin adquirir-se dins del territori de la Unió (això és qualsevol producte que pugui adquirir).
  • La conformitat dels productes béns i serveis sotmesos a la legislació europea, tot i que no afecti la seguretat dels mateixos.
  • La seguretat del transport.
  • La protecció de l’entorn.
  • La protecció enfront de les radiacions (clíniques, hospitals, antenes de telecomunicacions, wifi).
  • La seguretat nuclear (centrals, emmagatzematge i transport de residus).
  • La seguretat dels aliments (etiquetatge, caducitat, additius).
  • El control dels pinsos i additius per a animals.
  • La sanitat animal (veterinària, plagues, animals de companyia).
  • El benestar dels animals (¿tauromàquia ?, abandó, agressions als mateixos).
  • La salut pública (riscos, hospitals, farmàcia, medicació, política sanitària, polítiques ABQ).
  • La protecció dels consumidors de productes i serveis, inclosos els serveis prestats per l’Estat (inclou Administració de Justícia, Policia, Exèrcit, Hisenda).
  • La protecció de la privacitat i de les dades personals (transmissions transfrontereres de dades, DPD, vídeo-vigilància, metadades).
  • La seguretat de les xarxes telemàtiques i altres infraestructures crítiques (telecomunicacions, aigua, gas, electricitat).
  • Els sistemes d’informació (procediments, accés, forats de seguretat i resiliència).
  • Qualssevol infraccions que afectin els interessos financers de la Unió tal com es contemplen en l’article 325 del TFUE (lluita contra el frau, a partir de 10.000 €).
  • Totes les infraccions relatives al mercat interior, tal com es contemplen en l’article 26, apartat 2, del TFUE (mercat interior sense fronteres; lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals; mercats captius, dúmping, vulneració de directives sobre el treball)
  • Totes les infraccions de les normes de la Unió en matèria de competència (competència deslleial, abús de patents, contractes d’exclusiva).
  • Qualsevol activitat que hagi percebut ajudes atorgades pels Estats, encara que no fos diners directe de la Unió.
  • Totes les infraccions relatives al mercat interior en relació amb els actes que infringeixin les normes de l’impost sobre societats.
  • Qualsevol pràctica amb finalitat obtenir un avantatge fiscal que desvirtuï l’objecte o la finalitat de la legislació aplicable de l’impost sobre societats.

I compte. En tots aquests casos, s’inverteix la càrrega de la prova i s’admet que les denúncies siguin anònimes. Finalment, l’annex d’aquesta Directiva relaciona més d’altres cent Directives i un bon grapat de Reglaments que han de reinterpretar de conformitat amb la nova norma. In fine, valorem positivament el nou sistema de denúncia implantat per la Directiva, la qual esperem sigui complerta i, per descomptat, ben utilitzada a fi de no saturar aquest sistema.

Víctor Almonacid (Secretari De L’administració Local) i Josep Jover (Advocat I Auditor) – Levante

Imatge:

ÍNDEX DE PERCEPCIONS DE CORRUPCIÓ 2019

Segons els experts i els empresaris, l’Índex de percepcions de corrupció ocupa 180 països i territoris segons els nivells percebuts de corrupció del sector públic. L’anàlisi d’enguany demostra que la corrupció és més perversa en els països on els diners grans poden fluir lliurement en campanyes electorals i on els governs només escolten la veu d’individus rics o ben connectats.

Consulteu els resultats anteriors de l’IPC.

Informació de Transparency International.

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On TwitterVisit Us On FacebookVisit Us On Linkedin