La història real del codi de control més famós de Windows: Ctrl+Alt+Del
David Bradley va ser l'”inventor” d’aquest truc que ha ajudat a milions d’usuaris a solucionar els problemes del seu ordinador.
El famós codi de control de Windows Ctrl+Alt+Del ha ajudat des de la seva creació a milions d’usuaris a solucionar els problemes que presentaven els seus ordinadors. No obstant això, la seva creació no tenia com a objectiu esdevenir una eina fonamental per als seus clients, sinó per als programadors, segons recull MentalFloss.
La història es remunta a 1981, quan David Bradley va passar a formar part de l’equip de 12 enginyers d’IBM en el projecte Acorn, que consistia en la creació d’un ordinador personal d’IBM. El repte d’aquest treball consistia que havien d’aconseguir construir la màquina en tan sols un any , en lloc d’entre els tres i cinc anys previstos estimats, per avantatjar als seus principals competidors, Apple i RadioShack.
El grup es va trobar amb nombroses traves durant la seva àrdua tasca, però hi havia una d’elles que els desesperava especialment: quan l’ordinador donava amb un error de codificació, els programadors es veien obligats a reiniciar el sistema de manera completa manualment, i després engegar-lo de nou, les proves de memòria de l’ordinador duraven molt de temps.
Va ser llavors quan a Bradley, després de cinc mesos de treball, va tenir la idea d’inventar una ordre que els permetés reiniciar l’ordinador i saltar-se les proves de memòria que es provocaven un consum de temps fonamental. Aquest drecera havia de ser eliminada abans del llançament al mercat del dispositiu, però l’enginyer se’n va oblidar.
L’equip va aconseguir acabar el projecte Acorn a temps i l’ordinador va sortir a la venda a la tardor de 1981, el que va suposar un fet sense precedents, ja que va permetre a milers de persones tenir l’ordinador a casa i a les oficines.
El truc de Bradley no es va descobrir fins gairebé 10 anys després, quan l’any 1990 Microsoft va arribar a Windows per canviar-ho tot. Va ser en el moment oportú, ja que llavors milers d’ordinadors començaven a donar problemes als seus propietaris quedant-se “penjats” amb la famosa pantalla blava. Llavors, el codi de control “Ctrl+Alt+Del” permetia solucionar-ho fàcilment.
Pel que fa a la tria de les tecles, l’enginyer les va escollir per la seva ubicació en el teclat: atès que la tecla “Del” (“Supr” en el teclat català) es troba lluny de “Ctrl” i “Alt”, era molt improbable que algú les pogués accionar accidentalment.
