Destacat »

14 Octubre 2019 – 10:00

Avui 14 d’octubre hem conegut la sentència del Tribunal Suprem al judici als líders de la societat civil i representants polítics. Una sentència que condemna a penes de presó per a 9 líders polítics i …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Opinió

Articles d’opinió, de divulgació o de propostes tecnològiques dels col·legiats, adherits, associats o col·laboradors d’entitats afins al COEINF

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

Mor Douglas Engelbart, l’inventor del ratolí de l’ordinador

Submitted by on 8 Juliol 2013 – 17:00No Comment
Share Button

També va ajudar a desenvolupar ARPANet, el predecessor d’Internet, i va intervenir através d’un mòdem casolà a la primera videoconferència de la història, en 1968.

Douglas Engelbart, l’inventor del ratolí de l’ordinador i pioner en el desenvolupament del correu electrònic, processadors de text i Internet, va morir el passat dimarts a la seva residència d’Atherton (Califòrnia) a els 88 anys, ha informat el Museu Històric d’Ordinadors. Engelbart va morir de complicacions renals, segons ha indicat la seva dona, Karen O’Leary, al diari The New York Times.

El major assoliment d’Engelbart va ser el ratolí de l’ordinador, que va començar a desenvolupar en la dècada de 1960 i va acabar per patentar el 1970. Per aquell llavors consistia en una simple carcassa de fusta que cobria dues rodes metàl·liques. Es tractava d’un dispositiu que l’usuari podia desplaçar amb la mà i traslladar el corresponent moviment a la pantalla.

El concepte d’Engelbart, que per llavors treballava per a l’Institut de Recerca Stanford, a Menlo Park (Califòrnia), va ser materialitzat pels enginyers de Xerox amb forma de pastilla de sabó i batejat com a ratolí (mouse, en anglès).

La noció d’operar l’interior d’un ordinador amb una eina situada a l’exterior va ser revolucionària, encara que l’aparell no va estar a la venda fins a 1984, acompanyant al Macintosh d’Apple. Prèviament havia aparegut al costat de la Xerox Star 8010. La companyia Apple va fer del ratolí un senyal d’identitat estàndard en els ordinadors Macintosh i amb el desenvolupament de Windows va passar a formar part habitual dels PCs.

No obstant això, la patent va tenir validesa 17 anys i en 1987 la tecnologia va passar a ser de domini públic, la qual cosa va impedir que Engelbart es beneficiés de les vendes del ratolí en el seu moment de màxim apogeu.

Entre d’altres dels seus desenvolupaments clau, realitzats al costat dels seus companys de l’Institut de Recerca de Stanford i del seu propi laboratori, destaca l’ús de múltiples finestres. També va ajudar a desenvolupar ARPANet , el predecessor d’Internet gestionat pel govern nord-americà.

Protagonista de “la mare de totes les presentacions”

Cèlebre va ser la seva intervenció en una conferència de 1968 feta des de casa a través d’un mòdem casolà, en la qual va emprar l’elaborat sistema en línia del seu laboratori per il·lustrar les seves idees a l’audiència. Va ser la primera demostració pública de l’ús del ratolí i de la videoconferència.

Aquella intervenció, l’anomenada “mare de totes les presentacions”, va tenir lloc al Civic Auditorium de San Francisco durant la Conferència de Tardor d’Empreses d’Informàtica. El ratolí es va presentar sota el nom oficial “XY Position Indicator for a Display System” (Indicador de Posició de XY per a un Dispositiu d’escriptori) i venia a substituir al llapis-punter i al joystick.

Engelbart sempre va recelar de la seva fama i va explicar que les seves troballes van ser producte del treball conjunt amb els companys. “Moltes d’aquestes innovacions van arribar gràcies a ells, fins i tot me les havien d’explicar perquè les comprengués. Mereixen més reconeixement”, va sostenir en una biografia escrita per la seva pròpia filla.

Font: La Vanguardia

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On TwitterVisit Us On FacebookVisit Us On Linkedin