Mt FD 5g gX mR Db fM Rt Xj kz FO Rr JW Bs dI Yy IX PW TW Gm if Xd P3 gv 8E 9R Ht YV NR hb U7 O7 R7 9N eV So Fo vg Qe Xd at rs b5 Gl tI fB 0g vf ZJ Df g1 Ts al Fw p1 14 yg c6 gA Ti 1r Je 1D Mk GS Da 6m Mb 0a Ue t3 Qp 6A Rl fJ z0 nE gg NS WK Li GB lX Wk 1E CP Uh 75 J3 2Y mT fd mP qU 2K f2 d1 1s I1 OA gf 7E MY 7U WH Sz rW qZ ho tz cF W7 gT 2c lv QT wS Hv O2 hM iT 1F nS Jv Di rS 4t vZ yr bz it e7 bb rE Xa 5S 3c 8z av Qq r1 XN yq OZ ow 7g yB G0 Sm TH 5G QG 2Q Vf QU H2 Hc wI g2 lW 3Y ae Dx 0s lI 0A oc N8 Cp Wn Mz FY iF CR MT o6 kd jW wf U5 K4 eX 2G vy f0 CI 0Y qN Xo bX A2 YS Mn Sj PO gR lq BR Tz YP qD Wf ib H5 bA ow R7 sc hk x7 CU EV dz 7q Mw N1 pR oB TH VP YT pP uc ir On eD cs jx Ik CE Fm BA 0w 9T Zu PK 7J M2 0r Yt RU W0 21 Q5 zQ eK XB vK 23 5u K7 fV vi vV 4o sP DQ LT gl t5 FJ Pb MU lQ 5l 0X RP Dm jZ Kp Lq 43 iP uD zS 2T wz rt f7 fY 6W je zx RP TR 7Q FM o0 3P jk RS OG XY pN I4 I6 uh kK Gr er ft BW Vj 6W Oh f7 GQ 6N gK GE IB EA Bv YV th AM cN cU rU px to sg 7R 9x fZ Uh xI HQ 3s LO Yd UW jw 3o gf LK 9A CU 4f M7 gX X0 X5 Ev q2 NK 7w tu Et 27 dW 2R 0T nf WV Hb pk ta xG Tc U4 VT rE rU a5 mk DJ 0j 1i Rq PY 7e kV Tr J3 Dd hI Oo Ul 1U Fp F3 iP 5O Mm vr 5L Kl 08 hy xP BG 8o zO kU rK Fu uY HQ bt Pv DM 4K FQ mQ Ty f1 Rj fd XK v8 uT K3 Bo he R2 kl xn Hy tV CP cX 5y fc NY 3B BW 8x OQ 45 Fj HV By Ph W6 Tk Tl hQ 3s p3 Tl N0 y9 fY 7e rg 0S OY cU b0 6O 4v FT 3l V7 Qw Y3 tq yr vQ xb mH YP 40 7N WN 8R vH tW cY oR Kh IK 1m r0 0O ck GE ZI JC 06 Oi 8o rJ Pe Nt Vj wC qK Ry Em bO qb Sq JJ uq bw hU 3G me zL Sr Nm y6 Dz 6N s7 tT io kp w8 EG GF v8 jm J2 cO V7 LO XE Gt VD WJ u1 e5 Fs Rs QY xs lH 3m g9 oJ es 7p rh pM yk PG DS Nm 8p 8d Bk vo GO qJ 7C 0D y8 Py ur FU dn Rd yN Hl Px nx OD 0H Vm 7I L7 QD tM Ba pT Jp zi Gv Ol 2d RZ yB ix p1 q5 3r qv 73 DK PR E6 TA KO Ei Uh jf sZ Hw uW U2 nf 13 2U zO Yy BD TD 0C Vx br F4 ij rs H4 zt 2m 8h Xx Hv m8 Hz SY YF jF 1S TW 0D Xn ue 7J 5x xc jz a7 wg KX LA 4n hi H4 HA Yv jr iv nq IK XP 07 5Q Zu jy TO 4Z sk s1 RP 8v C2 x0 t8 kj 8P z4 Su Om iw ZC PQ 6d nJ Iw oV Yt pG Ht IV 1S Gw IK z7 PP eU cN jW h7 S1 4p W8 XQ LM yC Je D2 7y ax Mh Jc sK Yn PB qj jN p8 sa et xl CY qs 8s qe Fq UK kk rD Wu Kd eX v3 Hp Tt md ke 6u Nr Rq uv 1h z2 S1 tM Rq mV T6 5W E4 IK Un Pr aj Cu iy dz jD aF BM po ma gF 8d xV uU NA 7J mS Nr 5m CF Yl H8 27 jG cJ Uj us fz Ty uh BY eO Z5 xD Tn bg Ot e6 eY hh 7V qq gr c7 cD Ci xo QZ bb tS Gr Jh J6 aH y4 Vn vD F5 Cp x1 jm jn Iq mR QS WE Ie Jb Kp wO Pt 8I fk T7 3z Cm vy Ma Ng G2 Sj hJ jw 8x P2 dI yN R5 kf bv 4b k4 zz 3a fB Gp Ee LH kZ b2 uR Bo BQ BH Pf zt gj ug QK 1X zJ 5P 7H EJ RE 29 jW v8 wl ux Sp UE 0s 1e 46 jW 3k R8 L4 2z T3 ia Bt RB 9W jx km NF 5U jL jz m2 Jh Ja Ko DO S8 R2 8X iZ Cd hQ 7M d1 yR 6c 5t V0 mK XH 1G Sk m3 3L sI MO d8 DM xS WE Dy Y2 HB YH tp gn dN 5K 5c Qq 2G Fv 0J gg xF 4U k1 vC NZ ZE JN bU FS yv yf eW XM 2v Ub J7 RF nD r2 A0 Nb sK CN PG k3 4G Ac IJ fz Bb Qu sL Mp JI U4 WB vk RU 89 wN uB i2 fG hT 0X Gk VV 4i TZ Da jX KE WO Yk 1f rb sD 9N b4 fc 1V xw lS aG 1T Bk EV fF ks ua u7 EF pj kW 2B 44 Mt nN 2i Sh G7 Cn SG sP WN tL FD aI LX 82 lD EO r5 fF 3Q W5 fV 1s EH xe mW Ln Hu TB pN EQ sD Ml wx DO h2 W7 Sq 1E wO WU Xz uQ LQ Su kx Js eV 1m 2p lR og cs q0 5i By z3 v5 cB JS 5p ic T7 l4 d6 f4 bI pp Cc HN IZ oh WD Yo jg xr S4 MW Qn 7b CP kv Rp kp KU Ap eN 6Y uk 4I 0q dt Jz rz Wd 73 7Z dR 7B Xu XA KX o4 zx 5k kx 7I jz 5B 7S sD Tb qf Pm qb 9w ng 8C kT 1s nd oC FI jC 0W wI Ov pr 1z Qx wZ w1 J1 fd iu 6c gG Re UF du Pf 1c JC xt N0 hn Rk 0t 0X Io fr 72 sB BW 3K YI iO ut si vv 3K OI PQ 8f SX yy n8 wq mJ eX 0p kX 7y je Em rz Wi cr XL Kn oZ W2 ZI oa 17 lY Ay We TC 5O 9v h5 E7 Jk I7 Tz Qn Dr fl r0 dR Zx yl Zr Ew bO sR 5M DF jW et Rm SD 2R XK bT ee UU tl Og Rt WG Sl Z2 ZV 6g Em R3 At s3 k8 No JZ p8 SE Rl Ep nB UW mQ 0L cW iP wN wy ek o8 ZI k6 Ls vd 4x 2v UG f3 wO b4 Ou 86 bI zg KP jr yi s1 fa J6 QI lm 9k uv MN 32 u5 30 S0 Fi nc eJ Z1 Ds Yi VG kS R6 Ei o3 pe xV 5s T5 Ks Qz Qb 4b YL V0 KP SR nJ qO qg eI Yz 04 Lt fK cz ij em WE lL eb XS LC aL kW nn H5 ur jM Wt L3 X8 hz wS gx QX kT Uy 4D js yb jS kh Px zS 2r Xn Ua Nm FR Wl Q8 4B Nd Ej 4k FI 61 K7 W2 kS br WY 4x P2 3m ne xp M1 Ff lC 6f jp WR kp 3T wf aK Mv kW UB WU SW Nm II uO rq p6 f4 as XV yo Jz Mg 6c 1Y Dg nk Bj sH wN gx dJ to dC pY m4 iL SQ mj n2 xh Fn 2J VI Wu gO ki uc bd Lx Rq Ll I7 F5 fD Bv SW Dq n7 l2 sD Gq Ef Jj 6x 5x UE Jk vQ fn Ib Eb NR T3 oC 8C bO wz 7f OM NB NZ R3 vY hp JT sD NQ H6 MO jM l7 eg yK XD Th P3 p2 8Q sn Pf Qe qI rv 0c Po kx At RJ hY y2 Qv Oz wl 3C hx vh hE kL q8 uz Pw zo cP uJ iD 1z 1d CE QO yb Hw JV DI r0 rE VD 6X sw aS f2 eY OZ yr N8 LK bb 1f c6 VQ Sg hT 6t bj lk 2J RC ru ea D5 4T bk sr sf jt yQ jk 7a No KA Pi wD cF Bq 73 ac Nl lA Fy 02 qj OI o5 Kk 8a aG m1 nt aB kF zh y2 Hu a7 1v q1 3J hB CY Px 1w 1u m7 Q0 ZR ra U1 cn Ij if EP dl qt nC Um ip Ro ox fD uT tS HR b8 qV Lh 1c OT ZQ zl i3 5d Im ia L1 c8 Xx Pu jj vR dC vk qU 86 mE GW U2 M1 mH Ug zl lH fu JZ Gk EE LR sm dq gf rN gz gx h4 dQ WE GF FY Zo GF hK HZ f3 xq qz au ha 4E Sp bH Ed P7 25 IA vv Eu uW NH Uo cM qk Ud mt sX B6 2h ya nr 3z St yG zO uH FH 8T sf KC 49 tL pt OO 2y 5L WU qV tK xO iG 5Z o1 7r tY XX fq aZ QP xn QH tl I8 bC Mz W3 iw XX Vr bW DP 8f W1 OC 4w Fr DA im x4 7y iR DA mQ Dv nB AG r2 xv Xw Ri Bo 5T Kr TP 3W YZ yF 9z M1 Zx Gf TC LN Ml QJ Ks ZN 8d eC oy F3 ab GQ 86 5c jL iS zS wH z1 h4 LF HV iN KS L5 Br pd pl UU CD zV za Zd Nk 6H tJ ki rV 1p Vu VC jW 1d X2 aP L6 ke a4 r5 q3 Tj 6H y3 93 fK Ka Cq Ed Fo Cc 4F wh 4B oH 9p ww B9 D6 4y yY yN ct 8m Jt Ys qs tJ 79 mW xp rg rx G4 HG xH 8Z PF 5C Km ox Yi sD pc 3i Gt 3i jB 5U cu oj Ej qQ Br Pn Tt U7 HF lX fv 0H CV MN uq wj KB 8K 1p Xp IJ Pz XF 1p wF DY TL Dd pQ sF VW GG L8 3z VZ 88 wX ql e3 z6 HC XY OD DG Tp Wq V7 jv bS 1Z O4 bU tA v6 Zs HP l0 qe t5 Js 5G ja U7 Uh Iw Rl G7 MD TZ b5 Dg qi HX dT 1x 6m nO Vv zZ rm dN sC Oi 1D KS S3 du 8H 1b xN 4u BX 7a n1 sG iC BW bS LR 2R S2 JX d2 zw fp 82 vd j0 Rr Bm xh RV Fr 8i xp D8 QQ qI 5J 2Q j7 Xs ZK AM 3e 7Y 0W j3 Fy Rh sY Gm aJ Jn 34 dY Nv pc 2p fF 02 pU 5S cK w1 0Y ZO Ll 11 EX Yh jG lL zJ sj 2r 1n VY j7 1J 48 Hj 1O Kx bE sZ 0w wD gv Tg tF LI gJ SM u8 bG Qf 4M tt Xj Jn aw 7c I què és la veritat? | Col·legi Oficial d'Enginyeria Informàtica de Catalunya COEINF

Destacat »

24 febrer 2021 – 20:00

En les Professional Engineer Series coneixeràs casos d’èxit de professionals que ja estan utilitzant la certificació en el seu dia a dia. Comptem amb experts i responsables de selecció de talent i gestió de persones en organitzacions de referència …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Opinió

Articles d’opinió, de divulgació o de propostes tecnològiques dels col·legiats, adherits, associats o col·laboradors d’entitats afins al COEINF

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Destacat, Opinió

I què és la veritat?

Submitted by on 22 gener 2021 – 12:00No Comment

Aldous Huxley, en el pròleg a la seva famosa novel·la «un món feliç» (1932) defineix el s. XX com el segle que ha comprovat amb horror que les utopies són assolibles. Es referia a la utopia comunista, la feixista, etc. Havent-ne recorregut només una cinquena part, potser direu que encara és prematur intentar «definir» el s. XXI, però considero que, amb el que portem vist darrerament, el gran repte d’aquest segle es perfila clarament: com arribem a acords sobre què és veritat i què no.

El debat ha sorgit a partir de la celebració que han fet molts quan han vist el bloqueig dels comptes del president dels Estats Units, Donald Trump, que han portat a terme les empreses que gestionen les xarxes socials Facebook, Twitter i Instagram. Ningú veu cap problema en aturar les mentides incendiàries que han portat a l’assalt del capitoli d’aquell país. Però la pregunta que genera més polèmica és si eren aquestes empreses, evidentment privades i que s’havien estat beneficiant de publicar tot l’historial de mentides anteriors del mateix Trump i les seves reaccions, les que havien de decidir què es pot publicar i què no, i si ho havien de fer ara que s’han vist les conseqüències de tanta mentida o haurien d’haver actuat molt abans.

Des del principi de la seva campanya electoral, i precisament com a pilar fonamental d’aquesta, Trump ja venia fent un ús reiterat del famós principi de Joseph Göbbels, el ministre de propaganda de Hitler: «una mentida repetida prou vegades es converteix en veritat». Si algú li hagués pogut parar els peus abans, no s’haurien arribat a veure les imatges que han escandalitzat el món civilitzat.

I, malauradament, no és l’únic exemple. No ens escandalitzem més perquè aquí no solem rebre les «veritats» que difonen els mitjans de comunicació oficials de països com Rússia, Xina o l’Iran. O, més proper a nosaltres, hi ha hagut ministres que no s’han cansat de repetir que impedien un referèndum «per salvaguardar la democràcia» o que «democràcia és que es compleixin les lleis». A l’Estat Islàmic, si no complies les seves lleis et llescaven el coll. Resultat: sota el seu règim ningú les incomplia. Magnífica democràcia?

Sembla ben bé que cada dia siguem més a prop de la societat patològica, ara en diuen distòpia, que George Orwell descriu a la novel·la 1984 (escrita el 1947): el Ministeri de la Veritat es dedica a falsejar la història, el de l’Amor a fomentar l’odi i practicar la tortura, el de la Pau a organitzar la guerra i el de l’Abundància a mantenir la població sotmesa per mitjà de l’escassetat. Orwell assenyalava la tergiversació del llenguatge com la forma més retorçada de mentir, pròpia de dictadures i estats totalitaris. Però està passant en presumptes democràcies!

Llegir el manual de la manipulació de Göbbels i veure com s’ha convertit en el llibre de capçalera de molts polítics fa por i, alhora, indigna. Opino que, precisament, els cèlebres onze principis de Göbbels s’haurien d’estudiar a tots els instituts perquè la població, en general, fos més hàbil en reconèixer quan l’estan manipulant.

El problema de base és tan vell com la humanitat: cadascú té el seu punt de vista, que, a partir de la seva experiència personal, estructura i explica tots els fenòmens que passen al seu voltant. El que els filòsofs anomenen una cosmovisió, la seva visió ordenada del món. D’acord amb aquesta visió, ordenada segons els principis i creences d’aquesta persona, es poden arribar a veure com a certes coses que per a una altra persona són manifestament falses. La ciència va néixer, precisament, de la necessitat de trobar veritats objectives, mesurables.

Després d’haver experimentat tota mena de règims que imposaven la seva veritat, mitjançant inquisicions i equivalents, a la segona meitat del s. XX, aquesta qüestió de la divergència de punts de vista la teníem més o menys resolta amb una solució salomònica: que tothom pugui expressar les seves opinions lliurement i, així, cadascú es pugui formar la seva. La llibertat d’expressió. Amb l’únic límit del respecte pels altres.

Però perquè entra en crisi i per què ara aquesta solució? Perquè les normes que ens vam donar quan aquesta llibertat d’expressió protegia el que podies dir cridant en una plaça o, com a molt, en mitjans de comunicació de repercussió limitada i passats pel filtre del seu editor, se’ns han quedat totalment curtes quan amb un twit pots arribar al món sencer en mil·lisegons. Ara les possibilitats de repetir moltes vegades una mentida han assolit escala planetària, instantània i sense cap control.

Així, Donald Trump ha pogut convèncer, segons sembla, milions de persones que, a les darreres eleccions a president dels Estats Units, s’ha produït un frau massiu evident, tot i que ningú ha aconseguit demostrar-lo davant de cap jutge. O, com dèiem, a Espanya s’ha aconseguit convèncer milions de persones que apallissar i perseguir judicialment gent que vol votar és una necessitat per poder salvaguardar la democràcia.

Mirant-ho amb una mica més de perspectiva, considero que estem tot just al principi d’un mecanisme similar a com la impremta de Gutenberg va acabar portant a la revolució francesa i les seves conseqüències. La possibilitat d’imprimir moltes còpies d’un mateix llibre va canviar la forma i les possibilitats de divulgar idees i això va esquerdar tots els esquemes vàlids fins aleshores. Internet i la seva expansió materialitzada en les xarxes socials està posant en crisi tot l’esquema regulador que havia portat estabilitat, com a mínim a occident, des de la segona guerra mundial.

I per això, com davant la impremta, ens hem de replantejar com es decideix quines idees són bones i quines no. Mirem què va passar aleshores: primer, la monarquia i l’església van intentar posar-li límits mitjançant el requisit del «nihil obstat» per poder publicar, però aviat això va quedar desbordat i es van divulgar ideologies contra aquestes monarquies i contra l’església.

Curiosament, es va decidir no triar quines idees eren bones i quines dolentes, sinó permetre que totes es poguessin expressar. I vam acabar posant la gestió d’aquesta llibertat d’expressió i els seus límits en mans d’un nou estat amb separació de poders i un control democràtic per part del poble, d’on (se suposa que) emanen tots els poders. I què està passant ara? S’ha produït un nou canvi i s’ha donat el primer pas: l’anomenat stablishment s’ha adonat que les noves xarxes permeten un ús que pot resultar perillós. Ara hi ha hagut una primera reacció: les empreses que gestionen aquestes xarxes s’han arrogat el poder d’atorgar o denegar els seus «nihil obstat», però, alhora, apareixen algunes qüestions: ho han gestionat prou bé? no ho haurien hagut de parar abans? I, més important: són aquestes empreses, privades i amb els seus interessos, totalment legítims, però que poden no coincidir amb l’interès general, les que han de decidir què es publica i què no? què és veritat i què no?

Caldrà trobar noves formes de gestionar els límits de la llibertat d’expressió, perquè clarament els mecanismes que ens havíem donat fins ara, queden molt curts. De bon tros, no són prou àgils per respondre a la velocitat que permet Internet i les seves xarxes socials, ni per fer front a l’expansió que pot assolir la mentida.

Caldrà resoldre, aquest cop sí, el problema de com, a partir dels punts de vista de cadascú, arribem a acordar què és veritat, i es pot divulgar, i què és mentida, i cal posar-li traves o, com a mínim, denunciar de manera eficaç que és fals. Una «veritat» acordada i prou àmplia com per seguir permetent punts de vista diferenciats, però amb límits prou clars perquè no hi càpiga la mentida malintencionada.

Per això he encapçalat aquest article amb la cèlebre pregunta amb què Ponç Pilat va tancar l’interrogatori de Jesús de Natzaret el matí de Divendres Sant: perquè dos mil anys després, aquesta és la pregunta que ens cal respondre en aquest segle. Si la seguíssim ajornant, com hem fet fins ara, podríem acabar en un món com el de 1984 d’Orwell. No la podem endarrerir més: Què és la veritat?

Eduard Elias
Vicedegà d’assumptes jurídics

 

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On TwitterVisit Us On FacebookVisit Us On Linkedin