Un centenar de representants de l’alta direcció i responsables de Gestió de Persones d’organitzacions associades a la Fundació Factor Humà s’han reunit per debatre sobre la irrupció i l’impacte de la intel·ligència artificial generativa a les organitzacions.
- Genís Roca, expert en transformació empresarial, professor universitari i especialista en cultura digital; Karina Gibert, catedràtica de la UPC i especialista en estadística computacional i intel·ligència artificial; Ricardo Lechuga, director de Persones de Damm; i els dos darrers Premis Impacta i Mercè Sala de la Fundació, han estat les persones encarregades de donar veu al debat que enguany s’ha celebrat en un espai emblemàtic de Barcelona, la sala de bàscules de l’Antiga Fàbrica Damm.
La Fundació Factor Humà ha celebrat la seva Trobada Anual entre Màxims Representants organitzatius i Direcció de l’Àrea de Persones, que ha tingut lloc a l’Antiga Fàbrica Damm. Enguany, la trobada ha tingut com a fil conductor la irrupció de la intel·ligència artificial generativa i com aquest canvi pot tenir impacte en cada cop més vessants de l’àmbit laboral. Ricardo Lechuga, director de Persones de Damm, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a l’espai i ha iniciat el debat al voltant de la irrupció de la IA posant l’accent en què “hem de veure aquest canvi en el mercat laboral com una oportunitat de creixement, ja que pot implicar que tornem a posar el focus, encara més, en les qualitats humanes”.
L’economista i periodista Víctor Costa ha estat l’encarregat de conduir l’acte, i ha subratllat el fet que “la intel·ligència artificial és informació i coneixement, però la creativitat, la interpretació i el pensament crític són el factor humà que depèn de les persones”.
Costa ha moderat la taula rodona “IA com a aliada o com a enemiga per a les direccions de les organitzacions?”, una conversa entre dos experts amb trajectòries diferents però que tenen com a nexe comú els entorns i la cultura digitals: Genís Roca, expert en transformació empresarial, desenvolupament de negoci i cultura digital; i Karina Gibert, directora del centre de recerca Intelligent Data Science & Artificial Intelligence (IDEAI-UPC). En la seva intervenció inicial, Roca ha apuntat que “vivim en un mon on el model industrial ja ha deixat de servir per a tot però, tanmateix, el model digital encara no està prou desenvolupat com per substituir-lo del tot”. En aquest marc, les persones representants de les organitzacions i la Direcció de Persones tenen la difícil tasca de decidir què prenen i què no de cadascun d’aquests dos models. Per la seva banda, Gibert ha posat el focus en el paper tan rellevant que juguen les persones en el moment de canvi actual, donat que la intel·ligència artificial “és una eina amb una potencia extraordinària per revelar la complexitat del món a través de les dades i així extreure’n valor afegit, però no és perfecta i en funció de com ens posicionem envers ella caminarem cap a un tipus de societat o una altra”.
Una normativa encara per desenvolupar
Malgrat que la intel·ligència artificial no és nova, va néixer al 1956, és molt més recent la tasca dels governs a l’hora de desenvolupar cartes ètiques i normatives sobre el seu ús. Espanya té un paper important en aquest marc, donat que el pilot per aterrat el projecte de llei europea de la IA ha recaigut en el nostre país. Preguntada sobre la propera normativa, Gibert visualitza un futur on “aquesta regulació tindrà un paper substancialment sancionador, i farà falta desenvolupar molt més totes les qüestions deontològiques referents a la responsabilitat de l’usuari, del qui dissenya i distribueix la IA, etc.”
En el moment actual en què la normativa segueix un ritme molt més lent que els avenços tecnològics, segons Roca “toca estar convençuts que el canvi és a fi de bé però els propers anys també tocarà estar vigilants, legislant, reclamant i molestant quan les coses no es facin bé”. En aquest sentit, Gibert ha afegit que “la IA ben auditada, implementada i instal·lada només porta beneficis, però si aquesta tecnologia l’entrenes de qualsevol manera i fas poques proves, també por conduir a l’error”.
La IA s’ha d’entrenar per donar suport a la presa de decisions
Un aspecte que hauran de tenir en compte les futures normatives és el fet que “la IA és un assistent que aporta inputs que les persones poden tenir en compte en una presa de decisió, però la IA no en pot ser la responsable”, segons explica Gibert. I per tal de donar suport en el procés de decisió correctament, la intel·ligència artificial ha de rebre entrenament, que vol dir donar-li “les dades que representin bé l’univers sobre el qual ha d’actuar aquesta IA”, ha precisat. La catedràtica ha posat com a símil l’estadística: si les dades no estan bé, l’estadística també és fal·lible.
A més d’alimentar-la amb les dades adequades, l’altre repte actual és com la informació extreta de la IA s’insereix bé en el procés de presa de decisions. Això ha fet que els darrers anys hagi sorgit una àrea de recerca anomenada Explainable AI, “que tracta de donar una capa argumental que complementi les prediccions i les doti d’una justificació per sustentar la presa de decisions”, ha explicat Gibert.
Dues eines perquè les organitzacions implementin IA
Els experts de la taula rodona han tancat el debat fent dues propostes pràctiques perquè les empreses facin una introducció segura de la intel·ligència artificial. Roca ha plantejat que les organitzacions constitueixin “un comitè ètic de dades per revisar els usos que en fan i analitzar si creuen els límits”. Aquesta mesura és una bona praxis “abans que les lleis ens obliguin, i pot tenir un benefici reputacional”, ha afegit. Per la seva banda, Gibert ha aconsellat que les organitzacions catalanes que es plantegin integrar eines d’IA, primer les passin per filtres com el de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de la Universitat de Girona, que disposa d’un segell ètic. Aquesta eina “dona garanties que la tecnologia que una empresa vulgui incorporar no flaqueja des del punt de vista ètic, i també forçarà que el mercat es mogui en aquesta direcció”, ha puntualitzat l’experta en estadística computacional i IA.
Donant suport a les empreses que fomenten entorns saludables
Aquest acte també ha servit per donar veu al Premis Impacta i al Mercè Sala 2023. David Prats, president executiu de Borges International Group, que enguany va rebre el Premi Mercè Sala 2023, ha explicat que “Borges és una empresa familiar fundada fa més de 125 anys que es dedica, en gran mesura, a fer equilibris entre aspectes que poden semblar contradictoris per a molts, com tenir una estructura accionarial sòlida sense perdre l’ADN familiar, entre innovar incorporant tecnologies com la IA i no perdre de vista que la base del negoci són les matèries primeres, entre avançar en la Responsabilitat Social i fer rendible el negoci o entre ser internacionals però apostar pel km 0”.
Per la seva banda, Xavier Rovira, soci director de NTT DATA Spain a Catalunya, guanyadora del Premi Impacta 2023 pel seu projecte WomenTogether enfocat a l’evolució professional de les dones executives de la companyia, ha explicat que “NTT Data no era històricament gaire diversa. Érem una companyia d’enginyers informàtics, homes, amb un estil de lideratge força directiu i quan avaluàvem la diversitat pensàvem que no estàvem fent les coses malament perquè el propòsit organitzatiu s’estructurava al voltant de la persona. Fins que ens vam adonar que teníem biaixos inconscients i vam començar a treballar-los amb projectes com el WomenTogether”.
