Destacat »

17 maig 2019 – 16:00

Estem a punt de fer l’any que vam crear al Col·legi donesCOEINF, la Comissió de seguiment de l’escletxa de gènere.
Tota la informació sobre qui som, qui en forma part, les activitats que s’han fet, articles …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Opinió

Articles d’opinió, de divulgació o de propostes tecnològiques dels col·legiats, adherits, associats o col·laboradors d’entitats afins al COEINF

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Professió

L’Enginyeria Informàtica té un dels menors índexs d’atur

Submitted by on 30 maig 2012 – 18:00No Comment
Share Button

El nou president de CODDII, Eduardo Vendrell, assenyala que Bolonya ha equiparat Informàtica amb la resta de les enginyeries

L’Enginyeria en Informàtica és un dels camps professionals amb menor índex d’atur, especialment entre els acabats de titular, assenyala en la següent entrevista el nou president de la Conferència de Directors i Degans d’Enginyeria Informàtica de les universitats espanyoles (CODDII), Eduardo Vendrell. Afegeix que hi ha un nínxol d’alumnes amb vocació informàtica que manté les xifres de matrícula i que CODDII espera el treball del Comitè d’Experts que el Ministeri ha nomenat per analitzar el sistema universitari, abans de pronunciar sobre la seva reforma.

El director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica de la Universitat Politècnica de València, Eduardo Vendrell Vidal, ha estat elegit president de la Conferència de Directors i Degans d’Enginyeria Informàtica de les universitats espanyoles (CODDII). El nou president de CODDII és també membre del Comitè Executiu de EQANIE, la Xarxa Europea per a la Garantia de la Qualitat en l’Educació en Informàtica, i del Comitè d’Educació en l’Enginyeria de la World Federation of Engineering Organizations. Així mateix, pertany a l’Institut d’Automàtica i informàtica Industrial de la Universitat Politècnica de València.

¿Quin és l’estat actual dels estudis d’Enginyeria en Informàtica?

Amb el canvi a l’Espai Europeu d’Educació Superior, la CODDII impulsar i propiciar que es publicaran al BOE les recomanacions per a elaboració de plans d’estudis de grau i màster que actualment suposen el model per als títols d’Enginyeria Informàtica a nivell nacional. La majoria de centres han generat els seus títols a partir d’aquestes recomanacions. Aquesta situació equipara de facto els estudis d’Enginyeria en Informàtica al nivell de la resta d’enginyeries que tenen els seus títols associats a professions regulades. Entenem que, des del punt de vista acadèmic, aquesta acció era necessària per situar els estudis d’Enginyeria em Informàtica, i per tant als seus titulats, en el lloc que els correspon, amb la resta d’enginyeries.

Com han afectat el procés de Bolonya als estudis d’Enginyeria en Informàtica?

Els anteriors plans d’estudis tenien establerts títols de primer cicle de tres anys de durada, les Enginyeries Tècniques en Informàtica en les seves especialitats en Sistemes i en Gestió, i títols de primer i segon cicle de 5 anys, l’Enginyeria en Informàtica. Més enllà d’aquests títols estaven els estudis de doctorat en diferents àmbits científics. El procés de Bolonya estableix una estructura d’estudis de grau i màster, el que ha comportat la implantació del Grau en Enginyeria en Informàtica, de 4 anys de durada, i el Màster en Enginyeria Informàtica, construït entre 1 any i mig i 2 anys de durada . Es tracta d’una situació que equipara i fa comparables els nostres títols, en teoria, als de la resta de països que han adoptat aquest model. Dic en teoria, perquè a la pràctica es donen moltes situacions que generen disfuncions. Això es veu en la durada dels estudis de Grau, que en molts països és de 3 anys, i sobretot en els màsters, la durada més comú és de 2 anys.

En quin moment es troba el procés de col·legiació dels Enginyers Informàtics?

La veritat és que no conec les xifres exactes de col·legiació dels nostres titulats. Actualment, els col·legis professionals s’han organitzat en Consells de col·legis a nivell nacional, tant per a l’àmbit de les Enginyeria Tècnica Informàtica (CONCITI) com per a l’Enginyeria Informàtica (CCII). Això suposa, des del nostre punt de vista, una millor coordinació pel que fa a les actuacions i accions en defensa de la professió. Els nous Graduats en Enginyeria Informàtica, que estan començant a ingresar a les escoles i facultats, tenen, per les anteriorment esmentades recomanacions i directrius publicades al BOE, la seva titulació lligada a la professió d’Enginyeria Tècnica en Informàtica. On hi ha un major nivell d’indeterminació és en l’àmbit dels màsters, lligats a la professió d’Enginyeria Informàtica. En l’actualitat existeixen diferents tipus de màsters implantats en l’àmbit de la Informàtica, molts d’ells de caràcter especialitzat o científic, que no s’ajusten a les directrius del BOE. D’altra banda, en aquest moment s’està duent a terme la implantació dels mateixos pel que no tenim dades encara del volum de titulats i de la seva filiació.

Com està afectant la crisi econòmica a l’Enginyeria en Informàtica?

L’Enginyeria en Informàtica és un dels camps professionals amb menor índex d’atur, i és especialment important el baix índex d’atur en el sector de recent titulats, tal com testifiquen diversos informes emesos tant des de les pròpies universitats a través de les enquestes que es realitzen als acabats de titular (sol encuestrase els alumnes al titular-i al cap de cert temps, 2-3 anys, depenent de universitat), com des d’altres entitats. És evident que la crisi afecta no només a l’ocupabilitat, sinó també a la qualitat dels llocs de treball. Però en el camp de l’Enginyeria Informàtica s’obren noves oportunitats laborals que suposen l’aplicabilitat de les tecnologies de la informació en sectors com les aplicacions mòbils, la sanitat i la biomedicina, o la protecció de dades, per no esmentar l’impacte de la informàtica a la societat a través de les xarxes socials i totes les implicacions que comporten: màrqueting, posicionament, gestió del coneixement, etc. Crec sincerament que les tecnologies de la informació són i seran en el futur immediat el motor de l’economia.No hi ha cap àmbit amb més presència en tots els sectors professionals.

Com s’han comportat les matriculacions en Enginyeria en Informàtica en els últims anys?

De manera general, la matrícula en els centres s’ha mantingut. És veritat que hi va haver un descens en la matrícula en les titulacions d’Enginyeria Tècnica i Enginyeria en Informàtica a principis de la dècada del 2000, però en els últims anys i amb la implantació dels nous Graus, de manera general, s’ha recuperat i assentat la matrícula.És veritat també que la crisi econòmica ha tingut un impacte més gran en altres sectors, especialment en la construcció, i que això possiblement ha propiciat un canvi en la tendència de la matrícula de manera general, fent que els alumnes es decantin per titulacions amb perfil més tecnològic. En qualsevol cas, al meu entendre, després d’observar la matrícula dels últims cinc anys, hi ha un nínxol d’alumnes amb vocació informàtica que manté les xifres de matrícula, per sobre de les tendències econòmiques i d’ocupació.

Podríem parlar d’una recuperació de la dinàmica de matriculacions creixents en Enginyeria en Informàtica?

Si. Encara que aquesta dinàmica no és molt pronunciada, rotundament si. I crec sincerament que en futur immediat l’atracció d’alumnes serà més gran, tant per la visibilitat d’oportunitat d’ocupació, com per les oportunitats que sorgeixen d’aplicació de les tecnlogías de la informació en sectors atractius com els abans esmentats (salut, social, entreteniment …).

Com s’aprecia la CODDII la reforma de les universitats posada en marxa pel Govern?

A ningú se li escapa que les mesures d’ajust que estableix el Reial decret de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu, que contemplen un nou marc per a la dedicació docent o la possibilitat de l’augment de les taxes universitàries, sobretot per als màsters, generen preocupació per la seva aplicabilitat i els seus efectes.

En aquest sentit, i pel que fa relació als màsters, pels quals es contemplen ràtios de subvenció en les taxes diferents segons el màster habiliti per a una professió regulada o no, la CODDII entén que a partir de la publicació en BOE de les directrius i recomanacions per a la proposta de plans d’estudis de màsters en l’àmbit de l’Enginyeria Informàtica, i sent com és que l’ANECA està considerant aquestes directrius a l’hora de verificar títols, l’Enginyeria Informàtica té un tracte homòleg al de la resta d’enginyeries habilitants per a una professió regulada.

És veritat que, segons el mateix Ministeri d’Educació, aquest Reial decret d’ajust no suposa en si mateix la reforma dels ensenyaments universitaris. En aquest sentit, des CODDII estem expectants sobre les conclusions resultat del treball del Comitè d’Experts que el mateix Ministeri ha nomenat per analitzar el sistema universitari i abordar la seva reforma.

En quins aspectes aquestes mesures afectaran la formació d’Enginyers Informàtics en els propers anys?

Les úniques mesures que fins ara s’han establert són les que preveu l’esmentat Reial decret de racionalització de la despesa pública. Entenc que, segons la profunditat de la seva aplicació, els efectes poden ser de major o menor calat. Pel que fa a l’augment de les taxes universitàries, és possible que la seva aplicació no afecti la matrícula d’alumnes en els Graus, encara que segur que afectarà el progrés dels alumnes, que ara han de preveure un augment significatiu de les segones i terceres matrícules . És més preocupant l’augment en les taxes de matrícula dels màsters. Això pot comportar que els graduats no prossegueixin amb aquest tipus de formació més especialitzada. Les universitats tindrem, segur, com a repte, la generació d’atracció en aquest àmbit.

Com a nou president de CODDII, ¿quines mesures adoptarà la Conferència per impulsar la formació d’Enginyers Informàtics a Espanya?

En l’última assemblea de la CODDII es van establir propostes a través de futurs grups de treball en diferents àmbits, com l’establiment d’aliances entre la CODDII i la AENUI (Associació d’Ensenyants Universitaris de la Informàtica) de cara a impulsar la qualitat docent en els Graus i Màsters, o la necessitat d’abordar l’estudi de continguts per impulsar la implantació d’assignatures d’informàtica en els ensenyaments de batxillerat, en la línia que altres països estan fent. Per la meva banda, crec que és important que la CODDII tingui una major presència, si és possible, en la societat, constituint-se com la referència acadèmica de la informàtica. Crec que aquesta pot ser una via d’atracció de talent cap a la Enginyeria en Informàtica.

La representació de la CODDII i els seus membres en associacions científiques i acadèmiques internacionals és un altre aspecte important a terme i que comporta un alt retorn en la docència i investigació en la universitat.Actualment CODDII és membre de EQANIE (la Xarxa Europea per a l’Assegurament de la Qualitat en Educació en Informàtica) ia través dels seus membres forma part de Informatics Europe. És important per a nosaltres compartir taula i estovalles amb els nostres homòlegs a nivell internacional, per conèixer de primera mà i opinar sobre les iniciatives que es propugnen en l’àmbit de la Informàtica.

Segons la seva opinió, com percep la societat a l’Enginyeria en Informàtica i què espera d’ella?

És veritat que la Informàtica està encasellada a través de clixés i models que, en certa manera, no són molt atractius per a un sector de la societat. D’alguna manera, crec que es tendeix a pensar que l’Enginyeria Informàtica és un una capsa de la majoria de desenvolupaments i avenços d’avui dia, sense reflexionar-hi com una ciència o una enginyeria en si, tal com si succeeix en altres àmbits.

Els desenvolupaments de l’Enginyeria en Informàtica que són més visibles en el sector de l’entreteniment (videojocs, animació …) i les xarxes socials, són també part de les nostres vides en aspectes com la salut, l’assistència a la gent gran i dependents, o la competitivitat i posicionament de les empreses. No es tendeix a pensar que darrere de la gestió d’un supermercat, el vol d’un avió, o una operació quirúrgica hi ha Enginyeria Informàtica.

Afortunadament, crec que aquest pensament està canviant avui en dia i en el futur immediat es considerarà a l’Enginyeria en Informàtica com el factor clau que és per al desenvolupament econòmic i social.Potser és un tòpic aplicable a altres sectors, però crec sincerament que la societat espera que l’Enginyeria Informàtica li faci la vida més fàcil, i en veritat que com Enginyeria tenim els mitjans, l’oportunitat i la responsabilitat que això sigui així.

Font: Tendencias21

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook