Mateo Valero “Europa podria ser pionera per primera vegada amb el xip obert”
Mateo Valero és el director del Barcelona Supercomputing Center i una de les persones de referència en la computació a Espanya. Ha vist com el centre de recerca, des del seu naixement el 2004, ha anat posant les bases per ser un espai pioner en la tecnologia a Europa. Es va posicionar al mapa amb el Mare Nostrum 1, i a finals del 2020 ja esperen rebre el seu germà gran: el Mare Nostrum 5. “L’1 va ser el primer a ubicar-se en un centre públic”, rememora, “ara amb el 5 farem una gran passa endavant en qualitat i velocitat del processament de les dades”.
Però aquesta nova màquina també ha de retornar a Europa un paper important en el desenvolupament de hardware. “Anys enrere, quan compraves a IBM, HP i altres cases, adquiries un computador, un sistema operatiu i les aplicacions. Era tot o res, i t’obligava a ser molt dependent. Linus Torvalds va crear un programari per als seus alumnes amb codi obert i va democratitzar el software”, relata Valero. De fet, el Mare Nostrum 1 va ser el primer supercomputador a incorporar aquest programari: Linux. “Ens va costar molt convèncer IBM de posar-lo!”, afirma, “Linux va democratitzar el software, però va deixar captiu el hardware en mans d’AMD, IBM, Nvidia… Europa ha de tornar a entrar en el joc, d’on va sortir quan va vendre ARM”.
Conversem amb Valero sobre la tasca del Mare Nostrum 5 en la creació de tecnologia europea, del poder de les dades en la investigació cientificotècnica i social, i de l’esclat d’una pandèmia sanitària que ha fet veure que la intel·ligència artificial i el big data han d’anar de la mà de la medicina.
La crisi de la covid-19 ha posat sobre la taula el paper del big data i la intel·ligència artificial i la seva capacitat per predir malalties. Com no s’ha pogut preveure?
Si podia passar o no, es tenia clar. Com ens ha agafat de preparats, això ja és diferent. La ciència no està ben cuidada a Espanya, ens va agafar amb el peu canviat perquè les coses s’han de planificar, però hem pogut reorientar la situació i intentar ajudar per resoldre-ho. Ara cal formalitzar-ho i un dels instruments és la supercomputació. Hi ha una gran quantitat d’informació als hospitals i Europa hauria de posar-la en bases de dades públiques, anonimitzades i seguint les regles més estrictes d’ètica. Com diu el nostre director de Ciències de la Vida, necessitem fer un bessó digital. Si vols fer un vaixell o un avió, el simules. Per fer un bessó, has d’usar la física i les matemàtiques, i no s’ha fet mai. La medicina va endarrerida pel que fa a l’aplicació de tècniques de simulació. Seria una gran passa endavant si es posés la física a l’abast dels investigadors per saber com respondre si ens ataquen. Hem intentat transmetre això als nostres patrons, ministres i consellers davant el coronavirus.
Podeu llegir la entrevista completa a METADATA
